Arxiu d'etiquetes: 1902

Collet i Colom, Carles

(Onex, Suïssa, 16 abril 1902 – Barcelona, 1983)

Escultor. El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer.

Es presentà el 1928 en un col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana. Durant la guerra civil tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol.

Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma de Mallorca, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66).

Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l’abstracció.

La seva dona, Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet (Ginebra, Suïssa, 1901 – Barcelona, 1973) era ceramista i orfebre, i exposà sovint amb ell. El 1943 es presentà com a pintora a Barcelona.

Clavell i Ribot, Antoni

(Barcelona, 11 juliol 1902 – segle XX)

Forjador. Començà a treballar a set anys com a aprenent de serraller.

Posteriorment s’afeccionà als treballs de ferro forjat. Muntà taller propi a Barcelona el 1927. Produí en aquesta etapa un gran nombre d’obres que asseguren el seu prestigi.

S’exilià a França el 1939, on visqué a la ciutat de Revel, on continuà la seva activitat. Ha participat en una cinquantena d’exposicions.

Li han estat atorgats premis d’importància. Té obres a diversos museus.

També és forjador notable el seu fill homònim.

Cardoner i Planas, Antoni

(Barcelona, 5 juny 1902 – 6 agost 1984)

Metge. Historiador de la medicina a Catalunya, continuà l’obra de Lluís Comenge.

Ha publicat, entre d’altres, les obres: Creació i història del Real Colegio de Cirurgía de Barcelona (1936), Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró (1950), La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón (1959), L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX (1971) i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó (1973).

Canalejas i Casas, Josep

(Barcelona, 4 desembre 1827 – Madrid, 22 novembre 1902)

Enginyer i publicista. Pare de José Canalejas Méndez. Estudià a Madrid i a Lieja. Per encàrrec del famós banquer José de Salamanca va construir algunes línies fèrries.

Milità al partit liberal i fou diputat i senador. Director de la companyia del ferrocarril de Ciudad Real, a Badajoz. Dirigí la revista “El Eco Agrícola”, i col·laborà a “El Ingeniero Industrial”.

És autor, entre altres treballs, d’un Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura (1861) i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona (1860).

Ferran Callicó i Botella

Callicó i Botella, Ferran

(Barcelona, 1902 – Néronde, França, 1968)

Dibuixant, pintor i teòric. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc, i amplià la seva formació artística a diverses ciutats estrangeres.

Es distingí especialment per la pintura de retrats, als quals donà una vida extraordinària (100 retrats dibuixats, 1933).

Defensor del classicisme, s’oposà a tota mena d’avantguardisme i d’art compromès (L’art i la revolució social, 1936).

El 1939 s’exilià a França, i més tard es traslladà a Brussel·les.

Butsems i Marià, Carles

(Barcelona, 11 febrer 1845 – 13 febrer 1902)

Industrial. Treballà amb excel·lents resultats en la producció de pedra artificial, mosaics i conglomerats.

Introduí notables perfeccionaments, que posaren en bon lloc la indústria catalana d’aquestes matèries.

Bergadà i Girona, Lleó

(Barcelona, 1902 – 1971)

Doctor enginyer. Especialitzat en la química de la cel·lulosa i en la indústria del paper.

Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cel·lulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.

És autor de diversos treballs de recerca sobre la cel·lulosa de les plantes anuals, especialment l’espart, l’albardí i l’eix fructífer del banner de Canàries, i sobre la preparació de paper a partir d’aquestes fibres.

Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i col·laborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme.

Bastida i Pibernat, Assumpta

(Barcelona, 6 abril 1902 – 8 octubre 1995)

Modista. De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare. En un primer moment conreà el gènere de punt.

Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975.

Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’estat espanyol. Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu (1934) o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys 1950.

Fou coneguda pel nom comercial d’Asunción Bastida.

Arabia i Solanas, Ramon

(Mataró, Maresme, 10 febrer 1850 – Barcelona, 26 abril 1902)

Promotor de l’excursionisme català. Fou membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n’exercí la presidència (1879-84).

Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs. Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país.

Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos.

Fou especialment important el seu impuls en la campanya de reconstrucció del monestir de Ripoll.

Amigó de Lara, Eduard

(Barcelona, 1833 – Buenos Aires, Argentina, 1902)

Compositor. Estudià als conservatoris de Barcelona i París.

Fou concertista d’harmònium i ensenyà a tocar aquest instrument a la reina Isabel II de Borbó. La seguí al seu exili de França.

L’any 1888 s’establí a l’Argentina, on exercí diversos càrrecs artístics.