Arxiu d'etiquetes: 1937

Darder i Cànaves, Emili

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 juny 1895 – 24 febrer 1937)

Metge i polític. Estudià a la Universitat de Barcelona i a partir del 1927 dirigí la Secció d’Epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Illes Balears.

Fou un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), que presidí (1925-31). Del Partit Republicà Federal, s’uní el gener de 1932 a l’escissió que creà Acció Republicana. A partir de l’abril de 1934 formà part del consell executiu d’Esquerra Republicana Balear.

Fou alcalde de Palma de Mallorca els períodes desembre de 1933-octubre de 1934 i febrer-juliol 1936. empresonat i jutjat durant la guerra civil per les tropes franquistes, fou afusellat.

Cubedo i Alicart, Manuel

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 7 juliol 1937 – Barcelona, 7 juny 2011)

Guitarrista. Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol, tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra (1956).

Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega (1966), del qual fou també president del jurat.

Autor de la banda sonora de la pel·lícula La revolta dels ocells (1982), de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret de viola de mà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’enregistraments acompanyant Montserrat Caballé.

Com a guitarrista acompanyà també, entre d’altres, Joan Manuel Serrat i Josep Carreras i enregistrà catorze discs com a solista, o bé amb conjunt de cambra o amb orquestra.

Conejos de la Llave, Josep

Deixa un comentari

(València, 10 abril 1862 – 20 desembre 1937)

Jesuïta. Fou rector (1902-07) del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià (Barcelona), prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona (1907-08) i, des del 1908, de la de València.

Fundà (1912) i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València; entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia.

Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3.500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià.

Des del 1916 publicà la revista “Oro de Ley”.

Comitè Executiu Popular

1 Resposta

(València, 22 juliol 1936 – 8 gener 1937)

Organisme format a causa de la unificació dels comitès revolucionaris sorgits el 19 i 20 de juliol, fonamentalment del Comitè del Front Popular i del Comitè de Vaga CNT-UGT. Pretengué de governar, en les noves condicions creades, tot el País Valencià, però només exercí una influència real a la capital.

Presidit de primer pel coronel Arín i després pel socialista Zabalza, es constituí entorn de representants dels sindicats (2 de la CNT i 2 de la UGT) i 1 per cadascun dels diferents partits.

Aconseguí inicialment de marginar la influència de la Junta Delegada del Govern Republicà i dirigí la formació de les primeres columnes de milicians i l’establiment de tribunals populars.

De tota manera, després del trasllat a València del govern de la República, el Comitè hagué d’acceptar la dissolució. Fou substituït per diversos consells provincials.

Cabrera i Cantó, Ferran

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 8 octubre 1866 – 6 gener 1937)

Pintor. La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfeó! (Museu d’Art Modern de Barcelona); la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla.

Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1906) i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia (1918).

Burguete y Lana, Ricardo

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, 3 febrer 1871 – València, 30 març 1937)

Militar. Deixà inèdita una Historia de Cataluña.

Benlliure i Gil, Josep

3 Respostes

(Canyamelar, València, 30 setembre 1855 – València, 5 abril 1937)

Pintor. Germà de Joan Antoni i de Marià i deixeble de Francesc Domingo. Format a Madrid (1869), viatjà a Roma el 1879 on rebé la influència del pintor Morelli (Sant Francesc, Santa Clara).

El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx de Marià Fortuny. Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars.

La part més important de la seva producció és conservada a València. Fou un pintor honest i sensible.

Llevantí de Mar

Deixa un comentari

(Calonge, Baix Empordà)

Nom adoptat el 1937 pel poble de Sant Antoni de Calonge.

Fernández de Soto i Llasat -germans-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1881 – segle XX)

Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:

Mateu Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939)  Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.

Àngel Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1882 – setembre 1937)  Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.

Wenceslau Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)  Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.

Lluís Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1894 – 1965)  Escultor.

Casademunt i Valldejuli, Joan Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1851 – 1937)

Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss.

Escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s’arrisca… (1876) i Amo i criat (1884).