Sindicat Mercantil de Barcelona

(Barcelona, fi 1918 – 1934)

Organisme obrer. Creat al si de la CNT per a reunir tots els treballadors del ram.

En una primera etapa -quan Josep M. Foix n’era el dirigent més destacat- ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT. El 1919 tenia uns 20.000 afiliats.

Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre de 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc. Romangué dins la CNT fins a l’agost de 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes.

Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants (pel desembre 1931 tenia uns 7.500 adherents), no aconseguí de superar la divisió del ram en múltiples associacions obreres, però impulsà en agost-setembre de 1933 la creació d’un Front Únic de Treballadors Mercantils que decretà la primera vaga general del ram que afectà uns 100.000 treballadors (12-17 novembre 1933). Hom aconseguí un increment salarial, la confirmació de la jornada de 8 hores, l’aboliment de l’internat al ram, de l’alimentació, igualació dels salaris de la dona i l’home, etc.

Tant el sindicat com el Front foren força afectats per la repressió que seguí els fets del Sis d’octubre de 1934.

El 2 de maig de 1934 el Sindicat féu aparèixer com a òrgan de premsa “Treball”, en català.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s