Arxiu d'etiquetes: 1981

Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1981 – )

(FIMPT)  Festival de música. Creat per la comissió de recerca i promoció de la cultura popular de l’ajuntament. Des del primer any s’especialitzà en la música tradicional d’instrumentació autòctona de qualsevol procedència.

Fins a l’edició del 1996 han passat més de dos-cents cinquanta grups, des de formacions molt elementals i estrictament ètniques fins a grups que treballen en la reelaboració de la música tradicional, la creació de noves propostes musicals a partir dels referents sonors i rítmics d’aquesta o la fusió amb altres tipus de música.

Simultàniament als concerts, promou nombroses iniciatives acadèmiques (com les sessions fundacionals de l’Aula de Música Tradicional), cursos específics, exposicions, una discogràfica especialitzada (Ribes Roges Records) i publicacions diverses sobre música tradicional.

Enllaç web: Festival Internacional de Música Popular i Tradicional

Ferrer i Palaus, Josep

(Lleida, 1900 – Barcelona, 1981)

Veterinari i enginyer agrícola.

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la diputació de Barcelona.

Ha estat un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç del segle XX, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana.

Ferrer i Calbetó, Felip

(Arenys de Mar, Maresme, 6 juliol 1893 – Barcelona, 1981)

Industrial i economista. Col·laborà en la creació de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar (1929), del patronat del qual fou president (1936-56).

Sobre qüestions d’economia va publicar Tabla de precios de venta (1929), Los factores económicos y el momento político catalán (1933), Nacionalismo económico español (1934), Armas de los imperialismos plutocráticos (1938) i Política nacionalista (1939). També va traduir de l’italià diverses obres.

Fou membre del patronat de l’Arxiu Històric i del Museu Fidel Fita d’ençà del 1935.

Farré i Costa, Josep

(Tuixén, Alt Urgell, 1899 – Barcelona, 1981)

el Ferrer de Tuixén  Músic tradicional. Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici.

Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills i interpretava diverses tonades tradicionals de la serra de Cadí i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular. L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona.

Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu.

Espinalt i Font, Maria

(Barcelona, 29 juliol 1910 – 25 juny 1981)

Soprano. Després d’haver cursat estudis amb Joan Argemí debutà amb Cançó d’amor i de guerra (1926) i amb Rigoletto al Liceu de Barcelona l’any 1931.

Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes.

Esgleas i Jaume, Josep

(Malgrat de Mar, Maresme, 5 octubre 1903 – Tolosa, Llenguadoc, 21 octubre 1981)

Germinal Esgleas”  Dirigent anarquista. Afiliat a la CNT des de molt jove, fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya (1923), i cofundador del grup de “La Revista Blanca”.

Afiliat a la FAI, exercí importants càrrecs en la segona meitat de la guerra civil espanyola i a l’exili, on fou secretari del Moviment Llibertari Espanyol CNT (1945) i de la Comissió Intercontinental (1947).

Ensesa i Pujadas, Josep

(Sarrià de Ter, Gironès, 12 octubre 1865 – 28 febrer 1940)

Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.

Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial.

Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró.

Fou pare de Josep Ensesa i Gubert  (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 – Castell d’Aro, Baix Empordà, 1981)  Mecenes i industrial. Ha continuat les obres del centre residencial de s’Agaró i hi ha creat un festival de música anual.

Enrahonar

(Barcelona, 1981 – )

Revista de filosofia. Editada per la Universitat Autònoma de Barcelona.

A grans trets, el contingut reflecteix la trajectòria dels professor del departament de filosofia d’aquesta universitat, tot i que hi col·laboren sovint altres pensadors.

N’han estat directors Josep Maria Calsamiglia, Octavi Fullat, Raúl Gabás i Josep Montserrat.

Enllaç: Enrahonar

Creu de Sant Jordi

(Catalunya, 18 desembre 1981 – )

Distinció que atorga la Generalitat de Catalunya per a distingir, segons el seu criteri, a personalitats i entitats que han sobresortit en els camps cultural, científic, professional o empresarial.

Cortès i Lladó, Antoni

(Gràcia, Barcelona, 13 maig 1887 – Sevilla, Andalusia, 8 febrer 1981)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1911) i professor a la Universitat de Barcelona (1911-16), amplià estudis a París (1917).

Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la universitat de Salamanca (1918) i Sevilla (1919).

Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa.