Arxiu d'etiquetes: 1896

Garriga i Roca, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 agost 1896 – 6 octubre 1969)

Enginyer industrial. S’especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica.

Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1942).

El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. “Infonel”. Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres.

Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la Col·lecció Minerva.

Fontbernat i Verdaguer, Josep

Deixa un comentari

(Estanyol, Gironès, 1 maig 1896 – Andorra la Vella, Andorra, 22 març 1977)

Músic, polític i escriptor. Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverac, fundà amb aquest el Cor Català de Perpinyà i diverses corals occitanes.

Participà en els Fets de Prats de Molló (1926). Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes. Fou elegit diputat per Esquerra Republicana (1932) i fou director general de radiodifusió de Catalunya (1936-39).

Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra i hi fundà els Cors Andorrans.

Publicà La batalla de Prats de Molló (1930) i Glossari andorrà (1966) i harmonitzà cançons populars occitanes.

Font i Gratacós, Llambert

Deixa un comentari

(Besalú, Garrotxa, 24 juliol 1896 – Girona, 17 abril 1980)

Eclesiàstic i historiador de l’art. Xantre de la catedral de Girona (1942) i prelat domèstic del papa (1962).

Ha estat director del Secretariat Catequístic Nacional (1956-65), i és autor del mètode JECEL.

Entre les seves publicacions cal remarcar L’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols (1929), Gerona, la catedral y el museo diocesano (1952) i, amb col·laboració, El tema eucarístico en el arte de España (1952).

Foix, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1896 – 27 abril 1923)

Dirigent obrer. Per família es formà dins les tendències carlines, que abandonà aviat per sumar-se, amb gran entusiasme, a l’obrerisme català que lluitava en la clandestinitat.

El 1920, essent empleat de banca, fou el principal impulsor de la creació d’una nova Secció de Banca i Borsa al Sindicat Mercantil, tot i que aquest havia de funcionar en secret. Col·laborà intensament al butlletí sindical. La seva actuació li costà el comiat del banc.

Entrà aleshores a treballar a l’Associació d’Empleats Municipals, on hi conegué Joaquim Maurín, que fundaria el setmanari “La Batalla”, de tendència comunista, i del qual Foix en fou l’administrador.

Fou assassinat davant de casa seva, al carrer de Tallers, pels pistolers de l’anomenat Sindicat Lliure.

Foc Nou, Colla del

2 Respostes

(Catalunya, 1896)

Grup de joves intel·lectuals anarquitzants. N’eren capdavanters Pere Coromines, Jaume Brossa, Ignasi Iglésias i Ramon Sempau.

Estava relacionat amb el periòdic anarquista “Ciencia Social” i amb la colla de “L’Avenç”.

Es va desfer arran de l’atemptat de Canvis Nous i del procés de Montjuïc, en el qual fou inclòs Pere Coromines.

Fisas i Planas, Antoni

Deixa un comentari

(Sarrià, Barcelona, 1896 – Barcelona, 1953)

Arquitecte (1923). Ha palesat la influència de models renaixentistes.

Entre les seves obres figura la construcció de diversos edificis per a habitatges a Barcelona, en un estil classicitzant, la clínica de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona 1936), de concepció propera al racionalisme i el sanatori de Puigdolena, prop de Sant Quirze Safaja (Moianès).

Ferrer i Garcés, Ramon

Deixa un comentari

(Aitona, Segrià, 18 octubre 1803 – Barcelona, 1 gener 1872)

Metge. Va ser el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona.

Fou president de l’Ateneu Barcelonès i vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Publicà, entre altres obres sobre medicina, Tratado de medicina legal (1848).

El seu germà fou Miquel Ferrer i Garcés  (Aitona, Segrià, 1817 – Lleida, 1896)  Polític i advocat. Fou governador civil de Barcelona durant la Primera República (1873).

Ferran i Bayona, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 1830 – 7 juliol 1896)

Pintor. Es formà sota la direcció del seu pare, Antoni Ferran i Satayol. Amplià els seus estudis a París, on va ésser deixeble de Couture.

Com ell, sentí predilecció pels temes històrics i pel retrat; un dels més coneguts és el d’Antoni de Capmany de la galeria de Catalans Il·lustres de l’ajuntament de Barcelona.

Fàbregas i Berenguer, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1896 – 16 agost 1979)

Actor i humorista. S’inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona.

Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.

Fou germana seva Marta Fàbregas i Berenguer  (Barcelona, 1920 – 3 gener 1960)  Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).

Escalas i Feliu, Joan

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1836 – Barcelona, 15 agost 1896)

Compositor i flautista. Concertista de fama mundial dirigí la seva pròpia orquestra.

Autor de nombroses composicions de danses que es popularitzaren per tot el Principat i s’incorporaren el patrimoni tradicional.