Arxiu d'etiquetes: 1937

Institut d’Estudis Valencians

5 Respostes

(València, 9 gener 1937 – 1939)

Institució. Creada pel Consell Provincial -a instàncies de la Conselleria de Cultura i especialment del seu cap, Francesc Bosch i Morata– per tal de crear i potenciar una infraestructura cultural autòctona. En fou president Josep Puche i Álvarez, i secretari general Carles Salvador i Gimeno. Tenia contactes amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Hi havia la secció filològica, la històrico-arqueològica, la de ciències i la d’estudis econòmics, i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencia.

A causa de les circumstàncies polítiques, desaparegué després de la guerra civil.

Hora de España

1 Resposta

(València, gener 1937 – Barcelona, gener 1939)

Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. Se’n van editar 23 números.

En foren capdavanters -amb col·laboració d’intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià.

Constituïa l’òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari.

Gómez i Salvador, Constantí

1 Resposta

(València, 7 novembre 1864 – 25 maig 1937)

Pintor. Format amb Francesc Garcia i Marco i Joan Peyró. Obtingué premis importants en exposicions tant nacionals com internacionals.

Dedicat preferentment a a aquarel·la i al quadret a l’oli de petit format, exercí també la docència, a Manises i a València.

Conreà el retrat, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb la dels impressionistes.

Gil i Calpe, Jesús

Deixa un comentari

(València, 1878 – 1937)

Erudit. Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista “Archivo de Arte Valenciano”.

Col·laborà assíduament al “Diario de Valencia” i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia (1924).

Garcia i Llabrés, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1899 – 1937)

Dirigent comunista. Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad. El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció (1931).

Fou un dels reorganitzadors del partit comunista (1930-31), redactor de “Nuestra Palabra” (1931-36) i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE (1935-36).

Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març de 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT.

Fou assassinat pels franquistes durant la guerra civil.

Garcia i Asensio, Enric

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1937 – )

Director d’orquestra. Estudià al Conservatori de Madrid, a Munic i a Siena, on fou deixeble de S. Celibidache.

Ha estat titular de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Televisió Espanyola (1966-84), així com de la Filharmònica de Las Palmas i de l’Orquestra Municipal de València, i director adjunt de l’Orquestra Simfònica Nacional de Washington.

Ha actuat també com a director invitat en nombroses orquestres d’arreu del món, i des del 1993 fou director de la Banda Simfònica de Madrid.

Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des del 1969, ha estat director dels conservatoris valencià i madrileny. Ha obtingut nombroses premis internacionals.

Fullana i Font, Simó

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1890 – 9 gener 1937)

Dirigent socialista. Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma de Mallorca (1914-15).

Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1922-23).

Expulsat del partit socialista pel maig de 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a “El Día”. Tornà al PSOE durant la Segona República.

Fou afusellat pels franquistes durant la guerra civil.

Esquerra Valenciana

4 Respostes

(València, 26 juliol 1934 – 1937)

Partit polític republicà i autonomista. Fundat per un grup de dissidents (el sector més federalista i esquerrà) del Partit d’Unió Republicana Autonomista de Sigfrid Blasco-Ibáñez.

Presidit per Vicent Marco i Miranda, intentava de connectar amb la vella arrel federalista del republicanisme valencià i evolucionà cap a un marcat nacionalisme.

Va participar, integrada en el Front Popular, en les eleccions del febrer de 1936, on el seu president tragué una acta de diputat a les corts per València, i ingressà dins la minoria parlamentària de l’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una creixent vinculació.

A partir del 1937 tingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits.

Día, El -Alacant-

3 Respostes

(Alacant, març 1915 – 10 juliol 1937)

Diari vespertí. Fou de tendència liberal durant la major part de la seva existència. Fundat per Alfons de Rojas.

Durant el règim del general Berenguer semblà que defensava un republicanisme moderat, però des de l’abril de 1931 estigué al costat del catolicisme d’extrema dreta.

Al començament de la guerra civil espanyola el Front Popular incautà les seves instal·lacions.

Delfau, Lluís

1 Resposta

(Oleta, Conflent, 20 juny 1871 – Perpinyà, 14 setembre 1937)

Pintor. Es formà a l’Écola des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat (ha estat qualificat de Rigau modern).

Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua (tipus humans, paisatges, escenes quotidianes). Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia.

Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà.