(Barcelona, 1873 – 1937)
Pintor i dibuixant. Practicà el dibuix litogràfic, l’aquarel·la i l’escenografia.
Calmell i Vitores, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1937
Berneri, Camillo
(Lodi, Llombardia, Itàlia, 20 maig 1897 – Barcelona, 5 maig 1937)
Anarquista. A la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso. Fou assassinat durant els Fets de Maig.
És autor de Mussolini a la conquista delle Baleari (1937).
Bergadà i Pi, Tomàs
(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)
Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.
Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.
Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.
Batalla, La
(Barcelona, agost 1936 – maig 1937)
Diari, òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
Algueró i Piñana, Rafael
(Tortosa, Baix Ebre, vers 1840 – Madrid ?, 1937)
Escultor. Deixeble de Jeroni Miquel Sunyol.
Residí a Madrid des del 1870.
Destacà com a tallista.
Actuació Valencianista d’Esquerra
(Barcelona, 1932 – 1937)
Partit polític. Grup de valencianistes republicans d’esquerra, amb residència a Barcelona.
Es dedicà fonamentalment a facilitar les relacions entre l’esquerra catalana i els grups valencianistes esquerrans, amb la finalitat de despertar el sentiment autonomista al País Valencià.
Acció Popular Catalana
(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)
(APC) Partit polític. Adherit a la CEDA.
Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.
Sayrach i Carreras, Manuel
(Sants, Barcelona, 10 gener 1886 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 22 gener 1937)
Arquitecte i escriptor. Titulat a Barcelona el 1917, fou un seguidor de l’estil gaudinià.
Construí, entre d’altres, la casa familiar a Sant Feliu de Guíxols (coneguda com la casa dels Dimonis) i, a Barcelona, la casa Sayrach a la Diagonal i la casa veïna del carrer Enric Granados. Influït per les teories wagnerianes, concebia la creació artística com un tot.
Planificà la seva producció literària com un cicle de Set drames de la llum, dels quals escriví només Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l’íntim amic (1920).
Fou el pare de Miquel Àngel i Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers.
Pàmies i Serra, Pauleta
(Barcelona, 10 abril 1851 – 31 març 1937)
Ballarina i professora. L’any 1864 ingressà en el cos de ball del Liceu de Barcelona. Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal (1871-73), al Liceu (1880-81) i en altres teatres barcelonins.
Es retirà de l’escena el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística. A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa.
De les coreografies que realitzà destaca El corregidor y la molinera, de Manuel de Falla (1917).
Fou la mare d’Enric Lafuente i Pàmies.
Maig, Fets de -1937-
(Barcelona, 4 maig 1937 – 7 maig 1937)
Esdeveniments que tingueren lloc en enfrontar-se les forces d’ordre públic de la Generalitat, el PSUC, UGT i Estat Català amb CNT–FAI, “Amigos de Durruti” i POUM, dins el marc de les tensions internes de la zona republicana representades pels anarcosindicalistes (revolució) i pels comunistes (guanyar la guerra).
Els fets s’iniciaren quan el comissari d’ordre públic de la Generalitat, Rodríguez i Salas (PSUC), intentà d’emparar-se de l’edifici de la Telefònica, amb l’acusació que el comitè d’aquesta (CNT) s’havia extralimitat en les seves funcions.
La CNT decretà la vaga general per als dies 4 i 5 i es lluità al barri vell de Barcelona i als nuclis de Sant Andreu, el Poblenou, Sants i Gràcia. Com a conseqüència d’aquestes lluites foren assassinats Antoni Sesé (UGT), Camillo Bernieri (anarquista) i Alfred Martínez (Joventuts Llibertàries) i hi hagué atemptats contra Frederica Montseny i Marià R. Vázquez.
Per tal d’aturar els fets es formà un nou govern de la Generalitat el dia 5 amb la inclusió de Sesé (substituït per Rafael Vidiella), Feced, Valeri Mas i Joaquim Pou, sense assolir l’objectiu. El govern de la República, des de València, envià guàrdies d’assalt, que arribaren el dia 7.
Els fets de maig costaren mig miler de morts i un miler de detencions. Els comunistes responsabilitzaren el POUM dels fets i iniciaren una campanya de detenció dels dirigents d’aquesta organització, i alhora els acusaven d’estar al servei de Franco. Andreu Nin fou assassinat el juny de 1937.
Les conseqüències dels fets foren, en primer lloc, la pèrdua de poders de la Generalitat; en segon lloc, la crisi del govern Largo Caballero, i, en tercer lloc, la influència creixent dels grups comunistes PCE-PSUC.
Dades dels Països Catalans 