Arxiu d'etiquetes: 1914

Borràs i Vilaplana, Ramon

2 Respostes

(Lleida, 1886 – 1967)

Artista fuster. Fill i successor de Ramon Borràs i Perelló.

Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.

Fou el pare de:

  • Ramon Borràs i Vidal  (Lleida, 1914 – 1970)  Artista fuster. Des del 1939 ha dirigit el prestigiós taller familiar, acreditat en obres de fusteria per a esglésies, ja des del temps del seu avi Ramon Borràs i Perelló.
  • Lluís Borràs i Vidal  (Lleida, 1915 – ? )  Artista fuster. Ha destacat com a moblista.
  • Josep Borràs i Vidal  (Lleida, 1921 – ? )  Artista fuster.

Boreal Films

1 Resposta

(Barcelona, 1914– 1918)

Productora cinematogràfica. Fundada per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina.

Dels seus estudis, instal·lats a Sants, Barcelona, en sortiren El vino manda (1917), El doctor Rojo (1917), en episodis de gran èxit popular.

Bonet i Amigó, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 juliol 1852 – 14 setembre 1913)

Metge. Fou professor i catedràtic d’obstetrícia (1879) a la Facultat de Medicina, rector (1905-13) de la Universitat de Barcelona, i un dels primers presidents del Col·legi de Metges.

Ocupà càrrecs de conseller en importants companyies de ferrocarrils i d’obres públiques, i adoptà sempre una actitud reaccionària davant les reformes de l’exercici de la medicina.

El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet, que ha passat per enllaç als Amigó.

Fou germà seu, Miquel Bonet i Amigó  (Barcelona, 1855 – 17 abril 1914) Químic. L’any 1875 guanyà una càtedra de química a la Universitat de Barcelona.

Bolòs i Saderra, Ramon de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 31 agost 1852 – 2 febrer 1914)

Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Joaquim.

Fou un dels deixebles d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural.

Boix i Selva, Josep Maria

6 Respostes

(Barcelona, 2 octubre 1914 – Girona, 20 gener 1996)

Poeta i traductor. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà d’Emili Maria i de Maur Maria.

Influït per López-Picó i l’escola noucentista, va publicar: Angle (1935), Soledat abrupta (1937), Felicitat (1944), Capaltes i mirinyacs (1946), El suplicant, la deu i l’esma (1972, premi Carles Riba del 1971) i Presoner en la boira (1978). Col·laborà a la secció literària del diari “El Matí”.

La seva traducció en vers de l’El paradís perdut (1950) de Milton és modèlica.

Bofill i Roig, Joan Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1845 – 29 maig 1914)

Polític. Membre del federalisme republicà. Participà en l’alçament contra les lleves militars (Barcelona, 1869) i el 1873 fou secretari del president de la República, Estanislau Figueras. El 1903 fou elegit diputat.

Abandonà la política en caure la República i exercí com a catedràtic de ciències fisicoquímiques a l’institut de Figueres (1880-1914).

Berga i Boix, Josep

3 Respostes

(la Pinya, Garrotxa, 25 octubre 1837 – Olot, Garrotxa, 8 octubre 1914)

Pintor i escriptor, popularment conegut com l’Avi Berga. Com a pintor figura, amb Joaquim Vayreda i d’altres, entre els creadors de l’anomenada “escola d’Olot“, caracteritzada pel paisatgisme.

L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina, càrrec que obtingué el 1877 i des d’on exercí un notable mestratge artístic. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia creada seguint l’estètica de l’Escola d’Olot.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern d’Olot i en diverses col·leccions particulars.

La seva activitat literària començà després d’haver conegut Bosch de la Trinxeria, L’estudiant de la Garrotxa (1895), Clareta, mar de brutícia (1906), i gran quantitat de narracions i contes. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”.

Berenguer i Mestres, Francesc

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 21 juliol 1866 – Barcelona, 8 febrer 1914)

Arquitecte. Col·laborà amb Antoni Gaudí, del qual fou amic íntim, en les obres de la Sagrada Família i de la Colònia Güell.

Obres seves són el Celler Güell, al massís de Garraf (1888-90), el mercat de la Llibertat de Gràcia, l’asil-santuari de Sant Josep de la Muntanya (1910-14) i la casa on visqué Gaudí, al parc Güell (1905), entre altres construccions de cases particulars a Barcelona i al Principat.

Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or.

Benejam i Agell, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 juliol 1914 – Birmingham, Alabama, EUA, 28 març 1968)

Violinista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, d’on més tard fou professor.

Compongué alguns lieder i diverses obres de música de cambra.

Es traslladà als EUA, on assolí gran prestigi amb la Birmingham Symphony Orchestra, amb la qual estrenà les seves obres orquestrals.

Bassegoda -llinatge-

6 Respostes

(Bassegoda, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Família d’arquitectes i escriptors.

Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del segle XIX, com a paletes.

Fou iniciada pels germans:

Pere Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908)  Mestre d’obres i contractista. Fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.

Josep Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1820 – Barcelona, 1914)  Paleta.

Bonaventura Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Emporda, 1822 – Barcelona, 1889)  Paleta. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.