(Lleida, Segrià, 26 maig 1821 – Barcelona, 31 gener 1897)
Arquitecte. El 1863 començà la part nova de la Paeria de Lleida, recaient a la part del Segre.
L’obra no tingué, en acabat, alguns detalls sumptuaris previstos al projecte.
(Aitona, Segrià, 9 gener 1843 – Llíria, Camp de Túria, 26 agost 1897)
Religiosa i santa. Mestra a Argençola. Visitadora de les carmelites descalces missioneres, fundades pel seu oncle, Francesc Palau i Quer, que li demanà aquest servei. Clarissa a Briviesca (1868-70).
A Barbastre entrà en contacte amb Saturnino López Novoa i, amb ell, fundà les germanetes dels ancians desemparats (germanetes del pobres) l’any 1873. Durant el seu generalat, confirmat repetides vegades, es fundaren prop d’un centenar de cases.
Fou beatificada per Pius XII el 1958 i canonitzada per Pau VI el 1974. Festa: 26 d’agost.
(Igualada, Anoia, 1834 – 1897)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1863.
Destinat a Guatemala, restà en aquest país fins a l’exclaustració que hi fou decretada el 1872. Visqué aleshores a d’altres estats de l’Amèrica Central.
Hi organitzà diversos establiments de l’orde, la qual el considera un dels seus missioners més abnegats i alhora més efectius dels que ha tingut en terres americanes.
(Barcelona, 1897 – Quito, Equador, 1969)
Escultor i dibuixant. Practicà la il·lustració treballant per a editorials estrangeres; col·laborà, també, al Reader’s Digest.
Com a escultor, formà part de l’anomenada escola de Ceret i el 1926 presentà diverses obres a les galeries Dalmau de Barcelona.
Col·laborà en l’obra escultòrica de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 29 març 1897 – París, França, 18 gener 1964)
Poeta. S’exilià a París per no fer el servei militar.
Publicà Voluptat (1926), Elegies (1933), Evocacions (1943) i Odes (1945), dins un corrent d’un simbolisme popularitzant.
Visqué uns anys a Buenos Aires i a París, i es destacà pel seu ajut als catalans refugiats de totes dues bandes de la guerra civil.
(Tarragona, 1897 – Catalunya, segle XX)
Pintor i dibuixant. Col·laborà en diversos setmanaris de Barcelona. Participà en algunes exposicions oficials i al Saló dels Humoristes de Barcelona.
És autor d’un quadre sonor molt revolucionari Asfalt. Il·lustrà una edició de Les fleurs du mal, de Baudelaire.
(Barcelona, 1897 – 1980)
Pintor, esmaltador de vidre i ceramista. Format a l’Escola de Belles Arts i de Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Pau Gargallo.
Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922. El 1926 ja guanyà una medalla d’Or a l’Exposició Nacional per les obres de vidre esmaltat que hi presentà.
Amb Llorenç Artigas féu ceràmica a París (1930) i exposà al Salon des Indépendents.
De tornada a Barcelona (1940), conreà principalment la pintura, sense, però, abandonar l’esmalt. Obtingué un gran èxit a l’exposició que féu a Londres el 1929.
(Igualada, Anoia, 20 juny 1834 – Teià, Maresme, 9 juliol 1897)
Industrial. Fill de Ramon Godó i Llucià i germà de Bartomeu, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc després es traslladaren a Bilbao, on establiren una casa de comissió.
Arran de la guerra civil carlina, tornaren a Barcelona i n’hi crearen una de similar. Després, amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898.
Membre del partit liberal de Sagasta, fou alcalde d’Igualada i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.
Fou el pare de Ramon Godó i Lallana.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1828 – Barcelona, 1897)
Religiós jesuïta. Impulsà la fundació del col·legi del Sagrat Cor de Barcelona en 1897.
Excel·lí per les seves múltiples activitats en altres establiments de la Companyia de Jesús.
(Palamós, Baix Empordà, 1897 – Molinos, Pallars Jussà, 1979)
Mestre i escriptor. Practicà el magisteri i el compaginà amb les afeccions literàries.
Destacà en el conreu de la poesia i la redacció de texts gramaticals: Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic (1931), Poemes de vida senzilla (1977), Els pronoms febles (1979), etc.
Dades dels Països Catalans 