Arxiu d'etiquetes: 1918

March i Alcalà, Susanna

(Barcelona, 28 gener 1918 – 21 desembre 1990)

Escriptora. Poetessa postsimbolista de sensibilitat.

De la seva producció poètica cal esmentar Rutas (1938), Cantos rodados (1942), Ardiente voz (1948), El viento (1951), La tristeza (1952) i Esta mujer que soy (1957), títols que van ser aplegats a Poemas (1966).

Com a novel·lista publicà Nina (1949), Algo muere cada día (1955), i amb la col·laboració del seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, una nova sèrie d’Episodios Nacionales, seguint la pauta de Pérez-Galdós.

S’acomiadà de la literatura amb Cosas que pasan (1983).

López Peláez, Antolín

(Manzanal del Puerto, Lleó, Castella, 31 agost 1866 – Madrid, 22 desembre 1918)

Eclesiàstic. Arquebisbe de Tarragona (1913-18). Del 1907 al 1918 fou senador del regne.

Col·laborador en diversos diaris, deixà, a més, gran quantitat d’obres sobre temes històrics, polítics, eclesiàstics, apologètics i científics.

Fou membre de les acadèmies de la Llengua, de la Historia, de les Ciències Morals i Polítiques, de les Belles Arts, de les Bones Lletres, etc.

López Estrada, Francisco

(Barcelona, 1918 – València, 2010)

Historiador de la literatura castellana. Catedràtic de llengua i literatura castellana de la universitat de Sevilla.

A més de diverses edicions crítiques (Viaje a Tamorlán, 1943; La Diana, 1948) i de molts articles sobre novel·la pastoral i bizantina, ha publicat Introducción a la literatura medieval española (1953), Métrica española del siglo XX (1969), Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro (1972), Los libros de pastores en la literatura española (1974), Los “primitivos” de Manuel y Antonio Machado (1977) i Lírica medieval española (1977).

Lazaga i Sabater, Pere

(Valls, Alt Camp, 3 octubre 1918 – Madrid, 30 novembre 1979)

Realitzador cinematogràfic. Autor d’una obra prolífica.

Dirigí diversos films de tema bèl·lic durant el decenni que va entre els anys 1950 i 1960 (La patrulla, 1954; Torrepartida, 1956; La fiel infanteria, 1959), comèdies turístiques en el decenni següent (La ciudad no es para mí, 1966; El turismo es un gran invento, 1969) i comèdies eròtiques en els anys setanta (Black Story, 1971; Yo soy fulana de tal, 1975), sempre al servei de l’establishment franquista.

Lasa i Casamitjana, Joan Francesc de

(Barcelona, 1918 – 10 setembre 2004)

Crític i realitzador cinematogràfic. Ha exercit la crítica a diverses publicacions, com “Destino” i “Imagen y Sonido”.

Tingué un destacat paper en la promoció de cineclubs a la postguerra, com a iniciador i animador. Fundà i dirigí la Setmana de Cinema de Molins de Rei.

Des del 1955 conreà el curtmetratge documental: Josep M. de Sucre (1964), Las manos de Pons Cirac (1965), El món de Fructuós Gelabert (1989), premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, i L’últim peoner (1972), sobre Ramon de Baños. Ha fet films de divulgació.

Redactor de l’Enciclopedia dello Spettacolo i col·laborador de televisió, on dirigí la sèrie Una història del cinema català a Catalunya i coordinà el programa Visual.

Joventut Nacionalista La Falç

2 Respostes

(Barcelona, 1918 – 1939)

Agrupació catalanista. Escissió del grup La Renaixença. El 1932 s’adherí a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual se separà l’any següent.

En foren membres Jaume Casanovas, Josep Isern, Enric Fontcuberta, Pere Muntané i Josep Tarradellas.

El president honorari fou Francesc Macià.

Instant, L’ -1918/19-

Deixa un comentari

(París, França, juliol 1918 – Barcelona, 1919)

Revista mensual. Fundada per J. Pérez i Jorba.

A París publicà vuit números i es traslladà a Barcelona, amb J. M. Millàs-Raurell com a redactor en cap, hi edità cinc números més.

Fou de caire literari d’avantguarda, amb textos en català i en francès.

Hi publicaren textos Salvat-Papasseit i Tristan Tzara, entre d’altres.

Guillén i Garcia, Guillem J.

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1845 – 20 febrer 1918)

Enginyer industrial. Dirigí revistes especialitzades.

Publicà bon nombre d’obres de divulgació científica com: La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos… (1886), Productos obtenidos de la naranja (1871), El olivo, la aceituna y el aceite (1902), etc.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Gual i Torras, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 agost 1918 – 7 abril 1975)

Baríton. El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi. Actuà als Països Catalans i a l’Amèrica Llatina.

Posteriorment fou una de les primeres figures interpretant sarsueles.

Va fundar l’Agrupació Lírica Joan Gual, destinada a la formació de nous talents lírics.

Grau i Miró, Joan

1 Resposta

(Girona, 1883 – Barcelona, 1918)

Dibuixant humorístic. Col·laborà com a caricaturista en revistes catalanes, com “En Patufet”, moltes vegades amb pseudònims. Els seus treballs el feren mereixedor de gran estima.

Organitzà a Barcelona el Saló dels Humoristes i celebrà algunes exposicions a la sala Parés de Barcelona.

Fill seu fou Emili Grau i Sala.