(Montevideo, Uruguai, 4 gener 1890 – 12 febrer 1929)
Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme.
Amic de Torres i García, col·laborà en revistes catalanes com “Un enemic del poble”.
(Badalona, Barcelonès, 1929 – )
Club esportiu. Manté seccions de natació, vela, gimnàstica i voleibol.
Alguns dels seus socis (1.500) han estat figures destacades en les competicions nàutiques, 12 vegades campions d’Espanya de patí a vela.
Enllaç web: Club Natació Badalona
(Barcelona, 20 juny 1929 – 21 novembre 1996)
Pintor. Autodidacte, des del 1955 seguí un estil no figuratiu que orientà quatre anys més tard vers l’expressionisme abstracte, amb la utilització de guix, làtex i pigments.
Posteriorment realitzà collages (amb papers cremats, cordills, draps, purpurines) i s’acostà successivament a l’art pop i a un art realista de denúncia, fins que retornà a l’expressionisme abstracte.
(Barcelona, 17 juliol 1929 – Buenos Aires, Argentina, 6 octubre 2001)
Traductor. Col·laborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa.
Emigrat el 1956 a l’Argentina. Ha desenvolupat una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català.
Rebé el premi de la Generalitat de traducció per les seves versions de La fira de les vanitats, de W. Thackeray (1986) i de Història de dues ciutats, de Ch. Dickens (1993), i el Premi Nacional de traducció (1994).
És autor dels assaigs El teatre català de postguerra (1973) i Pedrolo contra els límits (1980). Participà en diversos congressos i en els homenatges a Pedrolo a Lleida (1990) i Girona (1993).
(Barcelona, 1929 – Catalunya, 1935)
(AAV) Associació cultural, fundada per defensar i restaurar el patrimoni artístic de Catalunya. Fou patrocinada per Feliu Elias i promoguda per diverses entitats barcelonines.
La seva activitat se centrà, d’un bon principi, en l’elaboració de denúncies i informes tècnics, i en obres de restauració, dirigides, en molts casos, pels arquitectes Jeroni Martorell i Cèsar Martinell.
Entre els edificis que restaurà o col·laborà a fer-ho, cal esmentar les esglésies de Santa Coloma i Sant Joan de Caselles a Andorra, el claustre de Santa Maria de Mur, Sant Climent de Coll de Nargó, Sant Miquel de Lillet, Santa Maria de Castellfollit de Riubregós, la Palma d’Ebre, Sant Ponç de Corbera, el retaule del Roser de Mataró, o la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.
(Sitges, Garraf, abril 1926 – març 1929)
Revista mensual il·lustrada. D’inspiració avantguardista, dirigida per J. Carbonell i Gener.
Entre els col·laboradors, cal fer esment de Josep Vicenç Foix, Sebastià Gasch, Salvador Dalí i Federico García Lorca.
Contribuí a la difusió dels corrents artístics avantguardistes i fomentà la polèmica.
(Reus, Baix Camp, 30 octubre 1856 – 19 gener 1929)
Sindicalista i polític. Obrer boter, el 1875 fou elegit president de la societat de boters de Reus.
Prengué part en més de vint congressos obrers. L’any 1871 ingressà al partit republicà.
El 1909 fou elegit regidor de l’ajuntament de Reus i reelegit el 1912. Dos anys més tard fou designat alcalde de la ciutat.
(Barcelona, 1929 – )
Companyia. Fundada amb capital del Banc de Catalunya per a l’explotació de tot tipus de negocis a Río Muni i a Fernando Poo. El capital subscrit (majoritàriament català) era, el 1967, de 180,75 milions de pessetes.
Alena SA tenia agències a Bata, a Río Benito, a Río Etèmbue i, a més, unes oficines a Madrid i una fàbrica a Tarragona. Les accions tenien una rendabilitat molt alta segons la cotització del 1967 (13,52%).
Els principals productes que explotà foren fusta, cafè i cacau destinats a la península ibèrica. Tenia connexions amb companyies que operaven als estats limítrofs, principalment a Nigèria i a Gabon.
En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial (1968), traslladà la seu social de Bata a Tarragona.
(Barcelona, 16 juliol 1860 – 25 novembre 1929)
Escriptor i historiador. Fill de Salvador Masriera i Vidal i germà d’Enric. Interessat per la poesia, prengué part als jocs florals, i es presenta al certamen celebrat a Montpeller, on fou proclamat mestre en gai saber amb La Piràmide. Col·laborà a la secció literària del “Diario de Barcelona” (1900-05) i a “La Vanguardia”.
Traduí autors clàssics (Èsquil i Teòcrit) i redactà un Diccionari de Diccionaris (1916-17) en què donava en cinc llengües l’equivalència de cada paraula. Fou un dels principals redactors de l’Enclicopedia Espasa.
A més de nombrosos estudis publicats a la premsa, és autor d’unes vint-i-cinc obres, entre les quals cal esmentar Perles catalanes i llegendes (1878), Poesies líriques, històriques, bíbliques i populars (1879), la llegenda Júlia (1880), Cobles en llaor de Sant Jordi (1884-1915), El catalanismo literario en las regiones (1913) i Barcelona isabelina y revolucionaria (1930).
Fou el pare de Miquel Masriera i Rubio.
(Barcelona, 9 juliol 1929 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 23 juliol 1994)
Sociòleg i jesuïta. Nascut en el si d’una família burgesa fundadora de la Banca Riva i Garcia, ingressà en la Companyia de Jesús i s’especialitzà en estudis socials.
Compaginà les seves tasques d’investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical.
Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme.
Els darrers anys de la seva vida, els dedicà a la fundació Utopia, creada per a difondre el seu projecte d’una nova societat.
Dades dels Països Catalans 