(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 26 març 1902)
Empresari teatral. El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona; el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes.
El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli. Féu construir els teatres del Prat Català (1864) i Novetats (1885), dels quals fou empresari.
(Catalunya, 1902 – 1907)
Obres narratives de Caterina Albert “Víctor Català”. Compreses en els volums Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907).
Amb un estil viu i rigorós i amb una gran minuciositat descriptiva, presenten una visió volgudament parcial de la realitat, l’aspecte més ombrívol de la vida rural, en la qual els personatges són éssers tarats físicament o moralment i on les motivacions constants són el dolor, la misèria i l’egoisme.
Els Drames rurals influïren en gran manera damunt la narrativa del començament del segle XX.
(Barcelona, 1836 – Madrid, 17 abril 1902)
Cantant. Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se al teatre. Obtingué grans èxits com a tenor, especialment al Liceu de Barcelona els anys 1871-72.
És autor de l’opereta Un sol que nace y un sol que muere.
Acabà en la misèria, essent modestíssim empleat del teatre de la Zarzuela de Madrid.
(Calella, Maresme, 23 maig 1827 – Barcelona, 14 maig 1902)
Entomòleg i botànic.
Membre de l’Associació d’Excursions Catalana, de l’Acadèmia de Ciències i Arts, de la Institució Catalana d’Història Natural, a Barcelona, de la Societat Espanyola d’Història Natural, de la Societat Entomològica de França i de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals.
Fundà la Societat Catalana d’Història Natural, i llegà la seva col·lecció d’Insectes de Catalunya, al col·legi dels escolapis de Sarrià i un herbari al dels jesuïtes de Barcelona.
(Barcelona, 1902 – 1990)
Jurista. Secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1931) i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya (1932).
Obres seves són: Consuetudines Dioecesis Gerundensis (1929), les “Consuetuds” d’Horta (1931) i Textos de dret rossellonès (1932).
(Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 17 març 1982)
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis terrassenca. Ha pintat al tremp i ha fet també pintura decorativa.
El seu germà bessó, Pere Costa i Segura (Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 30 juliol 1944), també pintor, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. Col·laborà als treballs decoratius del seu germà, Conreà el paisatge.
(Barcelona, 1902 – 18 febrer 1992)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Francesc Labarta. Membre del GAI (Grup d’Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc.
Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l’acostà a l’estil naïf i a la pintura mural religiosa.
(Onex, Suïssa, 16 abril 1902 – Barcelona, 1983)
Escultor. El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer.
Es presentà el 1928 en un col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana. Durant la guerra civil tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol.
Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma de Mallorca, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66).
Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l’abstracció.
La seva dona, Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet (Ginebra, Suïssa, 1901 – Barcelona, 1973) era ceramista i orfebre, i exposà sovint amb ell. El 1943 es presentà com a pintora a Barcelona.
(Barcelona, 11 juliol 1902 – segle XX)
Forjador. Començà a treballar a set anys com a aprenent de serraller.
Posteriorment s’afeccionà als treballs de ferro forjat. Muntà taller propi a Barcelona el 1927. Produí en aquesta etapa un gran nombre d’obres que asseguren el seu prestigi.
S’exilià a França el 1939, on visqué a la ciutat de Revel, on continuà la seva activitat. Ha participat en una cinquantena d’exposicions.
Li han estat atorgats premis d’importància. Té obres a diversos museus.
També és forjador notable el seu fill homònim.
(Barcelona, 5 juny 1902 – 6 agost 1984)
Metge. Historiador de la medicina a Catalunya, continuà l’obra de Lluís Comenge.
Ha publicat, entre d’altres, les obres: Creació i història del Real Colegio de Cirurgía de Barcelona (1936), Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró (1950), La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón (1959), L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX (1971) i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó (1973).
Dades dels Països Catalans 