(Mataró, Maresme, 5 març 1923 – 19 juliol 1936)
Diari catòlic de tarda. Dirigit per Marçal Trilla i Rostoll, defensà la postura política d’Acció Catalana. Arribava al nivell dels millors diaris barcelonins del seu temps.
El 1936 se’n féu càrrec el comitè local de control i sortí fins al 1939 amb el títol de “Llibertat”.
(Barcelona, 1923 – )
(o Diada de Sant Jordi) Festivitat comercial i cultural.
Instituïda per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
En ésser fixada la data el dia 23 d’abril, festivitat de sant Jordi, la diada arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat i a d’altres poblacions dels Països Catalans.
Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i altres actes culturals.
(Moià, Moianès, 25 abril 1891 – Barcelona, 23 agost 1956)
Actor. De molt jove mostrà gran vocació per al teatre i ingressà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual.
Debutà al teatre català a la companyia d’Enric Borràs el 1917 amb Mireia, de F. Mistral.
En la dècada 1920-30 va formar amb la seva muller, Maria Vila, la cèlebre Companyia Vila-Davi, que estrenà nombroses obres del repertori català i d’autors estrangers, especialment als teatres Romea (fins al 1936) i Català de la Comèdia (fins al 1938).
El 1946 reprengué les actuacions en català al teatre Romea i es retirà del món escènic el 1951.
Fou el pare de Maria Daví i Vila (Barcelona, 1923 – ? ) Actriu. Com els seus pares, també ha actuat en teatre català.
(Barcelona, 4 febrer 1923 – Mendoza, Argentina, 11 setembre 1977)
Pianista. Filla d’Ernestina Corma i Centellas i germana de Carles.
Destacà per la seva precocitat. Actuà amb el seu germà i obtingué amb ell un gran èxit el 1930, a l’Associació Obrera de Concerts, sota la direcció de Pau Casals.
(Tarragona, 1854 – Badalona, Barcelonès, 1923)
Jurista. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1874) i doctorat a Madrid.
Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la universitat de Barcelona i notari a Reus.
Estudià temes de dret civil català, i col·laborà a la revista dels “Estudis Universitaris Catalans”. Dirigí i fundà la “Revista del Notariado”.
Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos (1892), El Código civil español comentado y concordado (1890) i Derecho catalán (1906), la seva obra més consultada.
(Catalunya, 6 abril 1914 – 1923)
Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.
La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres. Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials.
El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques.
(Puebla de Híjar, Terol, Aragó, 1923 – Barcelona, 6 febrer 2018)
Veterinari. El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976.
Ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares.
Fundà la revista “Pausa” (1968-76) i fou el responsable de la pàgina agrícola setmanal d’“El Correo Catalán” (1955-78).
S’ha dedicat intensament a la millora de les races porcines autòctones. Ha estat guardonat amb diferents distincions científiques.
És autor de diverses obres sobre porcinocultura i ha publicat nombrosos treballs sobre control sanitari de carns.
(Barcelona, 1920 – 1923)
Organisme cívic, creat per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers.
Era domiciliat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans.
La dictadura del general Primo de Rivera el suprimí.
(Girona, 14 abril 1923 – Barcelona, 27 novembre 1997)
Filòsof jesuïta. El 1957 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia amb la tesi Nikolaus von Kues and Raimund Llull (1961).
Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic d’història de la filosofia a la Facultat de Teologia de Barcelona.
Ha publicat: Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961), Heidegger: pensament i poesia en l’absència de Déu (1964), El pensament de Teilhard de Chardin (1967) i Església en diàleg (1967).
(Barcelona, 8 febrer 1923 – 14 juliol 1984)
Dibuixant d’historietes il·lustrades.
Es donà a conèixer a la postguerra amb col·laboracions a diverses revistes, especialment, “TBO”. El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicació, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme.
Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí les pàgines de “Cairo”.
Dades dels Països Catalans 