Arxiu d'etiquetes: 1911

Bartolí i Guiu, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1911 – Nova York, EUA, 3 desembre 1995)

Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics.

Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n’esdevingué dirigent el 1936.

Exiliat a Mèxic l’any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977.

Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica.

El seu germà fou Joaquim Bartolí i Guiu  (Barcelona, 1908 – 1978)  Pintor. S’ha dedicat a l’escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà.

Banca Jover

1 Resposta

(Barcelona, 1911 – 1978)

Entitat bancària. Té com a origen la col·laboració iniciada el 1737 entre els mercaders Pere Jover i Joan Vidal.

La societat disposava el 1760 d’un capital de 23.184 lliures i s’anà dedicant progressivament a la banca; el 1863, en extingir-se la família Vidal, adoptà el nom de Jover i Companyia i establí Alfaro i Companyia Societat en Comandita, transformada posteriorment en Banca Alfaro i cedida a un consorci bancari.

A la mort de Josep Jover i Casas (1955), soci principal, la societat es transformà en Banca Jover SA.

El 1978 fou venuda al Banco de Santander. El 1992 pertanyia a Crédit Lyonnais.

Baldrich i Tibau, Manuel

Deixa un comentari

(Tarragona, 12 juliol 1911 – Barcelona, 1966)

Arquitecte i urbanista. Nomenat arquitecte de la diputació de Barcelona, dirigí les obres de les Llars Mundet de Barcelona (1957), del col·legi-residència Bell-lloc de la Roca del Vallès i de la piscina Sant Jordi de Barcelona.

Guanyà un concurs de projectes per a urbanitzar una zona de Montjuïc.

Aymà i Mayol, Jaume

3 Respostes

(Barcelona, 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 maig 1989)

Editor i publicista. Fill de Jaume Aymà i Ayala.

Professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Autònoms de Catalunya, i membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català.

Col·laborà a “La Publicitat”, “Meridià” i “Revista de Catalunya”.

Amb el seu pare fundà l’editorial Aymà i el premi Joanot Martorell.

Arxius de l’Institut de Ciències

1 Resposta

(Barcelona, 1911 – )

Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciat por temps després de la creació de la dita secció.

Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres.

Durant l’època de la Dictadura de Primo de Rivera foren substituïts per les “Memòries” de la Secció de Ciències.

Després del parèntesi del 1936-39, els “Arxius” han estat represos, sota el nom d'”Arxius de la Secció de Ciències“, com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els “Treballs de la Societat Catalana de Biologia”.

Armet i Portanell, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1 març 1842 – 3 octubre 1911)

Pintor. Deixeble de R. Martí i Alsina, completà estudis a Roma. Conreà la pintura de paisatges i el retrat. Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot.

Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una col·lecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma.

Fou premiat en exposicions oficials de Madrid, Barcelona i Le Havre, i té obres als museus de Barcelona, Girona i Vilanova i la Geltrú.

Armengol i Gall, Emili

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 7 maig 1911 – Barcelona, 17 juliol 1976)

Pintor i orfebre. Pare d’Emili Armengol i Abril. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1931 va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, a la Galeria Badrinas.

Com a joier, va realitzar diversos treballs, alguns d’ells en col·laboració amb altres artistes com Manolo Hugué i Jaume Mercadé i Queralt.

Algunes d’elles, com Penjoll i fermall i Cap de dona, es poden veure actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Ardèvol i Gimbernat, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 13 març 1911 – l’Havana, Cuba, 9 gener 1981)

Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l’Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s’establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música (“Musicalia”, “Conservatorio”, “La Música”).

És autor d’una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), un Concerto Grosso, cantates com La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc.

El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l’Havana.

Arderiu i Payerols, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 maig 1911 – 30 maig 1945)

Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Figueres, on projectà el mercat i altres obres notables.

Amor que mata

3 Respostes

(Catalunya, 1911)

Film dirigit per Joan M. Codina i fotografia de Fructuós Gelabert. Produït per Films Barcelona.

Especialment notable per la bellesa fotogràfica, l’escenificació i l’ús dramàtic de la profunditat de camp. És una de les millors peces barcelonines del període.