Arxiu d'etiquetes: 1911

Galtés i Llibre, Pius

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 juny 1844 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 gener 1911)

Naturalista i religiós escolapi, fou ordenat sacerdot el 1868.

Va viure diversos anys a Cuba (1870), on dirigí l’Academia Calasancia des del 1877. De nou a Catalunya, fou director dels col·legis escolapis de Morella i de Valls. Novament a Cuba, fou director del col·legi de Guanabacoa (1900-02).

Publicà …Draper ante la recta razón (1879), Nociones de física aplicada a los usos más comunes de la vida (1884), Diccionario etnográfico-antropológico (1894) i Elementos de ciencias fisiconaturales, para uso de las escuelas elementales (1906).

Freixa i Pedrals, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 abril 1911 – 14 març 2002)

Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona l’any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952.

El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967.

És autor de nombrosos treballs, molts d’ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors.

Fontana i Tarrats, Josep Maria

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1911 – Sanxenxo, Pontevedra, Galícia, 12 agost 1984)

Polític i escriptor. Fou un dels primers militants de la Falange Española al Camp de Tarragona. El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front. Residí a Madrid, on ha detingut càrrecs públics.

Dels seus llibres en castellà té un valor testimonial Los catalanes en la Guerra de España (1951), i l’apologètic, Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos (1979).

Folch i Pi, Jordi

3 Respostes

(Barcelona, 25 març 1911 – Boston, EUA, 3 octubre 1979)

Metge i bioquímic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.

Després de formar part, junt amb el seu germà Albert, de l’equip d’investigadors de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, s’exilià el 1939.

Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i cap d’investigacions al McLean Hospital (Belmont, Massachusetts).

Especialista en lipoides cerebrals (demostrà la presència d’aminoàcids a la molècula de lipoides), sobre tècniques microquímiques i sobre l’àcid làctic.

Fluvià i Mas, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 25 agost 2001)

Pintor. Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves, i fou decisiu en la seva formació el mestratge de Raoul Dufy el 1945, a París.

Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault. Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig. El 1960 participà a la biennal de Venècia.

La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria.

Ferrocarril Secundari de Guardiola a Castellar de N’Hug

Deixa un comentari

(Catalunya, 1911 – segle XX)

Societat fundada per la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland per a explotar la línia de Guardiola de Berguedà al Clot del Moro, seu de la primera fàbrica de ciment pòrtland creada a Espanya; fou inaugurada entre el 1911 i el 1924.

Aquesta línia enllaçava a Guardiola amb la línia de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.

Fando i Rais, Urbà

1 Resposta

(Barcelona, 27 juny 1855 – Porto, Portugal, maig 1911)

Compositor. De l’escolania de l’església de la Mercè, de Barcelona. Féu estudis de piano i d’orgue. Mestre de cors del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Compongué diverses sarsueles, que esdevingueren cèlebres: L’illa tranquil·la (1894), El príncep del Congo (1894) i El somni de la innocència (1895), amb text de Conrad Colomer, que restà molts anys al repertori líric català.

Fages i Virgili, Joan

Deixa un comentari

(Tarragona, 31 juliol 1862 – Madrid, 4 agost 1911)

Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra.

El 1903 guanyà la càtedra d’anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d’aquella ciutat. El 1909 ingressà a l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.

Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).

Estartús i Vilas, Llibert

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1945)

Polític. Col·laborador de “L’Opinió” (1928-29), el 1930 era un dels principals dirigents de l’Esquerra Universitària. Fou un dels fundadors de les Joventuts Comunistes -dependents inicialment de la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB) i després del Bloc Obrer i Camperol (BOC)-, de les quals fou secretari polític (1931-32).

Membre de la Comissió Agrària creada pel Comitè Central del BOC l’agost de 1931, publicà Dels remences als rabassaires (“L’Hora”, 1931) i Las luchas que han librado los campesinos catalanes contra sus explotadores (“La Batalla”, 1931).

En crear-se el POUM, va encapçalar amb Víctor Colomer i Àngel Estivill, un petit grup del BOC que va ingressar en la Federació Catalana del PSOE (1935) i, després, en el PSUC (1936).

Va morir assassinat.

Estanyol i Colom, Josep

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1858 – Barcelona, 1911)

Jurista. Es llicencià en dret el 1879. Fou catedràtic de dret canònic a la universitat barcelonina. Sempre tingué fama, entre els seus deixebles, de molt exigent i sever.

Publicà diverses col·laboracions al “Diario de Barcelona” i a la premsa catòlica. És autor d’una remarcable Instituciones de derecho canónico.

Fou un dels delegats per Barcelona a l’Assemblea Catalanista de Manresa (1892).