(Tortosa, Baix Ebre, 1875 – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1925)
Farmacèutic. Residí a Tarragona, on desenvolupà estimables iniciatives culturals i presidí l’Orfeó Tarragoní.
Font i Cabot, Manuel
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Olesa de Montserrat
Guilanyà i Roure, Pere
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 29 març 1897 – París, França, 18 gener 1964)
Poeta. S’exilià a París per no fer el servei militar.
Publicà Voluptat (1926), Elegies (1933), Evocacions (1943) i Odes (1945), dins un corrent d’un simbolisme popularitzant.
Visqué uns anys a Buenos Aires i a París, i es destacà pel seu ajut als catalans refugiats de totes dues bandes de la guerra civil.
Font i Pujol, Joan
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 3 maig 1949 – )
Actor i director teatral. Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants (1971), on ha desenvolupat la seva activitat professional.
Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis (1972), Catacroc (1973), Taller (1976), Plou i fa sol (1976), Mediterrània (1991), Mare Nostrum (1992), Llibre de les Bèsties (1995), Anthología (1996), T.E.M.P.U.S. (1997), El sol d’Orient (1999), La Flauta Màgica (1999) i Maravillas de Cervantes (2000), entre d’altres.
Blanxart i Pedrals, Daniel
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 28 desembre 1884 – Barcelona, 18 desembre 1965)
Enginyer tèxtil i musicòleg. Professor (1912) a l’escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa.
Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí (1908) el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents (entre elles el dinamòmetre continu).
Autor de nombroses obres de l’especialitat: Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias téxtiles, etc.
Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales (1947) i una Teoría física de la música (1948).
Fou el pare d’Eduard Blanxart i Pàmies.
Almató i Ribera, Salvi
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 16 març 1827 – Barcelona, 1 març 1889)
Metge. Germà de Pere. Fou un dels creadors de l’escola d’homeopatia catalana.
Autor d’un text sobre el tractament homeopàtic del còlera (1884) i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes.
Montal i Fornés, Paula
(Arenys de Mar, Maresme, 11 octubre 1799 – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 26 febrer 1889)
Religiosa i fundadora. Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un col·legi femení amb un programa d’estudis força avançat per a l’època.
Fundà també escoles a Arenys de Mar (1842) i Sabadell (1846), on féu els vots (1847) i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies, en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya.
A partir del 1859 desenvolupà la seva activitat a la comunitat i a l’escola d’Olesa de Montserrat.
Beatificada el 1993, fou canonitzada pel papa Joan Pau II el 25 de novembre de 2001 amb el nom de Paula de Sant Josep de Calassanç.
Dades dels Països Catalans 