(Barcelona, 1932 – 1937)
Partit polític. Grup de valencianistes republicans d’esquerra, amb residència a Barcelona.
Es dedicà fonamentalment a facilitar les relacions entre l’esquerra catalana i els grups valencianistes esquerrans, amb la finalitat de despertar el sentiment autonomista al País Valencià.
(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)
(APC) Partit polític. Adherit a la CEDA.
Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.
(Sants, Barcelona, 10 gener 1886 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 22 gener 1937)
Arquitecte i escriptor. Titulat a Barcelona el 1917, fou un seguidor de l’estil gaudinià.
Construí, entre d’altres, la casa familiar a Sant Feliu de Guíxols (coneguda com la casa dels Dimonis) i, a Barcelona, la casa Sayrach a la Diagonal i la casa veïna del carrer Enric Granados. Influït per les teories wagnerianes, concebia la creació artística com un tot.
Planificà la seva producció literària com un cicle de Set drames de la llum, dels quals escriví només Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l’íntim amic (1920).
Fou el pare de Miquel Àngel i Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers.
(Barcelona, 10 abril 1851 – 31 març 1937)
Ballarina i professora. L’any 1864 ingressà en el cos de ball del Liceu de Barcelona. Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal (1871-73), al Liceu (1880-81) i en altres teatres barcelonins.
Es retirà de l’escena el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística. A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa.
De les coreografies que realitzà destaca El corregidor y la molinera, de Manuel de Falla (1917).
Fou la mare d’Enric Lafuente i Pàmies.
(Maresme)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Susanna.
(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Figueres, Alt Empordà, 14 gener 1937)
Col·leccionista. Germà de Francesc.
Reuní més de vint-i-cinc mil ex-libris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris.
Un altre germà seu fou Jordi Monsalvatje i Fossas (Olot, Garrotxa, 1872 – Figueres, Alt Empordà, 1922) Banquer. Inicià el 1904 la seva col·lecció d’ex-libris, que assoliria més de 15.000 mostres. Publicà diversos articles sobre la seva especialitat.
(Moianès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Monistrol de Calders.
(València, 3 agost 1870 – Barcelona, 5 novembre 1937)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de Ignasi Pinazo i, a Madrid, de Joaquim Sorolla. La seva producció és mou dins l’estil realista propi de l’època. Conreà amb preferència el paisatge marítim i el quadre de gènere (Mosqueters jugant a escacs, Vella en oració, La barca, Família de pescadors, etc).
Conreà, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura.
Es retirà a Cullera el 1906 fins al 1913, any que esdevingué professor numerari a l’Escola de Llotja de Barcelona, on, entre altres deixebles, tingué Antoni Clavé, que l’ha descrit com un mestre obert i positiu.
Membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya el 1914, exposà a Barcelona i el 1923 a Madrid. La seva obra principal és el mural de La Mare de Déu de Montserrat voltada dels sants i reis que l’han visitada (1927), que presideix la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Molins de Rei.
(Catalunya, 23 setembre 1937 – 1939)
Decret de la Generalitat. Signat durant la guerra civil pels consellers de finances, economia i treball.
Establia la mobilització de tots els treballadors d’empreses que obtenien préstecs de l’Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris per a ocupar uns llocs de treball determinats.
Un segon decret (5 octubre) establí la mobilització civil de tots els treballadors de la construcció i d’explotacions mineres de productes no indispensables per a la guerra.
Dades dels Països Catalans 