(Everest, Tibet, 28 agost 1985 – 14 octubre 1988)
Expedicions d’escalada. Després de dos intents frustrats els anys 1982 i 1983, Òscar Cadiach, Antoni Sors, Carles Vallès i tres xerpes, integrants d’una expedició catalana comandada per Conrad Blanch, feren el cim el 1985.
El 14 d’octubre de 1988, Lluís Giner, Nil Bohigas, Jerònimo López i dos xerpes, membres d’una expedició dirigida per Lluís Belvís, assoliren novament el cim.
(Catalunya, 1907/1936 – 1979/1985)
Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans.
Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d’investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc.
No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot.
Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents.
Amb l’aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, s’inicià una segona època de la revista.
(Pomar de Cinca, Aragó, 11 novembre 1909 – 1985)
Pintor. De formació autodidàctica. Residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945.
Les seves primeres obres són marcadament post-impressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes.
Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre (1949).
Les seves darreres obres tendeixen a simplificar al màxim qualsevol referència a elements concrets.
(Barcelona, 1936 – 9 setembre 1985)
Director cinematogràfic. Després de conrear el curtmetratge, fundà la productora Filmscontacto (1965), entorn de la qual es vertebrà l’anomenada escola de Barcelona, el manifest estètic de la qual fou Dante no es únicamente severo (1967), film que codirigí amb Joaquim Jordà.
Lejos de los árboles (1963-68), llargmetratge documental sobre aspectes insòlits i significatius de la realitat nacional, tingué problemes de censura i no fou autoritzat en la seva versió íntegra.
Posteriorment realitzà Después del diluvio (1968), Metamorfosis (1971) i El hijo de María (1972), però abandonà la producció i traspassà la distribuïdora.
(Catalunya, desembre 1985 – 1987)
(ENE) Partit polític nacionalista català d’esquerra, favorable a l’autodeterminació.
Constituït per Nacionalistes d’Esquerra, Renovadors d’Esquerra Republicana i independents.
Amb el PSUC formà la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, i es presentà a les eleccions generals del 1986.
(Granollers, Vallès Oriental, 31 agost 1913 – 25 gener 1985)
Ceramista. La seva obra, sobretot gresos, aplicada a objectes ornamentals i a l’elaboració de plafons (Cap sa Sal, Costa Brava i pavelló espanyol a la Fira de Nova York), presenta una gran riquesa cromàtica i formal, en joc constant amb la llum ambiental.
Després de la primera exposició a Barcelona (1936), la seva obra fou àmpliament difosa i obtingué importants premis internacionals.
(Calella, Maresme, 16 gener 1896 – Barcelona, 20 gener 1985)
Frare caputxí. Prengué hàbit el 1912.
El 1922 anà a les missions de l’orde a l’Amèrica Central, i l’any següent passà a les de Caquetà (Colòmbia), on fou nomenat vicari apostòlic amb la dignitat de bisbe titular de Crata (1947).
Després de la nova divisió de les missions del Caquetà restà de vicari apostòlic a Sinundoy, on promogué la construcció d’un seminari i de moltes escoles.
És autor de relacions missionals i pastorals.
(Juneda, Garrigues, 4 novembre 1895 – Barcelona, 6 desembre 1985)
Metge. Ha estat continuador de l’obra de Joan Freixas, de qui féu una biografia.
Cap al 1950 creà el servei d’exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria. Des del 1973 és membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Ha dedicat la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i ha estat un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya.
(les Borges Blanques, Garrigues, 3 novembre 1904 – Barcelona, 26 març 1985)
Polític. Milità de jove en el catalanisme i fou secretari general d’Estat Català (1936-38).
Dirigent del Front Nacional de Catalunya (1939), participà en la resistència antifranquista, especialment en el Consell Nacional de la Democràcia Catalana (1945-52). Fou detingut diverses vegades.
Ingressà al PSC-Reagrupament (1978) i després al PSC-PSOE, pel qual fou elegit diputat, per Barcelona, al Parlament de Catalunya (1980 i 1984).
Dades dels Països Catalans 