(l’Arboç, Baix Penedès, 1866 – Catalunya, 1942)
Forjador. Obtingué bon nombre de premis pels seus remarcables treballs artístics.
Batlle i Josa, Bonaventura
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1942
Monreal i Agustí, Lluís
(Barcelona, 7 novembre 1942 – )
Museòleg i historiador de l’art. Fill de Luis Monreal y Tejada.
Fou conservador del Museu Frederic Marès de Barcelona, professor de museologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i secretari del Consell Internacional de Museus (ICOM), a París, durant el període 1974-85.
El 1984 es féu càrrec de la fundació Paul Getty de Los Ángeles (EUA). Des del 1990 fou director general de la Fundació La Caixa.
Ha publicat, entre d’altres, els estudis: Tesoros de Nubia (1964), La montaña de los guerrilleros (1967), El arte hispánico en la baja Edad Media (1971) i el catàleg d’El Conventet (1971-78) en quatre volums.
Molas i Ribalta, Pere
(Barcelona, 1942 – )
Historiador. Catedràtic d’història moderna de la Universitat de Barcelona.
S’especialitzà en la història mercantil de la Catalunya del segle XVIII: Los gremios barceloneses del siglo XVIII (1970), Economia i societat en el siglo XVIII (1975), Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII (1977), La burgesía mercantil en la España del antiguo régimen (1985) i Família i política al segle XVI català (1990).
Mirabent i Soler -germans-
Eren fills de Josep Mirabent i Gatell:
Antoni Mirabent i Soler (Barcelona, 1873 – segle XX) Pintor. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura.
Francesc de P. Mirabent i Soler (Barcelona, 1864 – 1942) Pintor i poeta. S’especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d’Or a l’Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia).
Joaquim Mirabent i Soler (Arbúcies, Selva, 1865 – París, França, segle XX) Pintor. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l’Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l’Exposició d’Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s’establí.
Mir i Deàs, Rafael
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1860 – Gelida, Alt Penedès, 1942)
Publicista i viticultor. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera i en la replantació de les vinyes després de la plaga.
El 1893 escriví Instrucciones para el cultivo de la viña americana, premiat a Barcelona aquell any, i col·laborà en les publicacions “L’Art del Pagès”, “La Veu de Catalunya” i “El Cultivador Moderno”, que fundà el seu fill Raúl Maria Mir i Comas.
Mas i Domènech, Josep
(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)
Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.
Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.
Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).
Martín i Toval, Eduard
(Màlaga, Andalusia, 5 març 1942 – 15 gener 2019)
Polític. Es traslladà a Barcelona com a inspector de Treball (1967) i fou després professor de dret del treball a la Universitat Autònoma. Milità a l’ORT (1970-72), al grup “El Topo Obrero” i a CSC, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés.
Com a diputat al congrés (1977 i 1979), participà en l’elaboració de la Constitució (1978) i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979). Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980), on fou el portaveu del PSC-PSOE.
Des del 1982 fins al 1995 fou diputat al congrés, on exercí també com a portaveu del partit en els anys 1985-93. El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d’optar a l’alcaldia de Màlaga, que no aconseguí.
López Mozo, Jerónimo
(Girona, 15 maig 1942 – Madrid, 19 juny 2024)
Dramaturg, narrador i assagista. D’infant la seva família es traslladà a Madrid.
El 1986 guanyà el premi Castilla-La Mancha per la seva obra D.J.. El 1987 estrenà Como reses, escrita el 1970 en col·laboració amb Luis Matilla.
El 1992, a les envistes de la celebració del 5è centenari del descobriment d’Amèrica, publicà Yo, maldita india, una lúcida reflexió sobre l’arribada dels espanyols a aquell continent.
Llongueras i Campañà, Miquel
(Barcelona, 1942 – 18 setembre 1998)
Arqueòleg i polític. Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona.
Ha publicat treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña (1963), en col·laboració amb Eduard Ripoll.
Llena i Font, Antoni
(Barcelona, 1942 – )
Artista plàstic. Els seus inicis (1962-64) es caracteritzen per un treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pólvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc, fins l’any 1969.
Al final dels anys 1970 descobrí el paper d’embalar, que estripava i enganxava, i que articulava en composicions progressivament més complexes, a partir del treball amb papers.
A mitjan anys 1980 augmentà les zones foradades i introduí dos elements nous: el paper vegetal i la pintura, primer daurada i després de colors.
Ha exposat diverses vegades a la Galeria Joan Prats de Barcelona. L’any 1997 presentà els seus darrers treballs a Edicions T Galeria d’Art de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 