Arxiu d'etiquetes: 1897

Martina Castells i Ballespí

Castells i Ballespí -metges-

6 Respostes

Eren fills de Martí Castells i Melcior.

Frederic Castells i Ballespí  (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897)  Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.

Martina Castells i Ballespí  (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884)  Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.

Camil Castells i Ballespí  (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912)  Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).

Rossend Castells i Ballespí  (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942)  Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.

Capilla i Beltran, Josep

Deixa un comentari

(Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963)

Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal.

És autor de l’estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930).

Cánovas del Castillo, Antonio

19 Respostes

(Màlaga, Andalusia, 1828 – balneari de Santa Águeda, Guipúscoa, 8 agost 1897)

Polític. Com a primer cap de govern de la instaurada monarquia d’Alfons XII de Borbó, fou hostil al catalanisme, malgrat passar del lliurecanvisme a una política proteccionista favorable als interessos de la indústria catalana.

Duran i Bas i Mañé i Flaquer, els representants més influents del partit conservador al Principat, després de freqüents controvèrsies sobre el regionalisme, trencaren amb ell.

Morí assassinat per Michele Angiolillo en represàlia per la seva política repressiva envers els anarquistes (procés de Montjuïc del 1896).

Bonet i Giménez, Xavier

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1897 – Barcelona, 1985)

Artista vidrier. És autor de moltes i notables vidrieres per a edificis religiosos, algunes d’elles per al temple barceloní de la Sagrada Família.

Berneri, Camillo

2 Respostes

(Lodi, Llombardia, Itàlia, 20 maig 1897 – Barcelona, 5 maig 1937)

Anarquista. A la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso. Fou assassinat durant els Fets de Maig.

És autor de Mussolini a la conquista delle Baleari (1937).

Angiolillo, Michele

2 Respostes

(Foggia, Itàlia, 5 juny 1871 – Bergara, País Basc, 20 agost 1897)

Anarquista.

Com a protesta per les tortures de què van ésser objecte els anarquistes espanyols empresonats a causa de l’atemptat de Canvis Nous (Barcelona, 1896), assassinà Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda (8 agost 1897).

Morí executat.

Mallart i Cutó, Josep

(Espolla, Alt Empordà, 10 juny 1897 – Madrid, 27 desembre 1989)

Pedagog. Estudià a Barcelona, Ginebra i Berlín.

Fou professor de diversos centres especials de preparació professional. Ocupà el càrrec de secretari del Comitè Nacional de d’Organització Científica del Treball. Pertanyia a diverses corporacions internacionals en el camp pedagògic.

A més de col·laborar a revistes especialitzades i de traduir texts estrangers, alguns d’ells de Pestalozzi, publicà obres originals, com La educación activa (1925), La Escuela del Trabajo (1928), La escuela productiva (1928), La formación profesional en España (1933) i d’altres.

Luz

(Barcelona, 15 novembre 1897 – desembre 1898)

Revista modernista redactada en castellà.

Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre de 1898.

Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo.

Publicà els primers capítols de l’España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.

Longàs i Torres, Frederic

(Barcelona, 18 agost 1897 – Santiago de Xile, Xile, 17 juny 1968)

Músic. Estudià piano amb Enric Granados i Joaquim Malats i féu una brillant carrera de concertista.

A partir del 1940 residí als Estats Units i a Xile.

Compongué un concert per a violí i orquestra, així com obres per a piano.

Llobet i Raurich, Carles

(Barcelona, 1897 – octubre 1984)

Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets.

Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França.

Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d’arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital.

Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946.