(Catalunya, 6 abril 1914 – 1923)
Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.
La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres. Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials.
El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques.
(Puebla de Híjar, Terol, Aragó, 1923 – Barcelona, 6 febrer 2018)
Veterinari. El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976.
Ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares.
Fundà la revista “Pausa” (1968-76) i fou el responsable de la pàgina agrícola setmanal d’“El Correo Catalán” (1955-78).
S’ha dedicat intensament a la millora de les races porcines autòctones. Ha estat guardonat amb diferents distincions científiques.
És autor de diverses obres sobre porcinocultura i ha publicat nombrosos treballs sobre control sanitari de carns.
(Barcelona, 1920 – 1923)
Organisme cívic, creat per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers.
Era domiciliat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans.
La dictadura del general Primo de Rivera el suprimí.
(Girona, 14 abril 1923 – Barcelona, 27 novembre 1997)
Filòsof jesuïta. El 1957 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia amb la tesi Nikolaus von Kues and Raimund Llull (1961).
Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic d’història de la filosofia a la Facultat de Teologia de Barcelona.
Ha publicat: Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961), Heidegger: pensament i poesia en l’absència de Déu (1964), El pensament de Teilhard de Chardin (1967) i Església en diàleg (1967).
(Barcelona, 8 febrer 1923 – 14 juliol 1984)
Dibuixant d’historietes il·lustrades.
Es donà a conèixer a la postguerra amb col·laboracions a diverses revistes, especialment, “TBO”. El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicació, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme.
Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí les pàgines de “Cairo”.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 16 setembre 1923 – 22 maig 2007)
Historiador. Ha dedicat la seva obra a l’estudi del Baix Llobregat (especialment del Prat) i a la defensa de la comarca contra els factors externs que la desnaturalitzen.
Ha publicat entre d’altres: La gent del fang (1966), L’Hospitalet de Llobregat (1970), Les generacions pratenques (1972), Curs d’introducció a la història de l’Hospitalet (1975), Resum d’història del Prat (1976) i Els santboians de 1490 (1990).
(Sabadell, Vallès Occidental, 16 abril 1860 – Barcelona, 11 febrer 1923)
Filòleg i eclesiàstic. Professor d’hebreu i de grec al seminari de Barcelona (1884-1905) i posteriorment prefecte d’estudis (1905-17). El 1889 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.
Obres principals: Gramàtica hebrea, Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona (1908), el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres Antología sobre la profecía de Jeremías, i publicà una versió catalana medieval dels Ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí.
El 1906 va presentar, al Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’obra Importància de l’ortografia: necessitat d’equilibrar l’element fònic amb l’etimològic, el qual tingué força ressò.
(Barcelona, 1917 – 1923)
Editorial. Fundada per elements de la Lliga Regionalista. En fou director literari Josep Carner.
Publicà dues grans col·leccions: Biblioteca Catalana -d’autors del país- i Biblioteca Literària -d’autors estrangers-.
Fou també un trust de revistes: “D’Ací i d’Allà”, “Economia i Finances”, “Agricultura i Ramaderia” i “Catalunya Marítima”.
Des del 1923 gairebé totes les publicacions van ésser continuades per la Llibreria Catalònia.
(Valls, Alt Camp, 8 desembre 1923 – Barcelona, 10 febrer 2009)
Fotògraf i escriptor. Germà de Francesc. Anà a residir a Barcelona, on es formà amb el seu pare Pere Català i Pic. Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954.
Ha estudiat els castells catalans, sobre els quals ha reunit una important documentació fotogràfica, i els castellers, i ha promogut les relacions culturals amb l’Alguer.
Ha publicat Invitació a l’Alguer actual (1957) i diversos texts en l’obra col·lectiva Els castells catalans (1966).
(Barcelona, 14 novembre 1923 – Girona, 10 agost 2007)
Pintor. Estudià enginyeria i belles arts. Es relacionà amb el Cercle Maillol.
Són característics els seus paisatges (especialment els de Cadaqués i d’Eivissa) de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats.
Durant una etapa inicial també realitzà gravats (primer premi de La Rosa Vera, 1951) i il·lustracions per a llibres de bibliòfil.
Dades dels Països Catalans 