Arxiu d'etiquetes: 1902

Esteve i Subirana, Antoni

(Manresa, Bages, 23 desembre 1902 – Barcelona, 13 juny 1979)

Doctor en farmàcia. El 1929 passà a regentar la farmàcia fundada pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac el 1787 a Manresa. El 1931 fundà a la mateixa ciutat el Laboratori Esteve, on obtingué la vitamina D i el compost arsenical neoarsenobenzè, emprat com a antisifilític, la primera sulfamida feta a l’estat espanyol, i medicaments de síntesi d’acció vascular. El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona.

El 1966 constituí la filial Indústries Químiques Esteve SA (INQUIMES), que dirigí el seu fill Josep Esteve i Soler. Fou president de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i vice-president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El 1952 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans, de la secció de ciències del qual fou president.

Cu-cut!

(Barcelona, 2 gener 1902 – 25 abril 1912)

Setmanari satíric. Inspirat per Francesc Cambó, que li va donar el nom, el van dirigir Manuel Folch i Torres i Gaietà Cornet, i va comptar amb la col·laboració de notables caricaturistes com Junceda, Opisso, Apa, Bagaria i Lola Anglada. Políticament, aquest setmanari estava estretament relacional amb la Lliga Regionalista.

Una caricatura de Junceda publicada el 23 novembre 1905 fou considerat com un greuge a l’exèrcit per un grup d’oficials, que assaltaren i destruïren els seus locals i els de “La Veu de Catalunya” (25 novembre), i va ser suspès durant cinc mesos, el fet derivà en l’aprovació pel govern de la llei de Jurisdiccions, l’oposició a la qual precipità la formació del moviment de Solidaritat Catalana (1906).

Va arribar a tirar 60.000 exemplars i va desaparèixer, ja molt radicalitzat.

Causaràs i Tarazona, Lluís

(València, 24 juliol 1902 – Madrid, 12 maig 1985)

Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona. Obtingué diversos premis (1924), entre els quals viatges d’estudis per Espanya, Itàlia i Europa. El 1933 fou comisionat de Belles Arts, a la Conferència Econòmica Internacional de Londres.

Desenvolupà una extensa carrera docent; l’any 1940 fou nomenat ajudant meritori d’escultura de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts i obtingué el títol de professor de dibuix artístic. El 1951, fou nomenat professor de terme interí de dibuix artístic, de l’Escola de LlotjaEs casà amb la cantant lírica Filomena Castelló Lloret.

Entre 1940 i 1947 treballà al Cementiri de Les Corts de Barcelona, fent nombroses làpides de marbre i pedra i les escultures de marbre blanc a tamany natural com L’enterrador i La vida i la mort.

Entre d’altres, és autor d’un bust de Vicent Blasco Ibáñez (1928), del bust Cabeza de niña (1930), de l’estàtua La Pau (1931), del bust de bronze Trallero (1933), de l’estàtua Nueva Aurora (1934), de l’escultura Alegoria naval (1935), de l’escultura Neptuno niño (1944), adquirida per Carles de Godó i Valls, del nou original de terracota i guix de l’imatge sacre medieval de Nostra Senyora Maria de Valvanera de la Rioja (1953), de l’esbós original de les cinc imatges sacres del pas La Presa de Jesús, de la Confraria de Pescadors de Tarragona (1955-56) i de l’esbós original de les cinc imatges i un gall sacres del pas La negació de Pere, per a la Confraria de Sant Pere Apòstol de Reus (1957).

Agrupació Mútua

(Figueres, Alt Empordà, 1902 – 2012)

Mutualitat d’assegurances. Fundada per un grup de viatjants de comerç amb el nom d’Agrupación Mutua del Comercio y la Industria. Sorgí a causa de la defunció d’un company de feina, que deixà a la família en una situació econòmica precària, aleshores, en gest de solidaritat, cada membre del grup aportà cinc pessetes per tal d’ajudar a la vídua, d’aquesta manera nasqué la primera prestació econòmica de l’entitat, que es convertí en la mutualitat de previsió social pionera a Espanya.

Des d’aleshores anà creixent en el món de les assegurances, fins que el 1994 es transformà formalment en mútua d’assegurances. Amb la nova personalitat jurídica la companyia s’expandí i entrà en negocis com l’automòbil, l’hidroelèctric o les immobiliàries a través de filials.

El 1997 arribà a una aliança estratègica amb el Banc de la Petita i Mitjana Empresa (Bankpyme), del qual controla al voltant d’una quarta part del capital. Va arribar a tenir més de 300.000 socis.

El 2012 l’empresa fou absorbida pel grup francès ACM.