Arxiu d'etiquetes: 1908

Carreño i Prieto, Francesc

1 Resposta

(Tarragona, 21 abril 1908 – Saragossa, Aragó, 9 gener 1994)

Pintor. Gendre del pintor valencià Constantí Gómez.

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys 1920, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part.

La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista “Nueva Cultura”, labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39.

Fou catedràtic de dibuix a Palma de Mallorca.

Calderó i Vila, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1832 – 1908)

Jurista. Doctor en dret, representà el col·legi d’advocats de Vic en el primer congrés de jurisconsults catalans del 1881.

És autor de Lo nou còdic civil (1881), en el qual defensa el dret català. Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos, inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista “El Eco de la Montaña” (1862-68).

Busquets i Molas, Esteve

Deixa un comentari

(Roda de Ter, Osona, 1908 – Barcelona, 16 desembre 1991)

Periodista i escriptor. Col·laborà a diverses publicacions i fou director del diari tarragoní “Catalònia” (1935-36). Després de la guerra civil dirigí “Tú”, òrgan dels obrers catòlics, a Madrid.

Va publicar, entre altres obres: Oasi (1931), L’anticrist a les escoles (1934), Calaixera de romanços reusencs (1966-67), tres monografies locals: Entre vinyes i telers (La vida de Sant Llorenç Savall) (1968), Plegamans (1969) i Montgrony (1969), un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní (1971) i un estudi sobre la devoció popular Oracions, eixarms i sortilegis (1985).

La seva secció diària Bon dia a “El Correo Catalán”, va ser una de les primeres a publicar texts en català.

Broggi i Vallès, Moisès

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1908 – 31 desembre 2012)

Metge. Es llicencià a Barcelona el 1931 i s’especialitzà en cirurgia al costat de Joaquim Trias. Durant la guerra civil fou metge de les Brigades Internacionals, i posteriorment féu una gran tasca assistencial.

Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president el 1980. En el camp professional ha reeixit com a cirurgià i pels seus treballs d’anatomia quirúrgica.

El 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Boix i Rissech, Josep Maria

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 23 març 1908 – Girona, 2 juliol 1980)

Músic. Instrumentista de la cobla L’Art Gironí, fou un dels fundadors de la cobla Girona (1925), de la qual assumí la direcció l’any 1933 i a la qual afegí un nou instrument, el fiscorn baix de quatre pistons.

Entre les moltes sardanes que va compondre (més de 400) cal ressaltar Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor Selvatana, Novembre, Maria Mercè, Clemència, Joaquima i Marta.

Bertran i Capella, Aleix

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 novembre 1908 – Tarragona, 24 gener 1987)

Metge. Ha estat un dels iniciadors dels estudis de toxicologia clínica a Catalunya.

Autor de treballs importants sobre les intoxicacions per aliments i per tal·li; ha estat vice-president de l’Associació Europea de Centres de Lluita contra les Intoxicacions.

Bastardas i Parera, Albert

6 Respostes

(Barcelona, 1908 – 1982)

Fotògraf i escriptor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà de Rafael i de Joan . Col·laborador gràfic de la Gran Enciclopèdia Catalana.

És autor de les fotografies sobre llibres d’art, de diversos articles en revistes i dels llibres El Berguedà (1978, en col·laboració amb Jordi Vigué) i Les creus al vent (1983).

És important el seu arxiu fotogràfic, incrementat l’any 1977 amb el fons de l’arxiu de Gabriel Roig.

Bassegoda -llinatge-

6 Respostes

(Bassegoda, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Família d’arquitectes i escriptors.

Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del segle XIX, com a paletes.

Fou iniciada pels germans:

Pere Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908)  Mestre d’obres i contractista. Fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.

Josep Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1820 – Barcelona, 1914)  Paleta.

Bonaventura Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Emporda, 1822 – Barcelona, 1889)  Paleta. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.

Bartolí i Guiu, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1911 – Nova York, EUA, 3 desembre 1995)

Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics.

Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n’esdevingué dirigent el 1936.

Exiliat a Mèxic l’any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977.

Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica.

El seu germà fou Joaquim Bartolí i Guiu  (Barcelona, 1908 – 1978)  Pintor. S’ha dedicat a l’escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà.

Balcells i Grau, Jaume

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1 octubre 1908 – Tiana, Maresme, 25 juliol 1936)

Religiós carmelità descalç. Es dedicà a l’ensenyament al col·legi internacional de Roma.

De vacances a Catalunya, coincidí amb l’esclat de la guerra civil, que li costà la vida.

Publicà algunes obres llatines i unes Biografies carmelitanes que, traduïdes del català al llatí, foren publicades a Roma el 1939.