(Gavà, Baix Llobregat, 18 maig 1908 – Capellades, Anoia, 14 juliol 1985)

Geòleg i geògraf. Germà de Felip. Cursà els estudis universitaris a Barcelona (1925-29). Fou catedràtic de geografia física (des del 1943 al 1978) i director del departament de Geomorfologia i Geotectònica de la Universitat de Barcelona. Dirigí la secció Catalana de l’Instituto Lucas Mallado (geologia) del CSIC.

Col·laborà en nombroses revistes especialitzades i també en la confecció de diversos fulls del mapa geològic d’Espanya, a escala 1:50.000. Ha dirigit obres de geografia, entre les quals sobresurt la Geografia de Catalunya (1958-82). Entre les seves obres excel·leixen els estudis sobre les terrasses del Segre i Los Pirineos (1951), encara avui la millor geografia física i humana sobre el Pirineu.

Fou el sistematitzador de la geomorfologia peninsular (1r volum de la Geografía de España y Portugal, 1952), de les oscil·lacions de nivell al Mediterrani occidental i de la geografia física de Catalunya, on encunyà i definí molts termes orogràfics (Serres Interiors i Exteriors del Prepirineu, Zona de les Nogueres, Subpirineu, Serralada Transversal, Sistema Mediterrani, Altiplà Central, Depressió Central) i afins (relleu montserratí, muntanya oriental humida).