(Saragossa, Aragó, 3 febrer 1871 – València, 30 març 1937)
Militar. Deixà inèdita una Historia de Cataluña.
Burguete y Lana, Ricardo
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1937
Benlliure i Gil, Josep
(Canyamelar, València, 30 setembre 1855 – València, 5 abril 1937)
Pintor. Germà de Joan Antoni i de Marià i deixeble de Francesc Domingo. Format a Madrid (1869), viatjà a Roma el 1879 on rebé la influència del pintor Morelli (Sant Francesc, Santa Clara).
El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx de Marià Fortuny. Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars.
La part més important de la seva producció és conservada a València. Fou un pintor honest i sensible.
Fernández de Soto i Llasat -germans-
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
Casademunt i Valldejuli, Joan Manuel
(Barcelona, 1851 – 1937)
Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss.
Escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s’arrisca… (1876) i Amo i criat (1884).
Calmell i Vitores, Josep
(Barcelona, 1873 – 1937)
Pintor i dibuixant. Practicà el dibuix litogràfic, l’aquarel·la i l’escenografia.
Berneri, Camillo
(Lodi, Llombardia, Itàlia, 20 maig 1897 – Barcelona, 5 maig 1937)
Anarquista. A la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso. Fou assassinat durant els Fets de Maig.
És autor de Mussolini a la conquista delle Baleari (1937).
Bergadà i Pi, Tomàs
(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)
Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.
Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.
Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.
Batalla, La
(Barcelona, agost 1936 – maig 1937)
Diari, òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
Algueró i Piñana, Rafael
(Tortosa, Baix Ebre, vers 1840 – Madrid ?, 1937)
Escultor. Deixeble de Jeroni Miquel Sunyol.
Residí a Madrid des del 1870.
Destacà com a tallista.
Actuació Valencianista d’Esquerra
(Barcelona, 1932 – 1937)
Partit polític. Grup de valencianistes republicans d’esquerra, amb residència a Barcelona.
Es dedicà fonamentalment a facilitar les relacions entre l’esquerra catalana i els grups valencianistes esquerrans, amb la finalitat de despertar el sentiment autonomista al País Valencià.
Dades dels Països Catalans 