Arxiu d'etiquetes: 1923

Molist i Pol, Esteve

(Vic, Osona, 1923 – Barcelona, 9 desembre 2021)

Periodista, escriptor i advocat. Cursà els estudis de periodisme a Madrid en 1942-45.

Fou el primer director de “Revista” i crític literari d’“El Correo Catalán” i de “Diario de Barcelona”, del qual fou també sots-director gerent. Administrador general del grup “La Vanguardia”.

Entre altres obres, ha publicat Discursos políticos de Demóstenes (1955), El “Diario de Barcelona” (1964) i Enciclopedia de la Mitologia (1966).

Molinas i Bellido, Alfred

(Barcelona, 1923 – 31 desembre 2021)

Advocat. Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962. S’especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània.

El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales.

Entre el 1978 i el desembre de 1994 fou president del Foment del Treball Nacional.

Mercadé i Farrés, Jordi

(Barcelona, 21 desembre 1923 – 24 juliol 2005)

Pintor, que signà únicament Jordi. Fill de Jaume Mercadé.

Inicià la seva activitat de molt jove influït per l’expressionisme i després pel cubisme. Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic.

El 1948, es presentà amb dues obres abstractes al I Saló d’Octubre, del qual fou fundador, formà part del grup Taüll i col·laborà a la revista “Algol”. Més tard, la seva obra ha evolucionat cap al neorealisme.

Anà a París, becat pel govern francès.

Mateu i Pla, Maria dels Àngels

(Barcelona, 1897 – Campins, Vallès Oriental, 20 març 1923)

Pedagoga. Filla de Damià Mateu i Bisa i germana de Miquel. Tenia la carrera de magisteri.

Fou secretària de l’Institut de la Dona, del Casal per als Malalts i de l’Escola d’Infermeres de Santa Madrona.

Les seves activitats, malgrat la seva joventut, esdevingueren molt apreciades.

Massot i Xirgu, Rafael

(Girona, 1874 – Barcelona, 1923)

Actor i director teatral. Cosí de Margarida Xirgu.

Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona (1904).

Dirigí els quadres escènics L’Artesà (1916-17), el del Casal Català de Gràcia (1917-21), el de l’Ateneu de Sant Gervasi (1921-22) i el Mossèn Cinto (1922-23); a tots féu representar obres d’autors catalans.

Massot i Guillamet, Bartomeu

(Figueres, Alt Empordà, 17 gener 1923 – Barcelona, 1974)

Pintor. Residí bona part de la seva vida a París i Estocolm.

Fundador del grup Indika. Obtingué el premi Tina.

Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament.

La seva obra, marcada fonamentalment per l’ús del color, passà del naturalisme a l’informalisme i finalment a l’unió d’ambdués tendències barrejades amb l’esoterisme.

Té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms (Suècia).

Masferrer i Rierola, Marià

(Sant Quirze Safaja, Moianès, 10 abril 1856 – Espinelves, Osona, 13 desembre 1923)

Naturalista recol·lector i taxidermista.

Cabaler de Masjoan i d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una bella col·lecció d’ocells preparats per ell.

Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia col·laborà amb Estanislau Vayreda.

Mas i Bargalló, Miquel

(Reus, Baix Camp, 14 març 1846 – Barcelona, 9 juny 1923)

Guitarrista i compositor. Deixeble de J. Brocà.

Féu una carrera de concertista i fou catedràtic de guitarra i mandolina a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1894).

Escriví, especialment, peces per a piano, guitarra i mandolina i fundà les associacions musicals La Lira Barcelonesa i La Lira Española.

Martínez i Lozano, Josep Maria

(Barcelona, 29 març 1923 – Llançà, Alt Empordà, 7 juny 2006)

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.

Exposà per primera vegada a Figueres el 1948. Féu una llarga estada a Venècia el 1951.

Conreà l’aquarel·la i fou paisatgista remarcable.

Marsans i Rof, Josep

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Financer. El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa. El 1902 fundà la Banca J. Marsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919. Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l’agència Viatges Marsans SA.

Havia estat un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908) i del Sindicat de Banquers.

Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio (1920).

Fou el pare de Lluís Marsans i Peix (Barcelona, segle XIX – 1923)  Banquer. Presidí el consell d’administració de la Banca Marsans (1919-23).