(Terrassa, Vallès Occidental, 25 maig 1825 – Argentona, Maresme, 22 gener 1890)
Farmacèutic i enòleg. Els seus treballs més importants foren sobre la millora dels vins (Enología española, 1865) i sobre el conreu de la vinya (Viticultura y enología española, 1869).
Estudià també la fil·loxera i la introducció dels ceps americans, amb el llibre Memoria sobre los medios de combatir la filoxera, que fou premiat (1878) per la Sociedad Económica Matritense.
(Barcelona, 1824 – 1890)
Enginyer. Treballà en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Mataró fins que fou inaugurat (1848).
Més endavant, la junta directiva del ferrocarril li n’encarregà la prolongació fins a Girona, i després féu els projectes de la mateixa línia fins a Cervera de la Marenda.
Dirigí també el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo.
(Barcelona, 20 agost 1890 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 7 març 1943)
Polític. Membre destacat de la Unió Catalanista, secundà Francesc Macià en la creació d’Estat Català (1921), i en fou capdavanter de l’ala més radical. Però se’n separà el 1925 i passà a formar part de La Bandera Negra.
Poc abans de proclamar-se la República, tornà de l’exili a Barcelona, on organitzà el grup Nosaltres Sols!, el qual tingué una participació activa en els fets del Sis d’Octubre de 1934.
Hagué de fugir a França fins al triomf del Front Popular i, novament exiliat després de la guerra civil, no tornà fins poc abans de morir.
Fundador i director de la revista “Nosaltres Sols!”. Amb el pseudònim de Vibrant, publicà Per la llibertat (1933) i Res de nou al Pirineu (1933).
(Barcelona, 19 gener 1826 – 4 novembre 1890)
Metge. Durant l’exercici de la professió, ocupà diverses càtedres (de física i química mèdica, de toxicologia legal, d’higiene, de terapèutica, etc). Es dedicà especialment als estudis de micrografia, hidrologia, botànica i física.
Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1878 i 1887), de l’Acadèmia de Ciències (1866), de l’Institut Mèdic (1862), de l’Acadèmia de Medicina (1877-78), etc.
D’entre els seus escrits científics cal fer esment d’un notable treball sobre les aigües minerals: Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero, de antiguo y reciente uso, con indicación de su composición y aplicaciones terapéuticas (1889).
(Montbrió del Camp, Baix Camp, 27 març 1824 – Barcelona, 13 gener 1890)
Prestidigitador. El 1931 la seva família es traslladà a Barcelona. Fou enllustrador i venedor ambulant de crema per a enllustrar el calçat.
Assolí grans èxits com a prestidigitador. Recorregué les principals ciutats d’Europa i Amèrica. Fou conegut amb el sobrenom d’El Merlín español.
Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes d’Isabel la Catòlica i de Carles III.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 abril 1890 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 8 desembre 1964)
Gramàtic i erudit. Membre de la Companyia de Jesús, fou secretari (1927-36) de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l'”Anuari” de la qual publicà alguns articles sobre els pronoms relatius i les preposicions del català.
Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge (1933), i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català (1928).
Després del 1939 publicà a la revista “Manresa”, de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la col·lecció “Monumenta Historica Societatis Jesu”.
(Begur, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 12 octubre 1972)
Arquitecte. Titulat el 1915 a Barcelona. Catedràtic a l’escola d’arquitectura en el període 1920-60.
Del 1920 al 1925 col·laborà amb Francesc de P. Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes.
La seva producció historicista (edifici de La Unión y el Fénix Español) evolucionà cap a una progressiva simplificació, amb les façanes reduïdes als elements constructius primaris (blocs del Frare Negre, 1935-40; Banco Español de Crédito, 1942-47; edifici Nestlé, 1956).
(Barbens, Pla d’Urgell, 20 gener 1890 – Barcelona, 16 gener 1968)
Escriptor. Sota el títol comú d’El trobador de la Mare de Déu, ha publicat reculls poètics dedicats a la devoció mariana de diverses comarques de Catalunya.
Els títols dels seus llibres n’expressen l’abast geogràfic: Per les terres d’Urgell i les Garrigues (1960), Per la Segarra i Pla d’Anoia (1961), Per la Noguera i el Segrià (1963), Pel Pallars i Vall d’Aran (1964).
(Ciutadella, Menorca, 26 gener 1890 – Barcelona, 19 gener 1975)
Dibuixant. Com a il·lustrador d’historietes humorístiques, destaca la seva creació de La familia Ulises al setmanari TBO, amb què reflecteix l’ambient petit burgès de la postguerra.
Dades dels Països Catalans 