Arxiu d'etiquetes: 1896

Foix, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1896 – 27 abril 1923)

Dirigent obrer. Per família es formà dins les tendències carlines, que abandonà aviat per sumar-se, amb gran entusiasme, a l’obrerisme català que lluitava en la clandestinitat.

El 1920, essent empleat de banca, fou el principal impulsor de la creació d’una nova Secció de Banca i Borsa al Sindicat Mercantil, tot i que aquest havia de funcionar en secret. Col·laborà intensament al butlletí sindical. La seva actuació li costà el comiat del banc.

Entrà aleshores a treballar a l’Associació d’Empleats Municipals, on hi conegué Joaquim Maurín, que fundaria el setmanari “La Batalla”, de tendència comunista, i del qual Foix en fou l’administrador.

Fou assassinat davant de casa seva, al carrer de Tallers, pels pistolers de l’anomenat Sindicat Lliure.

Foc Nou, Colla del

2 Respostes

(Catalunya, 1896)

Grup de joves intel·lectuals anarquitzants. N’eren capdavanters Pere Coromines, Jaume Brossa, Ignasi Iglésias i Ramon Sempau.

Estava relacionat amb el periòdic anarquista “Ciencia Social” i amb la colla de “L’Avenç”.

Es va desfer arran de l’atemptat de Canvis Nous i del procés de Montjuïc, en el qual fou inclòs Pere Coromines.

Fisas i Planas, Antoni

Deixa un comentari

(Sarrià, Barcelona, 1896 – Barcelona, 1953)

Arquitecte (1923). Ha palesat la influència de models renaixentistes.

Entre les seves obres figura la construcció de diversos edificis per a habitatges a Barcelona, en un estil classicitzant, la clínica de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona 1936), de concepció propera al racionalisme i el sanatori de Puigdolena, prop de Sant Quirze Safaja (Moianès).

Ferrer i Garcés, Ramon

Deixa un comentari

(Aitona, Segrià, 18 octubre 1803 – Barcelona, 1 gener 1872)

Metge. Va ser el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona.

Fou president de l’Ateneu Barcelonès i vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Publicà, entre altres obres sobre medicina, Tratado de medicina legal (1848).

El seu germà fou Miquel Ferrer i Garcés  (Aitona, Segrià, 1817 – Lleida, 1896)  Polític i advocat. Fou governador civil de Barcelona durant la Primera República (1873).

Ferran i Bayona, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 1830 – 7 juliol 1896)

Pintor. Es formà sota la direcció del seu pare, Antoni Ferran i Satayol. Amplià els seus estudis a París, on va ésser deixeble de Couture.

Com ell, sentí predilecció pels temes històrics i pel retrat; un dels més coneguts és el d’Antoni de Capmany de la galeria de Catalans Il·lustres de l’ajuntament de Barcelona.

Fàbregas i Berenguer, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1896 – 16 agost 1979)

Actor i humorista. S’inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona.

Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.

Fou germana seva Marta Fàbregas i Berenguer  (Barcelona, 1920 – 3 gener 1960)  Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).

Escalas i Feliu, Joan

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1836 – Barcelona, 15 agost 1896)

Compositor i flautista. Concertista de fama mundial dirigí la seva pròpia orquestra.

Autor de nombroses composicions de danses que es popularitzaren per tot el Principat i s’incorporaren el patrimoni tradicional.

Elias i Bracons, Lluís

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1896 – Barcelona, 3 maig 1953)

Dibuixant i comediògraf. Germà de Feliu i de Francesc. Col·laborà a la premsa humorística amb el pseudònim d’Anem.

Residí a París del 1920 al 1931. Un cop tornat a Catalunya, va dedicar-se al teatre i compongué comèdies ciutadanes.

Obtingueren molt d’èxit les seves obres Montparnasse (1934) i Madame (1934). Són posteriors Bala perduda (1951), Joc de dames (1951) i Comèdia de dones (1953).

Crous i Salichs, Camil Plàcid

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 16 gener 1896 – Barcelona, 20 gener 1985)

Frare caputxí. Prengué hàbit el 1912.

El 1922 anà a les missions de l’orde a l’Amèrica Central, i l’any següent passà a les de Caquetà (Colòmbia), on fou nomenat vicari apostòlic amb la dignitat de bisbe titular de Crata (1947).

Després de la nova divisió de les missions del Caquetà restà de vicari apostòlic a Sinundoy, on promogué la construcció d’un seminari i de moltes escoles.

És autor de relacions missionals i pastorals.

Crexells i Vallhonrat, Joan

12 Respostes

(Barcelona, 5 març 1896 – 13 desembre 1926)

Humanista i escriptor. Llicenciat en filosofia i dret, es dedicà també a l’estudi del grec i economia i fou deixeble d’Eugeni d’Ors i Stammier, a Alemanya.

Els viatges que realitzà per Europa el posaren en contacte amb els nous corrents culturals, que introduí a Catalunya a través de les pàgines de “La Publicitat” i altres publicacions.

Traduí tres volums dels Diàlegs de Plató i escriví els reculls Primers assaigs (1933) i La història a l’inrevés (1968).

En record seu s’instituí el premi Crexells de novel·la (1932).