(Barcelona, 25 març 1919 – 5 novembre 1995)
Historiador de l’art i museòleg. Fill de Manuel Ainaud i Sànchez i germà de Josep Maria. Crític d’art i director general dels Museus d’Art de Barcelona des del 1948. Realitzà treballs d’investigació sobre temes d’història i d’art, especialment de pintura romànica i gòtica.
Entre les seves obres es destaquen Jaime Huguet (1955), Pintures del segle XIII al carrer de Montcada (1969), la guia d’art romànic del Museu d’Art de Catalunya (1973) i La pintura catalana (3 vols, 1989-91). Participà en diverses obres col·lectives sobre l’art català, i l’any 1978 fou elegit president de l’Institut d’Estudis Catalans.
Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts des del 1981 i obtingué entre d’altres el Premi d’Honor Jaume I (1994) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic.
És considerat el principal erudit de la història de l’art català, especialment de l’època medieval.
Retroenllaç: Gudiol i Ricart, Josep | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ainaud i Sánchez, Manuel | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ainaud i de Lasarte, Josep Maria | Dades de Catalunya