(Vilafranca, Ports, segle XV – València, 1454)
Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448).
Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.
(Oriola, Baix Segura, vers 1454 – Roma, Itàlia, 9 setembre 1504)
Cardenal. Doctorat en dret (civil i canònic) a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI.
Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesi d’Aragó, Castella i Portugal. Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 prop de Ferran II el Catòlic i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana.
Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga (1500) i de Lleó, fou creat cardenal el 1503.
(Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, 1454)
Dama. Filla de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós.
Es casà amb el marquès d’Oristany a Sardenya i fou cantada per Lleonard de Sorts i per Francí Guerau.
(Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 2 setembre 1454)
Mercader. Germà de Bartomeu i fill de Joan de Llobera, del qual fou declarat hereu universal dels seus béns.
Adquirí el castell de Vallferosa, i donà suport a diverses operacions financeres i comercials de la Generalitat. Fou membre del govern municipal com a representant de la Biga, i també cònsol dels catalans a Nàpols.
Fou arrendatari del dret de marques entre la corona de Catalunya-Aragó i França, així com dels drets de la bolla de plom i de cera per part de la Generalitat de Catalunya al comtat de Prades.
Dades dels Països Catalans 