(Gràcia, Barcelona, 29 agost 1897 – Barcelona, 18 desembre 1963)

Actriu. Filla dels actors Josep M. Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart. Quan morí la seva mare, la substituí com a primera actriu.

Es destacà aviat; col·laborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa, d’Adrià Gual, La mala vida, de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia, de Mistral, d’A. Carrion.

El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés, amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català de l’època, centrada en el Teatre Romea (fins el 1936) i el Teatre Català de la Comèdia (1936-38).

Fou admirada per Josep M. de Sagarra, que escriví per a ella L’hostal de la Glòria (1931); ella li estrenà, a més, Desitjada (1932), L’alegria de Cervera (1932) i El cafè de la Marina (1933).

El 1946 reprengué les actuacions en català, a la recuperació de les quals contribuí activament, amb intervencions també de teatre infantil. Assolí un èxit destacat amb l’estrena de La ferida lluminosa (1954), de J.M. de Sagarra, i amb la reposició de L’hostal de la Glòria.

El seu germà fou el també actor Manuel Vila i Panadès  (Barcelona, 1903 – segle XX)  Treballà amb la companyia Vila-Daví i més tard fou representant de companyies teatrals.