Arxiu d'etiquetes: Mancomunitat

Servei Geogràfic de Catalunya

(Catalunya, 1915 – )

Organisme creat per la Mancomunitat, per tal de realitzar els plans i els mapes del territori de Catalunya que no feien els organismes corresponents de l’estat espanyol.

Durant la Segona República es digué Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya. Publicà dotze fulls, la meitat dels quals amb edició geològica, del mapa de Catalunya a escala 1:100.000, treball notable tant en l’aspecte tipogràfic com en el científic.

Després de la guerra civil prengué el nom de Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona. Amb el restabliment de la Generalitat (1977), tornà a dependre d’aquest organisme, i actualment té cura de posar una toponímia correcte i de la continua revisió i conservació de tota la seva producció cartogràfica.

Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans

(Catalunya, 1915 – 1939)

Servei creat per la Mancomunitat com una branca de l’IEC. Dedicat a l’exploració arqueològica del Principat i dels Països Catalans.

Fou dirigit per Pere Bosch i Gimpera i tingué com a element tècnic permanent Josep Colominas i Roca, així com a diversos col·laboradors temporals.

Fou la primera institució que s’ocupà als Països Catalans d’excavacions sistemàtiques. Treballà a diversos punts de Catalunya, sobretot a la comarca del Matarranya i a Mallorca.

Els resultats dels treballs eren publicats a l'”Anuari de l’IEC”. La majoria dels materials que trobà són al Museu d’Arqueologia de Barcelona. L’any 1939 fou suprimit.

Residència d’Estudiants

(Barcelona, 1919 – 1939)

Institució. Dirigida per M. Ferrà. Col·locada sota el patrocini de la Mancomunitat, durant la Dictadura continuà funcionant amb caràcter privat. Des del 1931 depengué de la Generalitat de Catalunya.

A partir del 1933 fou incorporada a l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar, però continuà dirigida per Ferrà fins el 1936.

Institució modèlica, va esdevenir un important centre cultural i residència de noms il·lustres com ara Pierre Vilar o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, entre altres.

Creà també les Edicions de la Residència, que publicaren la Imitació del foc de Rosselló-Pòrcel (1938).

Minerva, Col·lecció

(Catalunya, 1915 – 1922)

Col·lecció popular dels coneixements indispensables.

Publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, i dirigida per Eugeni d’Ors.

Hi col·laboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers.

Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics.

Lliga Nacional d’Associacions de Música

(Catalunya, 1922 – 1923)

Organisme creat per la Mancomunitat. Era formada per agrupacions musicals de les principals ciutats catalanes.

La seva finalitat era la celebració de concerts a les poblacions del Principat mancades de possibilitats pròpies.

Servei Meteorològic de Catalunya

(Catalunya, 31 març 1921 – )

(MeteoCat)  Organisme. Creat pel consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, a proposta de l’Institut d’Estudis Catalans i sota l’impuls i la direcció d’Eduard Fontserè. Inicialment s’hi refongué el Servei Aerològic de Barcelona, fundat el 1913 pel mateix Fontserè.

Rafael Patxot hi sostingué un centre d’estudi de núvols, el qual donà origen a la Secció Nefològica, de renom internacional. El 1922 el servei inaugurà a la península Ibèrica la previsió diària del temps arreu de Catalunya, aprofitant la xarxa telefònica de la Mancomunitat per a rebre les informacions, i el 1927 s’amplià amb informacions públiques per radiofonia.

El 1929 organitzà a Barcelona la reunió de la comissió internacional per a l’estudi dels núvols, on hom decidí la publicació de l’Atlas internacional dels núvols, amb edicions en anglès, francès, alemany i català. El 1930 publicà, entre d’altres, l’Atlas pluviomètric de Catalunya.

El 1933-34 disposà del vaixell de guerra Xauen per a la realització d’un pla d’observacions per la costa catalana i constituí (1934) la Comissió de l’Estudi de la Mar de Catalunya. Posà en funcionament, també el 1934, un observatori a Sant Jeroni (Montserrat) i bastí el del turó de l’Home (Montseny).

El 1939 les seves instal·lacions foren destruïdes pels franquistes i el seu arxiu i la seva biblioteca duts a Madrid.

Amb la recuperació de les institucions d’autogovern (1979), la Generalitat de Catalunya recuperà gradualment les competències en matèria de meteorologia.

El 1995 fou instal·lada a l’Observatori Fabra una estació automàtica de vigilància atmosfèrica, base de la xarxa de control del sistema meteorològic català. El 1996 la Generalitat tornà a crear el Servei Meteorològic de Catalunya.

Enllaç web:  Servei Meteorològic de Catalunya