Arxiu d'etiquetes: 1908

Francisco i Maymó, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 1877 – 27 setembre 1908)

Jurisconsult i mecenes. A més de doctor en dret ho fou en lletres i en ciències.

En la seva curta vida desplegà una forta activitat al servei dels ideals catalanistes. Sobresortí ja de jove en la defensa jurídica de processats polítics. Participà al Congrés de la Llengua Catalana.

Al Congrés Universitari fou el principal impulsor de la constitució dels Estudis Universitaris Catalans, en fou secretari, així com a l’establiment a la universitat de Barcelona de les càtedres de dret civil i d’història de Catalunya.

Fort i Cogul, Eufemià

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 abril 1908 – Barcelona, 1979)

Escriptor i erudit. Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la col·lecció “Analecta Selvatana”.

Va publicar nombrosos llibres d’erudició i de divulgació sobre aquest monestir i de l’anàlisi del passat del seu poble (més de cinquanta títols), a més d’extensos treballs erudits en revistes. Escriví també poesia.

De la seva extensa bibliografia, cal destacar Santes Creus. Notes històriques i descriptives (1930), El beat Claret i l’arquebisbe de Tarragona (1949), Margarida de Prades (1960), El llibre de Valldossera (1968), Santes Creus de l’exclaustració ençà (1972), El senyoriu de Santes Creus (1973), El llegendari de Santes Creus (1974), Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977), Ventura Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979) i Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979).

Publicà volums de la sèrie “Episodis de la Història”, sota els pseudònims d’Artemi Folch i de Francesc A. Miquel.

Fou el pare de Xavier Fort i Bufill  (Barcelona, 1940 – )  Escriptor. Ha publicat una biografia de Prat de la Riba (1967).

Font i Masaguet, Salvador

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 23 juliol 1844 – Madrid, 9 desembre 1908)

Religiós agustí. El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines; el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde.

Erigí col·legis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell. Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid.

El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana.

Ferrando i Roig, Joan

Deixa un comentari

(l’Arboç, Baix Penedès, 1908 – Barcelona, 15 març 1980)

Arqueòleg. Llicenciat en teologia (Tarragona) i en arqueologia (Roma).

Entre altres obres ha escrit Normas eclesiásticas sobre arte clásico (1940), Iconografía de los santos (1950), El arte religioso actual en Cataluña (1952), Construcción i renovación de templos (1963), etc. Dins L’art català, ha fet el capítol dedicat a l’art paleocristià (1955).

Fou director de l'”El Anuario de Arte Sacro”.

Federació de Mestres Nacionals de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1908 – 1936)

(FMNC)  Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l’ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31.

Participà activament en les escoles d’estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i “El Magisteri Català” (1932-38).

A partir de l’agost de 1936 s’adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament.

Escuder i Castellà, Miquel

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 9 abril 1835 – Barcelona, 21 novembre 1908)

Industrial. Constructor de màquines de cosir, que exportà a l’Amèrica Llatina, i de motors a gas.

A les festes celebrades a Barcelona en el període 1871-80 va donar mostra del seu enginy muntant diversos espectacles que el feren molt popular.

Escobar i Saliente, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 octubre 1908 – 31 març 1994)

Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes “En Patufet” i “Virolet”, i, més tard, a “TBO” i “Pulgarcito”, al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc.

Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats.

Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963).

Escena Catalana, La

(Barcelona, 1908 – 1936)

Setmanari teatral. El 1913 es convertí, de fet, en “El Teatre Català”, però tornà a sortir el 1918 fins a l’inici de la guerra civil.

Publicava sobretot obres diverses, que divulgava entre el grup d’aficionats d’arreu de Catalunya.

Hi figuraren tant Pompeu Crehuet i J. Pous i Pagès com Salvador Bonavia, pare i fill, el primer dels quals havia fundat la revista.

Empordà, L’ -sardana-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1908)

Sardana amb text de Joan Maragall i música d’Enric Morera. Per a cor masculí.

La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall.

Elizalde, Automòbils

1 Resposta

(Barcelona, 8 gener 1908 – 1951)

Empresa metal·lúrgica. Fundada per Artur Elizalde i la família Biada per a la construcció d’automòbils.

El primer vehicle construït per aquesta marca aparegué el 1917 i posteriorment s’hi fabricaren tota mena de turismes i camions, fins al 1925, que passà a fabricar motors d’aviació.

El 1951 canvià el nom per Empresa Nacional de Motores de Aviación SA.