(Mataró, Maresme, 1802 – 1890)
Marí. Fou pilot de la marina mercant. Tingué activitats de corsari.
Visqué bastant de temps a l’Argentina, on escriví unes memòries sobre la província d’Entre Ríos.
(Mataró, Maresme, 1802 – 1890)
Marí. Fou pilot de la marina mercant. Tingué activitats de corsari.
Visqué bastant de temps a l’Argentina, on escriví unes memòries sobre la província d’Entre Ríos.
(Barcelona, 1890 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha treballat molt com a escenògraf, principalment per al teatre del Liceu.
És autor d’aiguaforts molt notables.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1815 – Tarragona, 2 gener 1890)
Arquitecte. Estudià a l’Academia de San Fernando i a partir del 1842 va ser professor de l’Escola de Nàutica i Arquitectura de Tarragona.
Des del 1859 fins a la seva mort fou arquitecte provincial de la Diputació de Tarragona. Va intervenir en la restauració dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i en el patrimoni romà de Tarragona.
Va treballar en multitud de projectes a les poblacions de la província, especialment en el disseny d’escoles, ajuntaments, fonts, etc.
(Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)
Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l’Amèrica del Sud.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.
(Barcelona, 1890 – 1940)
Publicista. Destacà en l’ensenyament de les tècniques publicitàries.
El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris.
(Barcelona, 3 desembre 1890 – Argentina, 1940)
Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d’un conservatori que duu el seu nom, a Salta.
(El Buste, Aragó, 17 novembre 1890 – Barcelona, 16 gener 1972)
Eclesiàstic. Bisbe auxiliar de Toledo i bisbe de Barcelona.
Sota el seu pontificat se celebrà el Congrés Eucarístic (1952).
Afrontà amb habilitat els problemes que li oposà el catalanisme.
(Barcelona, 9 agost 1890 – 16 juliol 1975)
Escriptor i editor. Publicà revistes esportives en castellà i “La Raça” en català.
Fill de Lluís Millà i Gàcio, enriquí el fons d’obres teatrals de la botiga i l’Editorial Millà del carrer de Sant Pau.
Continuà la sèrie Catalunya Teatral i publicà algunes obres monumentals, com el Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (1951-54).
Fou el pare de Lluís Millà i Reig (Barcelona, 18 abril 1921 – 26 octubre 2005) Editor. Nét de Lluís Millà i Gàcio, del qual aprengué l’ofici de llibreter.
Continua l’obra de l’Editorial Millà publicant Sant Jordi, patró de Catalunya (1972).
(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)
Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.
En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.
Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.
És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).
(Figueres, Alt Empordà, 1890 – Roma, Itàlia, 22 març 1962)
Advocat i polític. Dirigí les revistes “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya”.
Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona. S’afilià a Acció Catalana, però se’n separà durant la II República i tornà a la Lliga.
Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, morí a Roma, on anà per veure promogut cardenal el pare Anselm Albareda.