Arxiu d'etiquetes: 1897

Gelabert i Buxó, Alfons

(Perpinyà, 19 desembre 1828 – Girona, 1897)

Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra.

Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d’importància, com el de president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l’Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França (1885-97).

Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.

Garriga i Nogués, Manuel

(Barcelona, 1829 – 1897)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Pere.

El 1862, amb el seu germà Pere, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.

A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del seu fill, Rupert Garriga i Miranda.

García del Cid Arias, Francisco

(Màlaga, Andalusia, 22 setembre 1897 – Barcelona, 21 octubre 1965)

Científic. Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’estat espanyol.

Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia (1930), fou catedràtic de zoologia d’aquesta universitat des del 1942. El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del CSIC.

El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps (1951) l’Institut d’Investigacions Pesqueres (IIP).

El primer vaixell oceanogràfic de l’IIP, construït a Tarragona el 1977, duu el seu nom.

Freixas i Sabater, Pere

(Capellades, Anoia, 1829 – Barcelona, 1897)

Publicista, polític i escriptor. Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya. Sostingué correspondència amb el general Prim (1858-69). En proclamar-se la I República, refusà un ministeri.

Inventà un sistema perquè els analfabets coneguessin els estats de caixa. Escriví diverses novel·les, un diccionari castellà-francès, el manual El escritor práctico i una Historia de Sabadell.

Fou el pare de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells.

Fontserè i Mestre, Josep

(Barcelona, 1829 – 15 maig 1897)

Mestre d’obres. Fill de Josep Fontserè i DomènechAutor d’un pla urbanístic de parcs i jardins per a la ciutat de Barcelona.

La realització més coneguda i representativa del seu estil és la cascada monumental del parc de la Ciutadella (1888), amb la col·laboració dels escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala.

El conjunt de la seva producció es mou dins l’eclecticisme propi de l’època, però és molt personal en l’aspecte de la decoració (mercat del Born de Barcelona).

Font i Martí, Miquel dels Sants

(Reus, Baix Camp, 18 setembre 1862 – Barcelona, 1 abril 1929)

Escriptor i metge. Exercí la carrera de medicina a l’Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909.

De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista “Reus artístic” (1887). Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.

Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.

Fou germà seu Josep Font i Martí  (Reus, Baix Camp, 1847 – Madrid, 19 febrer 1897)  Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid.

Folch i Folch, Josep

(Montblanc, Conca de Barberà, 22 gener 1897 – 8 febrer 1985)

Polític i agricultor. Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República.

Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya (1932) per al parlament català, del qual fou secretari el 1938.

Residí, exiliat, a Mèxic. Tornà a Montblanc cap al 1977.

Fleta, Miguel

(Albalat de Cinca, Aragó, 1 desembre 1897 – A Corunya, Galícia, 29 maig 1938)

Tenor. El seu nom real era Miguel Burro Fleta. Va estudiar al Conservatori municipal de Barcelona i va ampliar estudis a Itàlia.

Es va presentar a Barcelona (1925) amb l’obra Carmen, de Bizet.

Fleta, Ignasi

(Huesa del Común, Terol, Aragó, 1897 – Barcelona, 1977)

Constructor d’instruments musicals. Deixeble de Philippe Le Duc, s’establí a Barcelona el 1927.

Fabricà violins, violoncels i guitarres d’una extraordinària qualitat i construí instruments de corda segons models antics o interpretant representacions iconogràfiques.

Farré i Moregó, Josep Maria

(Lleida, 9 febrer 1897 – Barcelona, 10 febrer 1983)

Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista.

Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (novembre 1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933).

El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l’actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa.

Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972.

Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig 1936).