(Barcelona, 1897 – Campins, Vallès Oriental, 20 març 1923)
Pedagoga. Filla de Damià Mateu i Bisa i germana de Miquel. Tenia la carrera de magisteri.
Fou secretària de l’Institut de la Dona, del Casal per als Malalts i de l’Escola d’Infermeres de Santa Madrona.
Les seves activitats, malgrat la seva joventut, esdevingueren molt apreciades.
(Valls, Alt Camp, 23 abril 1897 – Cordare de Albigense, Occitània, 14 novembre 1980)
Anarquista. Obrer metal·lúrgic. Juntament amb Lluís Nicolau fou autor de l’atemptat que causa la mort al primer ministre espanyol Eduardo Dato (8 març 1921).
Condemnat a mort (16 octubre 1923), la pena li fou commutada per la de cadena perpètua (1924). En proclamar-se la II República fou alliberat.
Lluità contra l’aixecament militar a Barcelona (19 juliol 1936) i amb les forces de Durruti participà en la conquesta de Casp.
Després de la guerra civil emigrà a França.
(Barcelona, 16 setembre 1897 – 19 novembre 1944)
Músic. Fill del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, i germà de Josep Maria. Pianista, estudià amb Felip Pedrell i Josep Barberà.
Crític musical del “Diario de Barcelona” (1923-44), compositor d’obres per a piano i música de cambra, compongué també una òpera que amb el títol de Sor Beatriu (1924) es representà en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
(Espolla, Alt Empordà, 10 juny 1897 – Madrid, 27 desembre 1989)
Pedagog. Estudià a Barcelona, Ginebra i Berlín.
Fou professor de diversos centres especials de preparació professional. Ocupà el càrrec de secretari del Comitè Nacional de d’Organització Científica del Treball. Pertanyia a diverses corporacions internacionals en el camp pedagògic.
A més de col·laborar a revistes especialitzades i de traduir texts estrangers, alguns d’ells de Pestalozzi, publicà obres originals, com La educación activa (1925), La Escuela del Trabajo (1928), La escuela productiva (1928), La formación profesional en España (1933) i d’altres.
(Barcelona, 15 novembre 1897 – desembre 1898)
Revista modernista redactada en castellà.
Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre de 1898.
Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo.
Publicà els primers capítols de l’España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.
(Barcelona, 18 agost 1897 – Santiago de Xile, Xile, 17 juny 1968)
Músic. Estudià piano amb Enric Granados i Joaquim Malats i féu una brillant carrera de concertista.
A partir del 1940 residí als Estats Units i a Xile.
Compongué un concert per a violí i orquestra, així com obres per a piano.
(Barcelona, 1897 – octubre 1984)
Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets.
Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França.
Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d’arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital.
Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946.
(Lleida, Segrià, 26 maig 1821 – Barcelona, 31 gener 1897)
Arquitecte. El 1863 començà la part nova de la Paeria de Lleida, recaient a la part del Segre.
L’obra no tingué, en acabat, alguns detalls sumptuaris previstos al projecte.
(Aitona, Segrià, 9 gener 1843 – Llíria, Camp de Túria, 26 agost 1897)
Religiosa i santa. Mestra a Argençola. Visitadora de les carmelites descalces missioneres, fundades pel seu oncle, Francesc Palau i Quer, que li demanà aquest servei. Clarissa a Briviesca (1868-70).
A Barbastre entrà en contacte amb Saturnino López Novoa i, amb ell, fundà les germanetes dels ancians desemparats (germanetes del pobres) l’any 1873. Durant el seu generalat, confirmat repetides vegades, es fundaren prop d’un centenar de cases.
Fou beatificada per Pius XII el 1958 i canonitzada per Pau VI el 1974. Festa: 26 d’agost.
(Igualada, Anoia, 1834 – 1897)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1863.
Destinat a Guatemala, restà en aquest país fins a l’exclaustració que hi fou decretada el 1872. Visqué aleshores a d’altres estats de l’Amèrica Central.
Hi organitzà diversos establiments de l’orde, la qual el considera un dels seus missioners més abnegats i alhora més efectius dels que ha tingut en terres americanes.
Dades dels Països Catalans 