(Llers, Alt Empordà, 26 març 1927 – Anglès, Selva, 26 maig 2014)
Pintora. La seva pintura, expressionista i molt personal, ha usat indistintament la figuració i l’abstracció. Professora d’arts plàstiques.
El 1967, juntament amb el seu marit Ricard Creus, fundà l’escola de tècniques d’expressió L’Arc. Col·laborà en l’orientació pedagògica d’educadors.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 29 febrer 1928 – Barcelona, 1 novembre 2014)
Jugador de futbol. Des del 1948 defensà central del F.C. Barcelona, es distingia com a jugador tècnic, constructiu i alhora dotat d’una gran mobilitat i duresa. Fou 12 cops internacional.
Retirat per lesió l’any 1960, es dedicà a la tasca d’entrenador.
(Barcelona, 1924 – 16 abril 2014)
Escultor. És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell; església del Corpus Christi de Barcelona) que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització.
Posteriorment ha realitzat obres d’un caràcter més experimental.
Professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.
(Barcelona, 27 novembre 1920 – 21 març 2014)
Poeta i autor de lletres de cançons. Ha publicat els reculls poètics Per entrar en el regne (1957) i Intento el poema (1960), amb el qual aconseguí el premi Carles Riba 1959.
A més d’adaptar lletres estrangeres, n’ha escrites d’originals, les quals, musicades per Lleó Borrell, han estat premiades i han obtingut molta acceptació (Se’n va anar, etc).
(Barcelona, 9 abril 1941 – 28 maig 2014)
Dibuixant, escriptor i cineasta. Des del 1955 realitzà un gran nombre de treballs publicitaris. També treballà com a decorador.
A partir de 1959 s’ha especialitzat en la il·lustració de llibres. El 1960 fou nomenat director artístic de l’Editorial Mateu, on féu una gran tasca tant de direcció com d’il·lustració.
Fou també un important fotògraf a mitjans dels anys 1960, i a partir del 1970 es dedicà plenament a la publicitat, tant gràfica com per a la televisió (més de 500 spots).
L’any 1993 ho deixà tot per dedicar-se plenament a escriure novel·les.
(Barcelona, 19 juny 1927 – 21 novembre 2014)
Geòloga i estratígrafa. Llicenciada en ciències naturals (1948) es doctorà a la Universitat de Barcelona (1956).
Professora a la facultat de ciències (1649-63) ha estat investigadora del CSIC. L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la universitat d’Oviedo i posteriorment la de la universitat de Madrid.
Deixebla de Solé i Sabaris, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià.
Cal destacar l’estudi El Triásico de los Catalánides (1958). I, entre les publicacions, cal destacar els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric.
Ha estat degana de la facultat madrilenya i membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del Grup del Mesozoic. Féu una estada com a professora associada a la universitat d’Estrasburg (1973-74).
Ha estat vicepresidenta de la Societé Géologique de France (1974) i corresponent de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.
(Barcelona, 12 abril 1947 – 28 febrer 2014)
Escriptora en castellà. Germana de Terenci Moix. Poetessa avantguardista, destacà per la utilització del collage: Baladas para el dulce Jim (1969), Call me Stone (1969), No Time for Flowers, etc.
S’ha dedicat especialment a la narrativa, que reflecteixen el seu entorn i tenen una càrrega autobiogràfica: Julia (1969), Walter, ¿por qué te fuiste? (1973), Ese chico pelirrojo a quien veo cada día (1973), La maravillosa ciudad (1976), Las virtudes peligrosas (1985), Vals negro (1995).
També ha escrit literatura infantil i ha fet entrevista (24 por 24, 1973).
(Barcelona, 26 juliol 1926 – 25 juny 2014)
Escriptora en castellà. Narradora realista, professà una estètica, amb residus romàntics, que cerca un equilibri entre la relació lírica i el testimoni objectiu. Ha rebut els premis Café Gijón (1953), per Fiesta al noroeste, Planeta (1954), per Pequeño teatro, el Nacional de Literatura (1958), per Los hijos muertos, el Nadal (1959), per Primera memoria, i el Fastenrath (1969), per Los soldados lloran de noche (1964).
Altres llibres: Los Abel (1948, la seva primera obra), En esta tierra (1956), La trampa (1969), La torre vigía (1971), El río (1974), Cuentos completos (1978), Olvidado rey Gudú (1996). També ha conreat el conte infantil: Los niños tontos (1956), Caballito loco (1962), El palizón de Ulises (1965), Algunos muchachos (1968) o El pie descalzo (1985, premi Nacional de Literatura Infantil).
Entre els anys 1974-75 aparegueren les seves Obras completas. El 1996 ingresà a la Real Academia Española de la Lengua.
(Gironella, Berguedà, 10 juliol 1933 – Poblet, Conca de Barberà, 14 novembre 2014)
Eclesiàstic. Monjo cistercenc, entrà a Poblet el 1958, hi fou ordenat sacerdot el 1967. Estudià teologia i litúrgia a Roma i fou elegit abat el 1970. Ha impulsat grans restauracions del cenobi i la renovació i catalogació de la biblioteca.
El 1980 el president Josep Tarradellas li confià el seu arxiu personal, que esdevingué patrimoni de la comunitat de Poblet. El 1990 fou elegit membre del sínode de l’orde cistercenc, i el 1995 fou elegit abat general de l’orde del Cister.
Ha publicat: Poblet, escola de servei; sermons capitulars (1982) i El Directori perpetu litúrgic de Poblet (1694) del P. Francesc Dorda (1983), estudi i edició.
Dades dels Països Catalans 