Arxiu d'etiquetes: 1978

Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana

(Catalunya, 1978 – )

(IPECC)  Entitat cultural independent. Creada com a continuadora de l’àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana.

Els seus objectius són propiciar l’organització de Setmanes Catalanes arreu del món, facilitar l’enllaç entre els casals i entitats catalanes i catalanòfiles de l’exterior, propugnar l’ensenyament del català a les universitats estrangeres i en general difondre el coneixement de la història i de l’actualitat catalanes.

Enllaç web: Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana

Institut Català d’Antropologia

(Catalunya, 1978 – )

(ICA)  Institució. Agrupa els antropòlegs interessats a impulsar la recerca i els estudis sobre la forma de vida de les relacions socials, tant actuals com tradicionals en la societat i en la cultura de Catalunya.

El primer president fou Josep M. Batista i Roca.

Enllaç web: Institut Català d’Antropologia

Hurtuna i Giralt, Josep

(Barcelona, 14 abril 1913 – 27 juliol 1978)

Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, residí a París, on es familiaritzà amb les tècniques del gravat.

El seu estil evolucionà des d’una primera etapa postimpressionista cap a creacions abstractes que tenen com a característica principal un fort contrast cromàtic, tot conservant alguna al·lusió al món concret, que no exclou sistemàticament.

Obtingué diversos premis, com el de gravat a la III Biennal Hispanoamericana d’Art (1955) i el Joan Miró (1964) i Ynglada-Guillot de dibuix (1974).

Gusils i Prax, Miquel

(Barcelona, 1924 – Cambridge, USA, 1978)

Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Sant Jordi.

Fou premiat per la diputació de Barcelona el 1942. Formà part del grup dels Vuit.

Féu la primera exposició individual, en unió de la pintora Maria Girona, el 1947, a Barcelona. L’any següent anà a París.

El seu art s’inscriu en una línia no figurativa.

Gomila i Aymerich, Manuel

(Barcelona, 1899 – 1978)

Compositor. Fundà l’acadèmia de música Mozart, de Martorell.

Autor de lieder, sonates per a piano i violí i de música teatral, com Rosaura la gitana, amb text de Marcial Martínez (1946).

Girona, principat de

(Catalunya, 1416 – segle XVIII / 1978 – )

Títol del fill hereu del rei a la corona catalano-aragonesa, com a continuació del ducat de Girona.

Fou erigit per Ferran I d’Antequera a favor del primogènit Alfons (després Alfons IV) i portat per tots els hereus fins a l’adveniment de la dinastia de Borbó.

D’ençà de la Constitució de 1978 el títol de príncep de Girona tornà a ésser reconegut, com a dignitat de l’hereu de la corona espanyola.

Fundació Jaume I

(Barcelona, 1978 – )

Fundació. Nom adoptat per la Fundació Carulla Font, creada el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font per estimular l’activitat cultural catalana, especialment en els àmbits lingüístic i pedagògic.

Entre les seves activitats més rellevants hi ha la continuació de l’editorial Barcino, la publicació anual d’una Nadala sobre un tema monogràfic i la concessió de diversos premis, com el Premi d’Honor Jaume I (des del 1977), els Baldiri Reixac d’ensenyament (d’ençà del curs 1978-79), el Sanchis Guarner (des del 1981) i els de l’actuació cívica catalana (des del 1983), i publica la col·lecció “Els Nostres Clàssics” dins l’Editorial Barcino.

El 2014 adoptà el nom de Fundació Carulla.

Enllaç web: Fundació Carulla

Franquesa i Lluelles, Manuel

(Cervera, Segarra, 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 1978)

Lingüista. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1930. Estudià els monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma.

Durant la guerra civil espanyola visqué a Alemanya i a Suïssa, on s’establí.

Va publicar un opuscle sobre El Tobor (1934). És autor d’un Diccionari de sinònims (1971) de la llengua catalana, molt ben acollit per la crítica, i que ha estat reeditat en diverses ocasions.

Fonaments

(Catalunya, 1978 – 1992)

Revista d’arqueologia, prehistòria i antiguitat. Fundada i dirigida per Miquel Tarradell fins a la seva mort.

És l’única publicació d’aquesta temàtica redactada íntegrament en català, i amb un abast geogràfic limitat essencialment als Països Catalans.

Ferrocarrils de Via Estreta

(Catalunya, 1965 – 1978)

(FEVE)  Nom de la societat estatal que substituí la Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado.

Explotà els ferrocarrils d’amplada inferior a la normal espanyola amb llurs concessions caducades i les línies abandonades per les companyies explotadores privades.

El 1976, la societat es féu càrrec de l’explotació de les línies de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. El 1978 l’estat espanyol transferí aquestes línies a la Generalitat de Catalunya, que les integrà als Ferrocarrils de la Generalitat.