Arxiu d'etiquetes: 1902

Galí i Claret, Bartomeu

4 Respostes

(Catalunya, 1850 – Barcelona, 1902)

Pedagog. Era pare de Francesc d’A. Galí i Fabra i oncle d’Alexandre Galí i Coll.

Col·laborà a algunes de les experiències docents del seu cunyat Pompeu Fabra. Fou gramàtic excel·lent.

Exercí una influència considerable no sols sobre els familiars ja esmentats sinó també sobre d’altres figures intel·lectuals agrupades entorn del seu mestratge.

Era doctor en filosofia i lletres. Féu una gran tasca, a Barcelona, en el camp de l’ensenyament privat.

És autor d’una notable Gramática de la lengua castellana, de la qual aparegué una segona edició el 1893.

Font i Morgades, Domènec

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1837 – Barcelona, 1902)

Dramaturg. Escriví nombroses peces teatrals de caire divers, com sarsuela (Agafar-ho al punt, 1879; Una nit de Sant Joan), comèdia (Buscar l’agulla, 1876) i drama (L’infern, El túnel de Montgat).

Folch i Brossa, Lluís

12 Respostes

(Barcelona, 1849 – 28 desembre 1902)

Ebenista. Fill de Bernat Folch i Franquès, i germà de Josep Maria. Consta afiliat al gremi de fusters fins al 1890.

Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de Barcelona, on es feien sovint exposicions de pintura i d’escultura.

Fou el pare de Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim Folch i Torres.

Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Societat del

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1877 – 1902)

Societat. Formada per la companyia propietària de les mines de Surroca i Ogassa en obtenir, el 1877, per transferència, la concessió per a construir i explotar la línia de Llerona a Sant Joan de les Abadesses, que fou inaugurada el 1880.

El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886.

A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament.

Farré i Magre, Lluís

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 14 gener 1902 – Buenos Aires, Argentina, 1997)

Filòsof. Es traslladà a l’Argentina el 1931, on es doctorà el 1944.

Ha estat professor de la Universitat de Tucumán, i després fou catedràtic a la Universidad Nacional de la Plata.

S’ha dedicat a l’antropologia filosòfica, el pensament antic i medieval, a la filosofia existencial i també a l’anglosaxona; les seves aportacions més importants han estat en el camp de l’estètica.

Entre les seves obres destaquen Estética (1950), El espíritu de la filosofía inglesa (1952), Vida y pensamiento de Jorge Santayana (1952) i Lucrecio, filósofo y poeta (1958).

Farell i Jorba, Marc

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1902 – 1982)

Pintor i dibuixant gravador. Estudià a l’Escola de Belles Arts sabadellenca.

S’ha dedicat al dibuix infantil, la pintura mural i l’aiguafort. Fou notable creador d’ex-libris.

Guanyà el primer premi del I Saló Internacional d’aquella especialitat, celebrat a Igualada el 1948.

Família Deu, La

Deixa un comentari

(Catalunya, 1902)

(o La família)  Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern de Barcelona).

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades.

Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïve.

Fou una de les obres més discutides del seu temps.

Fages i de Climent, Carles

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1902 – 1 octubre 1968)

Escriptor. Fill d’Ignasi Fages i de Climent. Doctor en llengües clàssiques.

Excel·lent i mordaç epigramista, poeta de gran rigor formal, es destacà pel joc de rimes i la riquesa idiomàtica.

Les bruixes de Llers (1924), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954), càntic al cap de Creus, sobresurten entre les seves millors obres.

També publicà teatre històric (El bruel, 1928; La dama d’Aragó, 1955) i una cruel biografia dels seus avantpassats, Climent (1933).

Fabra i Fontanills, Camil

8 Respostes

(Barcelona, 9 febrer 1833 – 24 juny 1902)

Industrial i polític. Pertanyé a diverses societats mercantils i industrials.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts (entre el 1876 i el 1889) i posteriorment senador (1891). Rebé el títol de marquès d’Alella (1889) i fou alcalde de Barcelona (1893), però dimití uns quants mesos després.

Com a soci protector de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, féu una donació per a la construcció (1902) a la muntanya del Tibidabo de l’observatori que duu el seu nom (Observatori Fabra).

És autor d’un Código o deberes de buena sociedad.

Escardó, Rafael

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1841 – Barcelona, 1902)

Militar i polític. L’any 1858 es traslladà a Itàlia, mogut pel seu idealisme liberal.

Lluità a les files de Garibaldi. Guanyà ascensos i condecoracions.

El 1868 tornà a Catalunya per militar al partit federal. Prengué part a la Revolució.

Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà a la premsa del seu partit.