(València, 12 febrer 1855 – l’Havana, Cuba, 11 juliol 1937)
Compositor. Des de la seva infantesa visqué a Cuba, encara que per un temps residiria a Madrid, formant part de l’orquestra del teatre Real. Destacà en l’ensenyament.
És autor de l’òpera La esclava, diverses sarsueles, la primera de les quals, El sombrero de Felipe II, estrenà quan només tenia divuit anys, diverses obres simfòniques i d’inspiració religiosa, i composicions per a piano i per a orgue.
(Alacant, 8 gener 1846 – Madrid, 15 agost 1937)
Enginyer, militar i polític. Ingressà a l’Acadèmia Especial d’Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València.
El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Organitzà el Laboratori Central d’Enginyers. Fou president de l’Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball.
Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915).
(Montevideo, Uruguai, 22 novembre 1879 – Palma de Mallorca, 24 febrer 1937)
Dirigent socialista. Advocat, anà a París, on rebé la influència de Jean Jaurès i de tornada a Mallorca aviat trencà amb el partit liberal -que el 1909 l’havia fet regidor de Palma de Mallorca- i s’apropà als socialistes, en especial a Llorenç Bisbal. No ingressà, tanmateix, en el partit fins al 1919.
Prietista, s’oposà a la col·laboració amb la dictadura de Primo de Rivera i el 1931 fou elegit diputat a corts. Posteriorment, vençut en les eleccions del novembre de 1933, figurà en la comissió executiva de la Federació Socialista Balear.
Detingut el juliol de 1936, fou afusellat per les autoritats franquistes.
El seu socialisme humanista anà acompanyat d’un constant pancatalanisme que el dugué a donar suport a les posicions de Gabriel Alomar entorn de l’estatut d’autonomia de les Illes.
Fou autor d’Impresiones de un constituyente (1933) i de La insurrección de octubre. Cataluña, Asturias, Baleares (1935). Col·laborà en els periòdics “La Última Hora”, “El Día”, “El Obrero Balear”, de Palma de Mallorca, i en “Justícia Social”, de Maó.
(València, 9 gener 1937 – 1939)
Institució. Creada pel Consell Provincial -a instàncies de la Conselleria de Cultura i especialment del seu cap, Francesc Bosch i Morata– per tal de crear i potenciar una infraestructura cultural autòctona. En fou president Josep Puche i Álvarez, i secretari general Carles Salvador i Gimeno. Tenia contactes amb l’Institut d’Estudis Catalans.
Hi havia la secció filològica, la històrico-arqueològica, la de ciències i la d’estudis econòmics, i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencia.
A causa de les circumstàncies polítiques, desaparegué després de la guerra civil.
(València, gener 1937 – Barcelona, gener 1939)
Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. Se’n van editar 23 números.
En foren capdavanters -amb col·laboració d’intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià.
Constituïa l’òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari.
(València, 7 novembre 1864 – 25 maig 1937)
Pintor. Format amb Francesc Garcia i Marco i Joan Peyró. Obtingué premis importants en exposicions tant nacionals com internacionals.
Dedicat preferentment a a aquarel·la i al quadret a l’oli de petit format, exercí també la docència, a Manises i a València.
Conreà el retrat, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb la dels impressionistes.
(València, 1878 – 1937)
Erudit. Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista “Archivo de Arte Valenciano”.
Col·laborà assíduament al “Diario de Valencia” i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia (1924).
(Palma de Mallorca, 1899 – 1937)
Dirigent comunista. Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad. El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció (1931).
Fou un dels reorganitzadors del partit comunista (1930-31), redactor de “Nuestra Palabra” (1931-36) i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE (1935-36).
Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març de 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT.
Fou assassinat pels franquistes durant la guerra civil.
(València, 22 agost 1937 – )
Director d’orquestra. Estudià al Conservatori de Madrid, a Munic i a Siena, on fou deixeble de S. Celibidache.
Ha estat titular de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Televisió Espanyola (1966-84), així com de la Filharmònica de Las Palmas i de l’Orquestra Municipal de València, i director adjunt de l’Orquestra Simfònica Nacional de Washington.
Ha actuat també com a director invitat en nombroses orquestres d’arreu del món, i des del 1993 fou director de la Banda Simfònica de Madrid.
Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des del 1969, ha estat director dels conservatoris valencià i madrileny. Ha obtingut nombroses premis internacionals.
(Palma de Mallorca, 1890 – 9 gener 1937)
Dirigent socialista. Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma de Mallorca (1914-15).
Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1922-23).
Expulsat del partit socialista pel maig de 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a “El Día”. Tornà al PSOE durant la Segona República.
Fou afusellat pels franquistes durant la guerra civil.
Dades dels Països Catalans 