(Barcelona, 1927 – 30 març 2014)
Pintor. Estudià dret i també estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Durant els anys 1950 treballà assíduament a l’Amèrica del Sud.
És conegut internacionalment com a retratista.
(Valls, Alt Camp, 1925 – 29 juliol 2014)
Escultor i pintor. Féu la seva primera exposició d’escultura a Valls, el 1944.
(Premià de Dalt, Maresme, 23 setembre 1930 – Barcelona, 14 abril 2014)
Escriptor. Fill de Marià Manent. Poeta postsimbolista, ha publicat Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951).
En el camp de la crítica i la història literària ha escrit Carles Riba (1963), Josep Carner i el Noucentisme (1969), Literatura catalana en debat (1969), La literatura catalana a l’exili (1976), Josep M. de Casacuberta i l’editorial Barcino (1980), Escriptors i editors del nou-cents (1984) i Marià Manent. Biografia íntima i literària (1995, premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull).
El 1980 fou nomenat director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 2000 director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 4 setembre 1922 – Lleida, 18 abril 2014)
Bisbe de Lleida (1968-99). Rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1948 i l’episcopal el 1968.
En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, on viuen 70.000 persones, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se Barbastre-Montsó.
Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada, nunci del Vaticà a l’estat espanyol, que l’obligava a tornar a l’Aragó més d’un centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja segregades de la diòcesi de Lleida, que es conserven al Museu Diocesà de Lleida.
(Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 abril 1915 – Barcelona, 4 juny 2014)
Instrumentista, compositor i director de cobla.
Fou component i capdavanter artístic de la Cobla Barcelona.
Guardonat en diversos certàmens de composició de sardanes, cal esmentar d’entre les seves obres: Figueres 1267, Montsagre, Una vela a l’horitzó, En Manel de Badalona, etc.
(Perpinyà, 1922 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 agost 2014)
Pintora. Es formà a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, on aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux.
La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions. Tracta temes com ara el paisatge i la natura morta.
També realitzà tapissos, que representen un contrapunt a la seva pintura, atesa llur natura abstracta.
(Barcelona, 23 agost 1914 – 17 juliol 2014)
Dibuixant. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana.
Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” amb el pseudònim de Nyerra.
S’ha dedicat a la il·lustració i a la decoració.
(Barcelona, 1929 – 8 setembre 2014)
Pintor. Estudià dibuix a l’Acadèmia Baixas.
La seva obra es compon de plans, arestes, interseccions cromàtiques, amb predomini dels colors suaus, combinats amb precisió i equilibri, la qual cosa el situa en un estadi intermedi entre el cubisme i el món cinètic.
Ha exposat individualment i col·lectivament a Barcelona i Madrid i altres llocs d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica. El 1962 rebé el premi Joan Miró de dibuix.
(Barcelona, 1952 – 17 maig 2014)
Dibuixant. Fill de Guillem Cifré i Figuerola. Especialista en còmics. Col·laborà a “El Víbora”, “Europa Viva” o “Cairo”.
El seu estil conserva alguns dels elements de l’escola derivada del “TBO”, però reinterpretats amb un sentit inequívocament modern.
(Palamós, Baix Empordà, 9 març 1943 – Barcelona, 18 abril 2014)
Bioquímic. Féu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb S. Grisolia i al Saint Mary’s Medical Hospital de Londres (1974).
Catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (1976), de la qual fou degà (1982), i president de la Societat Catalana de Biologia (1985).
Ha treballat principalment en el camp de l’enzimologia i metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat; la carbamilació de les proteïnes i els efectes del cianat i el mercuri.
Dades dels Països Catalans 