Arxiu d'etiquetes: 1942

Martina Castells i Ballespí

Castells i Ballespí -metges-

6 Respostes

Eren fills de Martí Castells i Melcior.

Frederic Castells i Ballespí  (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897)  Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.

Martina Castells i Ballespí  (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884)  Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.

Camil Castells i Ballespí  (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912)  Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).

Rossend Castells i Ballespí  (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942)  Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.

Bosch-Labrús i Blat, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 27 maig 1870 – Ginebra, Suïssa, 15 setembre 1942)

Enginyer. Fill de Pere Bosch i Labrús, del qual fou seguidor del seu ideari.

Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929-36).

El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.

Batlle i Josa, Bonaventura

Deixa un comentari

(l’Arboç, Baix Penedès, 1866 – Catalunya, 1942)

Forjador. Obtingué bon nombre de premis pels seus remarcables treballs artístics.

Mas i Domènech, Josep

(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)

Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.

Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.

Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).

Gisbert i Ortiga, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 abril 1942 – )

Tennista. Llicenciat en dret el 1969.

Entre els seus títols cal citar la copa Galea (1958), l’Orange Bowl (campionat del món júnior, 1959), el torneig comte de Godó (1965) i la primera medalla d’Or als Jocs Internacionals de Tòquio i de Nova Jersei.

Formà part de l’equip espanyol de la copa Davis des del 1965 fins al 1972.

Fou un dels millors jugadors del món en la modalitat de dobles, fent parella amb M. Orantes.

Girbau i Badó, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, març 1942 – 2 febrer 2023)

Matemàtic. Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1959-64), on ocupà diverses places de professor.

L’any 1970 es traslladà a París, on realitzà els primers treballs de recerca sota la direcció d’A. Lichnerowicz.

Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, ha treballat en recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i les teories de les foliacions holomorfes.

Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques. El 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Galofre i Oller, Francesc

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 13 juliol 1864 – Barcelona, 8 gener 1942)

Pintor. Format a l’Acadèmia Borrell i a Llotja -amb Antoni Caba-, a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando de Madrid. Exposà des del 1888.

Pintor d’història i d’anècdota de gènere, les seves obres més destacades són el famós oli Bòria avall (1892, dipositat al Museu de Valls), escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga, i el quadre representant la recepció de Colom pels Reis Catòlics, a la plaça del Rei; també són obres seves Alfons XIII a Montserrat, La glorificació de la Mare de Déu i La pau universal.

Entre les seves pintures murals figuren tres plafons del Saló de Sant Jordi. És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs il·lustres.

Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, que presidí. Col·laborà com a crític al diari “Las Noticias”.

Treballà amb el seu fill Francesc Galofre i Surís.

Fuster i Valldeperes, Antoni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1895 – Barcelona, 1942)

Narrador, periodista i autor teatral.

Publicà les novel·les d’ambient local El príncep captiu (1923) i Perot i l’estel (1934); les obres teatrals Camp perdut (1915), La gran passió (1917), La bruixa (1918) i L’heroina (1918), i els reculls de glosses Evocacions (1921) i Moments (1923).

Dirigí la revista “Meridià” (1938).

Flaqué i Freixa, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 novembre 1942 – )

Nedador. Campió d’Espanya de 200 m braça (1960) i rècord d’aquesta especialitat.

Campió d’Espanya de 4×100 m relleus estil els anys 1961 i 1962.

Figueras i Vila, Pau

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 11 febrer 1882 – Reus, Baix Camp, 19 febrer 1942)

Escultor i pintor. Des del 1898 visqué a Reus. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

El seu art era d’inspiració religiosa. També treballà bastant com a restaurador.