Arxiu d'etiquetes: 1978

Centre Català -partit, 1976/78-

(Barcelona, 1976 – 1978)

Partit polític. Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals J. Mas i Cantí -president-, J. Molins i Amat -secretari general-, C. Ferrer i Salat i C. Güell i de Sentmenat.

Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai del centre-dreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya.

El 1978 s’integrà en la nova Unió de Centre de Catalunya.

Catalònia, Club

(Barcelona, 1975 – 1978)

Entitat política. Creada com a societat d’estudis, i transformada el 1977 en Catalònia, Partit Polític Català.

Inspirat per Joan A. Maragall, Josep A. Linati, R. Guardans, H. Torras i altres membres de la burgesia industrial i financera tradicional, es definí com a monàrquic, conservador, regionalista i europeista.

El 1976 s’escindí S. Millet i Bel, per a crear la Lliga Liberal Catalana, i també J.A. Linati, que organitzà un efímer Partit Democràtic Català coaligat amb Alianza Popular.

No participà en les eleccions legislatives espanyoles del 1977, encara que alguns dels seus homes –Carles Sentís– passaren a UCD.

Catalans Universals

(Catalunya, 1978)

Film català. Dirigit per Antoni Ribas i Piera i destinat a l’exhibició televisiva.

Consisteix en un recull d’entrevistes filmades en ambients característics de noms tan il·lustres de la cultura catalana com Antoni Tàpies, Joan Miró, Montserrat Caballé, Joan Oró, Charlie Rivel, Pau Casals, etc.

Correcte en la seva realització i útil en la projecció externa de Catalunya, arrossega, però, les limitacions imposades pel medi a què és destinat.

Català i Vidal, Antoni

(Sitges, Garraf, 21 novembre 1891 – 13 gener 1978)

Compositor. Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Carles Pellicer i Enric Morera.

Fou crític musical al “Diario de Barcelona”. Actuà com a organista a Barcelona, on fundà l’Orfeó Pompeia i la Coral Barcelona.

Compongué música escènica, de cambra i 21 sardanes per a cobla i per a cor. Les més populars són La processó de sant Bartomeu (1919), Dalt dels cims (1964).

És autor d’una glossa del ballet de Déu i instrumentà per a cobla La moixiganga de Sitges (1928).

Carner i Borràs, Antoni

(Igualada, Anoia, 1904 – 1978)

Cronista oficial d’Igualada des del 1952.

Ha publicat biografies d’artistes i personalitats igualadines i treballs històrics, com Història i llegenda de les Batalles del Bruc (1968). Altres publicacions seves són La verdad sobre la vida y la tragedia de Verdaguer (1971) i l’obra pòstuma Història de la prostitució, la bruixeria i els mals costums a Igualada (1980).

Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona

(Barcelona, 1926 – 1978)

Institució creditícia. Fundada per la diputació sota l’impuls de Francesc Torras i Villà. Per acord del consell d’economia de la Generalitat de Catalunya augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat. El 1939 tenia 41 milions de pessetes de dipòsits.

Des d’aleshores fou una altra vegada reduïda a la província de Barcelona, bé que treballà també a la de Lleida.

Ha passat de 53 oficines el 1953 a 96 a mitjan 1970. La seva obra social més important és la Clínica Cardiovascular Sant Jordi.

A partir del 1978 adoptà el nom de Caixa d’Estalvis de Catalunya.

Bartolí i Guiu, Josep

(Barcelona, 19 octubre 1911 – Nova York, EUA, 3 desembre 1995)

Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics.

Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n’esdevingué dirigent el 1936.

Exiliat a Mèxic l’any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977.

Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica.

El seu germà fou Joaquim Bartolí i Guiu  (Barcelona, 1908 – 1978)  Pintor. S’ha dedicat a l’escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà.

Banca Jover

(Barcelona, 1911 – 1978)

Entitat bancària. Té com a origen la col·laboració iniciada el 1737 entre els mercaders Pere Jover i Joan Vidal.

La societat disposava el 1760 d’un capital de 23.184 lliures i s’anà dedicant progressivament a la banca; el 1863, en extingir-se la família Vidal, adoptà el nom de Jover i Companyia i establí Alfaro i Companyia Societat en Comandita, transformada posteriorment en Banca Alfaro i cedida a un consorci bancari.

A la mort de Josep Jover i Casas (1955), soci principal, la societat es transformà en Banca Jover SA.

El 1978 fou venuda al Banco de Santander. El 1992 pertanyia a Crédit Lyonnais.

Banc de la Petita i Mitjana Empresa

(Barcelona, 22 maig 1978 – 2011)

(Bankpime)  Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 800 milions de pessetes. L’any 1991 tenia uns recursos propis de 6.612 milions i 83.252 d’aliens i disposava de 19 oficines, el 70% de les quals eren a Catalunya i el País Valencià.

El grup financer era compost per societats de gestió de fons d’inversió, distribució d’accions financeres, leasing i finançament, entre d’altres.

L’any 2011 fou adquirit per La Caixa.

Associació d’Editors en Llengua Catalana

(Barcelona, 1978 – )

(AEDLC)  Entitat. Creada per agrupar voluntàriament els editors de llibres en català per tal de promocionar-los i difondre-l’s.

Publicà el “Butlletí de Llibres en Català” (trimestral), participà en l’elaboració de “Llibres en Català” (catàleg anual de la producció editorial en català) i organitza exposicions del llibre català tant a Catalunya com a l’estranger.

Enllaç web:  Associació d’Editors en Llengua Catalana