Arxiu d'etiquetes: 1918

Estatut d’Autonomia de Catalunya (1918)

5 Respostes

(Catalunya, 25 gener 1918)

Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S’hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat.

Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans.

La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de Marcel·lí Domingo, la redacció de l’Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries.

Preveia el govern autònom de Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l’estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies,

Malgrat que no arribà al congrés a causa de l’oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de Núria, sobre el qual influí.

Escola d’Alts Estudis Comercials

6 Respostes

(Barcelona, 1918 – 1936)

Institució, establerta per la Mancomunitat de Catalunya.

S’emmotllà a l’ideari dels grups rectors del capitalisme català, que es podria sintetitzar en: nacionalisme, cooperativisme, reforma de la banca, proteccionisme, etc.

Suprimida el 1924, fou represa amb el nom d’Institució d’Estudis Comercials, i s’adaptà al sistema de les escoles angleses i nord-americanes.

Díaz-Plaja i Contestí, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 abril 1918 – Montevideo, Uruguai, 31 octubre 2012)

Escriptor i historiador. Membre de l’Academia de la Historia.

Fou principalment autor d’obres de tema històric: España en sus documentos (1954-65), La sociedad española desde sus orígenes hasta nuestros días (1972).

També ha destacat en l’assaig (El español y los siete pecados capitales, 1966) i en la narrativa (El desfile de la victoria, 1975; Un río demasiado ancho…, 1991).

Dia, El -Terrassa-

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 8 abril 1918 – juliol 1936)

Diari polític i cultural.

Netament nacionalista, defensà, fins al juliol de 1936, primerament la política de la Lliga, i després la d’Acció Catalana. en una segona època, durant la guerra civil, fou òrgan del PSUC.

Darder i Llimona, Francesc

9 Respostes

(Barcelona, 2 octubre 1851 – 8 abril 1918)

Veterinari i metge. Fill de Jeroni Darder i Feliu, i germà d’Antoni.

Catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, fundador i director del parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, i director del laboratori d’ictiologia de Barcelona i del de Banyoles.

Fundà el Museu Darder d’Història Natural, a Banyoles. Dirigí “El Naturalista” i la “Revista Universal Ilustrada”.

Obres seves són: Hidrofobia (1876), Cría industrial de la trucha (1913) i, en català, Piscicultura (1913).

Fou el pare de Joan Baptista Darder i Rodés.

Dalmau i Matas, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1890 – 1918)

Metge. Investigà sobre temes de quimioteràpia i bioquímica a Alemanya i als Estats Units.

Treballà amb Ramon Turró (1916-18) al laboratori municipal de Barcelona, on aïllà el bacteri productor de l’espiroquetosi icterohemorràgica. Féu també estudis sobre la febre tifoide i l’epidemiologia de la grip.

Treballà al Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i traduí el llibre Fermentos defensivos del organismo animal (1914).

Courbet, Agrupació

6 Respostes

(Barcelona, 1918 – 1919)

Grup artístic format per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys 1920, representaven l’ala jove del noucentisme.

El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que amb la seva estètica.

Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren, de fet, a Les Arts i els Artistes.

Congrés Universitari Català, Segon

1 Resposta

(Barcelona, del 7 al 14 abril 1918)

Assemblea. Malgrat els bons oficis del rector de la Universitat de Barcelona Dr. Valentí Carulla, aquest congrés es va veure obligat a celebrar les sessions a l’Ajuntament de Barcelona.

Fou presidit per August Pi i Sunyer, i actuà de secretari Josep M. Batista i Roca, president de la comissió organitzadora, estudiant en aquell moment.

Les conclusions del congrés, que serviren de base per al reglament de la futura Universitat Autònoma, poden resumir-se en: lliure elecció pels interessats de les autoritats acadèmiques, substitució del sistema d’oposicions, participació indirecta dels alumnes en el govern de la universitat, llibertat de les facultats per establir llurs plans d’estudi, autonomia acadèmica i docent i oficialització del català.

El congrés creà una comissió que publicà l’any següent el Manifest dels universitaris, signat per 26 catedràtics.

Comissió d’Educació General

Deixa un comentari

(Catalunya, 1918 – 1924)

Organisme de política cultural. Creat per la Mancomunitat de Catalunya per dur a terme el projecte d’Institut d’Educació General, ideat per Prat de la Riba el 1914.

Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat.

Destacaren les campanyes del bon hostal de Catalunya, en defensa dels ocells, la creació de la Lliga Nacional d’Associacions de Música i de la Germanor d’Orfeons de Catalunya i la coordinació del certàmens literaris.

Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.

Comas i Pitxot, Ramon Nonat

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juny 1852 – 28 juliol 1918)

Erudit. Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins al 1883.

Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans.

Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i col·laborà en publicacions culturals com “La Ilustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”.

Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX (1901), Des del terrat de l’església del Pi (1913) i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona (1913).