Arxiu d'etiquetes: 1911

Casas i Busquets, Joaquim

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 28 juny 1911 – Mataró, Maresme, 27 març 1993)

Escriptor. Fou un dels fundadors de la revista “Combat” (1936). Col·laborà assíduament a “L’Opinió” i “Justícia social”.

Després de la guerra civil, fou un dels promotors dels grups culturals de Mataró.

Novel·lista costumista i realista, va publicar les novel·les L’enterrament (1955), L’insòlita aventura d’Elisenda Camprobí (1956), Diari d’un soldat (1958), Cara i creu (1960), Festival de cendres (1961), el recull de contes Calidoscopi de la ciutat blava (1959), les monografies Cel·luloide ranci (1958), sobre el Mataró pretèrit, El Maresme (1959), Notícies de Catalunya (1974), Notes d’un estiu en sol major (1992) i Sota l’amenaça del forat d’ozó (1993).

Casaña Leonardo, Julián

Deixa un comentari

(Ciudad Real, Castella, 10 juny 1833 – Madrid, 13 octubre 1911)

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals.

Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1860-96), de la qual fou rector (1876-96).

La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció i de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i la facultat de medicina.

Casals i Ariet, Jordi

Deixa un comentari

(Viladrau, Osona, 15 maig 1911 – Nova York, EUA, 10 febrer 2004)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1936).

Immediatament passà a la universitat de Cornell (Ithaca, Nova York) i a la fundació Rockefeller. Des del 1965 fou professor d’epidemiologia a la universitat de Yale.

Fou una autoritat mundial en el camp dels virus, especialment els arbovirus. Ha fet notables estudis sobre la febre Lassa i ha identificat molts agents patògens.

Carbonell i Mumbrú, Maria

1 Resposta

(Barcelona, 26 juny 1911 – 20 juliol 1988)

Pianista i pedagoga. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i més tard fou deixebla de Blanca Selva, de la qual va transmetre les noves tècniques pianístiques, dedicant-se a la pedagogia musical -fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona-.

Actuà com a solista i en col·laboració amb el seu marit, el violinista Joan Massià, amb el qual fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebrà concerts periòdicament.

Capdevila i Colomer, Jaume

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià, 1852 – Barcelona, 1911)

Actor còmic.

Antoni Tutau el contractà per a papers còmics (1882), substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona (1890) com a cap de companyia.

Actuà a l’Argentina (1908), i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911.

Escriví A sants i a minyons (1886) i A mig camí (1886), entre d’altres obres.

Canela i Esteve, Maria

Deixa un comentari

(Asunción, Paraguai, 1911 – Barcelona, 29 setembre 1999)

Pianista. Cursà els seus estudis musicals a Barcelona i els amplià a Alemanya.

Membre de l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona.

Destacada concertista, ha donat nombrosos concerts.

Candi i Casanovas, Càndid

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 4 febrer 1844 – Barcelona, 15 agost 1911)

Compositor. Organista a diferents esglésies barcelonines.

Va compondre música religiosa; destaquen els Càntics religiosos del poble, amb text de Jacint Verdaguer. També és autor de música per a piano, de cambra i de sardanes.

Pelagi Briz li edità les harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes amb el títol Cançons de la terra (1866-84).

Canalda i Bargués, Lluís

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 7 octubre 1843 – Barcelona, 16 desembre 1911)

Enginyer industrial. Estudià a Barcelona. Fou cap d’estadística de la província de Cadis (1870).

De retorn a Cervera (1872), dugué a terme un projecte de fortificació de la ciutat i en dirigí les obres (1874), durant la Tercera Guerra Carlina.

Des del 1876 fou catedràtic de construcció de màquines a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Publicà diversos treballs sobre cinemàtica, astronomia, tormodinàmica i geologia en revistes especialitzades.

Cabané i Pibernat, Adolf

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 gener 1911 – Barcelona, 1 setembre 1993)

Músic, compositor i director. Dirigí l’Orfeó i l’Escola de Música de Sabadell.

Autor de música coral i de sardanes.

Bonaplata i Cuní, Carme

1 Resposta

(Barcelona, 25 gener 1869 – 11 febrer 1911)

Soprano. Filla de Teodor Bonaplata i Sistachs.

Debutà a Milà amb l’Aïda de Verdi, i després actuà amb èxit a diversos països d’Europa (Barcelona, 1890), i d’Amèrica.

El 1904 es retirà i es dedicà a l’ensenyament del cant.

La seva filla Carme Bau i Bonaplata, fou també cantant.