Arxiu d'etiquetes: 1978

Deffontaines, Pierre

Deixa un comentari

(Llemotges, França, 21 febrer 1894 – París, França, 25 novembre 1978)

Geògraf. Cap al final del 1939 fixà el domicili a Barcelona, i fou director de l’Institut Francès d’aquesta ciutat fins al 1964. Des del 1966 fou professor de la Universitat de Barcelona, càrrec que compaginà amb el de director del Departament de Geografia del Col·legi Universitari de Perpinyà fins al 1972.

Les seves obres més importants són: L’homme et la forêt (1934), L’homme et l’hiver au Canada (1957) i Atlas Aérien de la France (1955-64, en col·laboració).

A més, va escriure nombrosos treballs d’investigació sobre el Brasil, el Canadà, el Mediterrani i les terres catalanes (estudis sobre les Balears, els deltes del Llobregat i de l’Ebre, els regadius de Lleida, entre d’altres).

En aquest sentit, cal esmentar La Meditérranée catalane (1975), traduït amb el títol de Geografia dels Països Catalans, primera obra de conjunt sobre la geografia de les terres catalanes, des del Rosselló fins a Oriola.

Cunillera i Rius, Miquel dels Sants

Deixa un comentari

(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 6 abril 1904 – les Escaldes, Andorra, 16 abril 1978)

Metge i polític. Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona. Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions.

Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona (1936-39).

Després de la guerra civil s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra.

Consell Nacional Català -Mèxic, 1953/78-

6 Respostes

(Mèxic, 1953 – 1978)

Entitat política. Creada per la Conferència Nacional Catalana de Mèxic, amb representants de tots els Països Catalans.

Fou constituït per un consell general, amb representants de diversos indrets i tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic, que tingué com a primer president Salvador Armendares, i com a secretari general Miquel Ferrer.

Lluità per la difusió en l’àmbit internacional de la qüestió catalana.

Des del 1964, fou dirigit per Josep M. Batista i Roca. La mort d’aquest el 1978 significà, de fet, la seva extinció.

Congrés Universitari Català, Tercer

Deixa un comentari

(Barcelona, del 10 al 14 abril 1978)

Assemblea, celebrada sota el patrocini dels òrgans de govern de les universitats catalanes.

Els temes tractats feren referència a les relacions entre l’ensenyament universitari i la societat, la docència, la recerca i l’estructura territorial.

Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat

2 Respostes

(Catalunya, 24 abril 1932–1936 – 17 octubre 1978 – )

Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret de la Generalitat. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre’ls a l’aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local.

Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d’edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela.

Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària.

Un decret de l’any 1978 va restablir aquest òrgan consultiu del govern de la Generalitat.

Comas i Maduell, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 febrer 1978)

Escriptor i religiós jesuïta. Doctor en lletres i en teologia.

Publicà els llibres de poemes Les paraules no basten (1963), Comptar les bigues (1968) i Lletra de batalla, la novel·la Pàtria ignorada (1968), el llibre de narracions Rescat d’ambaixadors (1970), i els assaigs L’Estat i les Esglésies per separat (1971), Gomà i Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 (1975) i Vidal i Barraquer. Síntesi biogràfica (1977).

El 1980 es publicà pòstumament Inaudits testimonis, recull de la seva poesia completa.

Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana

1 Resposta

(Catalunya, desembre 1978 – 1988)

(CEPEPC)  Organització pedagògica. Formada per una vuitantena d’escoles, la majoria cooperatives de pares o de mestres, que actualment són escoles públiques dependents de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes escoles foren creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada del 1960, entorn de la institució Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició pedagògica catalana d’escola activa d’abans de la guerra civil.

Estigueren presents, per tant, a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, els quals s’estengueren posteriorment per tot l’estat espanyol i han inspirat la reforma del sistema educatiu dels anys 1990.

L’any 1978 es constituïren en col·lectiu i el 1979 demanaren a la Generalitat provisional d’ésser integrades a la xarxa d’escoles públiques com a contribució a la construcció d’una nova escola pública catalana.

El procés d’integració s’inicià en virtut d’una llei del Parlament de Catalunya de 1983, i conclogué el 1988.

Cerveto -artistes-

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)

Família d’escultors i pintors.

Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:

  • Víctor Cerveto i Riba (Tortosa, Baix Ebre, 30 desembre 1861 – Barcelona, 5 gener 1936)  Escultor. Continuà el taller d’Agustí Querol i conreà l’escultura religiosa i monumental (monument a Ros de Medrano, a Tortosa).
  • Antoni Cerveto i Riba  (Tortosa, Baix Ebre, 5 abril 1876 – 1938) Pintor de temàtica religiosa i il·lustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre (Petersburg) i un altre a Pernambuco (Brasil).
  • Ricard Cerveto i Riba  (Tortosa, Baix Ebre, 25 febrer 1882 – 25 juny 1978)  Pintor. Paisatgista, especialment a l’aquarel·la.

Centristes de Catalunya-UCD

4 Respostes

(Catalunya, 1978 – 1984)

(CC-UCD)  Partit polític. Constituït com a coalició electoral estable (1979-83) entre la UCD catalana, Unió de Centre de Catalunya (UCC) i el grup d’A. Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979.

Pel desembre de 1979 es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal. El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya on féu costat al govern de Jordi Pujol. Fou dirigit per Antoni Cañellas.

Sofrí una sèrie continuada d’escissions fruit de la crisi d’UCD (1982) en benefici del Centro Democrático y Social, d’Alianza Popular i de Convergència Democràtica de Catalunya i, després de les consultes electorals del 1982 i 1984 -generals i autonòmiques- restà sense representació parlamentària.

Centre Cristià dels Universitaris

Deixa un comentari

(Barcelona, 1978 – )

(CCU)  Institució. Fundada per la delegació diocesana de pastoral universitària de Barcelona amb la finalitat d’oferir tota mena de serveis culturals i religiosos als estudiants de les universitats barcelonines.

Disposa de dues seus a la ciutat de Barcelona i d’una altra a Cerdanyola del Vallès. Col·labora estretament amb el Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians i amb els Serveis d’Assistència i de Formació Religiosa de les universitats.

El 1991 fou creat un centre similar al bisbat de Girona.