Arxiu d'etiquetes: 1942

Gozálvez i Pérez, Vicent Eulogi

Deixa un comentari

(Crevillent, Baix Vinalopó, 1942 – )

Geògraf. Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976. Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981.

S’ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico (1971), El bajo Vinalopó. Geografía Agraria (1977) i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante (1987).

Després estudia les immigracions actuals dins de l’estat espanyol.

González i Lizondo, Vicent

2 Respostes

(València, 22 agost 1942 – 23 desembre 1996)

Polític i industrial. Fundà Unió Valenciana (UV) el 1982. Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre el català i el valencià i el canvi del terme País Valencià.

Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del PP. Al juny de 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP.

A l’assemblea d’UV, al novembre de 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar a la presidència de les Corts. El 9 de desembre de 1996 fou expulsat del grup parlamentari d’UV, però continuà al capdavant de la presidència fins a la seva mort.

Garcia i Miralles, Antoni

Deixa un comentari

(Alacant, 15 juliol 1942 – )

Polític. Estudià dret a la Universitat de València. Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al congrés per Alacant a les legislatives del 1977, el 1979 i el 1982.

Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià.

Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià. Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva circumscripció nadiua, ocupà des d’aleshores la presidència de les Corts Valencianes.

Garcia i Martínez, Sebastià

1 Resposta

(Villena, Alt Vinalopó, 1942 – València, 1986)

Historiador. A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà. Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vice-rector de la Universitat Literària de València.

És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern (1968), El patriarca Ribera y la extirpación del erasmimso valenciano (1977), Valencia y la Casa de Austria (1975), Bandolers, corsaris i moriscos (1980), el tercer volum de la Història del País Valencià (1975), en col·laboració amb altres autors.

Ha escrit també diversos articles en revistes especialitzades, comunicacions a congressos, etc. Tingué cura de l’edició de la Crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, de Rafael Martí de Viciana.

Ferrocarrils de València a Aragó, Societat dels

Deixa un comentari

(País Valencià, 1881 – 1942)

Companyia que obtingué, el 1881, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Llíria i, el 1889, la concessió per a prolongar-la fins a Sogorb.

Hom construí només la línia fins a Llíria (1890), que el 1942 fou incorporada a la RENFE.

Ferrer i Morro, Antoni-Lluc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1942 – )

Novel·lista. Estudià lletres a Barcelona i entrà de professor (1970) a la Universitat d’Aix de Provença.

Especialitzat en la literatura mallorquina dels segles XVIII i XIX, col·laborà com a crític en revistes erudites, sobretot a “Randa”, i ha publicat les novel·les Dies d’ira a l’illa (1977), Adéu turons, adéu (1982, premi Sant Joan 1981) i Perfum romanial (1991, Premi Andròmina de Narrativa 1990).

Casasempere, Rafael

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1873 – 1942)

Pianista. Dugué a terme al seu poble natal una gran activitat com a professor i concertista.

Dirigí l’orquestra del Teatre Calderón.

Capó, Alfred

1 Resposta

(Barcelona, 1909 – Montevideo, Uruguai, 16 abril 1942)

Pastor protestant. Fill de Josep Capó i Ferrer. Fou pastor a Montevideo, on morí a l’edat de 33 anys.

Havia traduït al català les epístoles als Gàlates i els Efesis.

La Fundación Alfredo Capó, de Montevideo, promou els estudis evangèlics a l’Uruguai.

Calatayud i Cerdán, Miquel

Deixa un comentari

(Asp, Vinalopó Mitjà, 26 gener 1942 – )

Il·lustrador. Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exercí com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine (1977), Soy el aire (1980), A la busca de Marte el guerrero (1984), Els lusíades (1989) i El món inventat (1990). Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil i com a il·lustrador gràfic en mitjans de comunicació.

Dins el món del còmic ha publicat diversos àlbums i és reconegut el “pare” de l’anomenada escola valenciana i introductor de les formes pop en la il·lustració infantil i juvenil.

Paral·lelament s’ha dedicat a la producció de dissenys gràfics, cartells, publicitat, etc. Figurà a la llista d’honor Andersen el 1976, i ha guanyat diversos premis d’il·lustració.

Botella i Asensi, Joan

2 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 10 juny 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 juny 1942)

Advocat i polític. Afiliat al republicanisme radical i de tendències socialistes, fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista.

Fou diputat a les Corts durant la II República i formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas (1933. Ministre de Justícia durant els governs de Lerroux i de Martínez Barrio (1933).

Fou el pare de Virgili Botella i Pastor.