(Barcelona, 9 desembre 1911 – 19 juliol 2011)

Periodista i polític. S’inicià amb èxit a “La Publicitat” i “Mirador” i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que col·laboraven amb el bàndol franquista. Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional.

Col·laborà a “Destino” i fou corresponsal d'”ABC”, “La Vanguardia” (diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida) i “Clarín” de Buenos Aires. Col·laborà també a “El Correo Catalán”.

Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg (on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats) i la crisi del Congo.

Fou agregat de premsa de l’ambaixada espanyola a Brussel·les i, després, a París, director de l’agència EFE (1963), fundador i director de “Tele/eXprés” (1966), director de Ràdio Barcelona (1974), president de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona (1974-77 i des del 1984) i director general de coordinació informativa durant el primer govern de la monarquia.

Encapçalant la candidatura de la Unión de Centro Democrático a Barcelona, sortí diputat a corts el 1977 i, novament, el 1979.

El 1977 gestionà el retorn de Josep Tarradellas i Joan i l’acompanyà des de París a les primeres entrevistes amb Adolfo Suárez González i el rei Joan Carles I de Borbó. Fou conseller polític de la Generalitat de Catalunya provisional (1977-80), secretari general de la UCD catalana (1977-80), president d’honor de Centristes de Catalunya-UCD des del 1979 fins a l’extinció del partit i ambaixador extraordinari de l’estat espanyol (1980).

Publicà nombrosos llibres que reflecteixen la seva llarga trajectòria de cronista del segle XX: La Europa que he visto morir (1942), África en blanco y negro (1944), Protagonistas que conocí (1982), El procés de Nuremberg (1995), Viatge en transmiserià (1994), sobre les emigracions a Catalunya de la postguerra espanyola, Al filo del siglo (2000), Reviure la Costa Brava (2001), I de sobte, Tarradellas (2002), el recull d’articles publicats al diari “L’instant” L’instant abans del 36 (2004), Seis generaciones de Borbones y un cronista (2004), les Memòries d’un espectador (2006) i Cien años de sociedad. Recuerdos de un periodista centenario (2010).

El 1989 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme, el 1998, el Premio Nacional de periodisme i el 2008 la Medalla al Mèrit al Treball del govern espanyol.