(Barcelona, 23 març 1903 – Ginebra, Suïssa, 20 març 1985)
Escriptor. Redactor de “L’Amic de les Arts” i col·laborador de “La Publicitat”, “Mirador” i “Revista de Catalunya”, fou un dels promotors de l’avantguarda, i amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch signà el Manifest groc (1928).
S’exilià el 1939 i residí a Ginebra com a traductor de les Nacions Unides.
Publicà, el 1977, un recull de les seves obres fonamentals: Notes sobre el Superrealisme i altres escrits.
(Barcelona, 1912 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1985)
Pintor. Especialitzat a utilitzar fons pastosos amb elements exempts, grumosos, en alt relleu, treballà fonamentalment l’erosió i la textura de la matèria dins la pintura abstracta plenament informal.
Els seus objectes tridimensionals es basen en l’aplec de fustes, ferros, eines, que acolora o pinta dins un integracionisme autènticament neodadaista.
Malgrat que es mantingué allunyat dels cercles artístics i de les exposicions, la seva obra es valora tant per la força crispada que aconsegueix com pel bonic arabesc i la matisada gamma de colors.
(Barcelona, 1985 – )
Companyia de dansa contemporània.
Fundada i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller.
Les seves aportacions més significatives han estat Nofres (1987) i Sols a soles (1988).
(Barcelona, 17 maig 1911 – Palma de Mallorca, 19 maig 1985)
(De nom real Alfredo Fernández Martínez) Actor cinematogràfic.
Es popularitzà durant els primers anys de la postguerra, amb el paper de galant sovint militar heroic, com en el cas de Raza (1941), A mi la legión (1942), Malvaloca (1942) i El último cuplé (1957).
Ja a la maduresa, i a partir de La caza (1965), treballà per a alguns cineastes joves per construir una intel·ligent crítica del seu mateix personatge juvenil.
(Barcelona, 12 maig 1892 – 24 desembre 1985)
Escriptora. Filla de Francesc Matheu i Fornells i muller del compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, de qui publicà unes Notes biogràfiques (1962).
Poetessa de ressons populars i cultes, publicà Poesies (1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), i els assaigs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972).
(Caldes de Malavella, Selva, 27 gener 1901 – 23 agost 1985)
Músic. Autor de sardanes populars en la línia de Vicenç Bou, com Pastora.
Ha escrit un centenar de composicions, alguna de les quals, com Tossa bonica, d’extraordinària difusió.
(Barcelona, 1985 – )
Revista d’història moderna. Fundada pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publicà números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna.
La revista també ha promogut col·loquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment.
Enllaç web: Manuscrits
(Oriola, Baix Segura, 1908 – Barcelona, 1985)
Pintor. Ha fet exposicions individuals a la seva ciutat natal, a Barcelona, a Càceres i Taipeh (Formosa).
Ha conreat amb bon èxit la pintura mural. És autor, entre altres obres, dels murals no figuratius de la Junta d’Obres del Port de Barcelona (1962).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1910 – Caracas, Veneçuela, 1985)
Escriptor. Fundador de la revista “Hèlix”, dirigí “Abril” i “La Terra”. Fou secretari de la Unió de Rabassaires i capità d’infanteria.
En acabar la guerra civil, s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic i a Veneçuela.
Cal destacar les obres: La ben nascuda (1937), rèplica de l’obra d’Eugeni d’Ors, La ben plantada, Com han estat i són els catalans (1968) i El Centre Català en les seves noces d’or (1970).
(Oliva, Safor, 1898 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)
Historiador i religiós. Doctor en filosofia i teologia per l’Ignatius Kolleg de Valkenburg (Holanda) i en història per la Universitat de Munic.
Fou professor d’història eclesiàstica, arqueologia cristiana i patrologia, a Barcelona fins al 1948, i després a la universitat pontifícia de Salamanca (1948-68).
Especialitzat en la història de l’Església, sobretot en la Inquisició, de la seva producció historiogràfica destaquen La Inquisición en España (1956), Nueva visión de la Historia del cristianismo (1956), Compendio de la Historia de la Iglesia (1962) i Manual de Historia Eclesiástica (1966), així com nombroses treballs publicats a revistes com “Estudios Eclesiásticos”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Gregorianum”, “Razón y Fe”, etc.
Dades dels Països Catalans 