(Barcelona, del 10 al 14 abril 1978)
Assemblea, celebrada sota el patrocini dels òrgans de govern de les universitats catalanes.
Els temes tractats feren referència a les relacions entre l’ensenyament universitari i la societat, la docència, la recerca i l’estructura territorial.
(Catalunya, 24 abril 1932–1936 – 17 octubre 1978 – )
Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret de la Generalitat. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre’ls a l’aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local.
Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d’edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela.
Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària.
Un decret de l’any 1978 va restablir aquest òrgan consultiu del govern de la Generalitat.
(Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 febrer 1978)
Escriptor i religiós jesuïta. Doctor en lletres i en teologia.
Publicà els llibres de poemes Les paraules no basten (1963), Comptar les bigues (1968) i Lletra de batalla, la novel·la Pàtria ignorada (1968), el llibre de narracions Rescat d’ambaixadors (1970), i els assaigs L’Estat i les Esglésies per separat (1971), Gomà i Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 (1975) i Vidal i Barraquer. Síntesi biogràfica (1977).
El 1980 es publicà pòstumament Inaudits testimonis, recull de la seva poesia completa.
(Catalunya, desembre 1978 – 1988)
(CEPEPC) Organització pedagògica. Formada per una vuitantena d’escoles, la majoria cooperatives de pares o de mestres, que actualment són escoles públiques dependents de la Generalitat de Catalunya.
Aquestes escoles foren creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada del 1960, entorn de la institució Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició pedagògica catalana d’escola activa d’abans de la guerra civil.
Estigueren presents, per tant, a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, els quals s’estengueren posteriorment per tot l’estat espanyol i han inspirat la reforma del sistema educatiu dels anys 1990.
L’any 1978 es constituïren en col·lectiu i el 1979 demanaren a la Generalitat provisional d’ésser integrades a la xarxa d’escoles públiques com a contribució a la construcció d’una nova escola pública catalana.
El procés d’integració s’inicià en virtut d’una llei del Parlament de Catalunya de 1983, i conclogué el 1988.
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Catalunya, 1978 – 1984)
(CC-UCD) Partit polític. Constituït com a coalició electoral estable (1979-83) entre la UCD catalana, Unió de Centre de Catalunya (UCC) i el grup d’A. Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979.
Pel desembre de 1979 es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal. El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya on féu costat al govern de Jordi Pujol. Fou dirigit per Antoni Cañellas.
Sofrí una sèrie continuada d’escissions fruit de la crisi d’UCD (1982) en benefici del Centro Democrático y Social, d’Alianza Popular i de Convergència Democràtica de Catalunya i, després de les consultes electorals del 1982 i 1984 -generals i autonòmiques- restà sense representació parlamentària.
(Barcelona, 1978 – )
(CCU) Institució. Fundada per la delegació diocesana de pastoral universitària de Barcelona amb la finalitat d’oferir tota mena de serveis culturals i religiosos als estudiants de les universitats barcelonines.
Disposa de dues seus a la ciutat de Barcelona i d’una altra a Cerdanyola del Vallès. Col·labora estretament amb el Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians i amb els Serveis d’Assistència i de Formació Religiosa de les universitats.
El 1991 fou creat un centre similar al bisbat de Girona.
(Barcelona, 1976 – 1978)
Partit polític. Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals J. Mas i Cantí -president-, J. Molins i Amat -secretari general-, C. Ferrer i Salat i C. Güell i de Sentmenat.
Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai del centre-dreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya.
El 1978 s’integrà en la nova Unió de Centre de Catalunya.
(Barcelona, 1975 – 1978)
Entitat política. Creada com a societat d’estudis, i transformada el 1977 en Catalònia, Partit Polític Català.
Inspirat per Joan A. Maragall, Josep A. Linati, R. Guardans, H. Torras i altres membres de la burgesia industrial i financera tradicional, es definí com a monàrquic, conservador, regionalista i europeista.
El 1976 s’escindí S. Millet i Bel, per a crear la Lliga Liberal Catalana, i també J.A. Linati, que organitzà un efímer Partit Democràtic Català coaligat amb Alianza Popular.
No participà en les eleccions legislatives espanyoles del 1977, encara que alguns dels seus homes –Carles Sentís– passaren a UCD.
(Catalunya, 1978)
Film català. Dirigit per Antoni Ribas i Piera i destinat a l’exhibició televisiva.
Consisteix en un recull d’entrevistes filmades en ambients característics de noms tan il·lustres de la cultura catalana com Antoni Tàpies, Joan Miró, Montserrat Caballé, Joan Oró, Charlie Rivel, Pau Casals, etc.
Correcte en la seva realització i útil en la projecció externa de Catalunya, arrossega, però, les limitacions imposades pel medi a què és destinat.
Dades dels Països Catalans 