(Barcelona, 1918 – 1991)
Metge i poeta. Lluità al front republicà (1936-39). Fou empresonat a la postguerra.
Ha publicat el volum Dret al pedrís (1965), de caire realista.
(Barcelona, 1918 – 1991)
Metge i poeta. Lluità al front republicà (1936-39). Fou empresonat a la postguerra.
Ha publicat el volum Dret al pedrís (1965), de caire realista.
(Barcelona, 19 abril 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1918)
Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà de l’arquitecte Lluís.
En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare.
(Tortosa, Baix Ebre, 1918 – 2001)
Pintora. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1945.
Ha conreat el paisatge, els temes florals i les natures mortes.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1870 – Madrid, 9 desembre 1918)
Escriptor i periodista carlí. Col·laborà a “El Correo Catalán” i “El Correo Español”, del qual fou redactor en cap.
Publicà La República en 191… (1911), novel·la política molt popular al seu temps, Sátiras políticas (1913), La Peregrinación de la Lealtad (1913) i Vida de don Jaime de Borbón (sd).
(València, 1870 – Barcelona, 1919)
Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènec (1901).
Establert a Barcelona, fou professor de l’Escola de Llotja.
Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.
(Barcelona, 1852 – el Caire, Egipte, 1918)
Dibuixant i gravador. Fill de Joan Bastinos i Coll, i germà d’Antoni Joan.
Es dedicà a la il·lustració editorial i a la creació de material pedagògic.
(l’Havana, Cuba, 16 novembre 1856 – Barcelona, 12 octubre 1918)
Fotògraf. El 1905 s’instal·là a Barcelona. Especialitzat en edicions basades en la fotografia.
Féu una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888, on guanyà una medalla d’or, com també a les d’Aragó (1886) i París (1889).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 1918)
Escultor. Alumne de Francesc d’Assís Galí a Barcelona.
La seva producció, principalment estatuetes de terra cuita i bronze, està influïda per Josep Llimona i el francès Bernard.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1918 a Eduard Maristany i Gibert, director de la companyia de ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant en memòria de la construcció de la foradada de l’Argentera (Baix Camp).
(Maçanet de la Selva, Selva, 1 gener 1918 – Andorra la Vella, 9 desembre 1998)
Escriptor. És autor de diversos escrits periodístics, narratius o de divulgació històrica.
El 1962 va publicat el seu llibre Vint-i-cinc anys a Llívia.