Arxiu d'etiquetes: 1888

Exposició Universal de Barcelona -1888-

61 Respostes

(Barcelona, 8 abril 1888 – 9 desembre 1888)

Exposició internacional de mercaderies.

Animada per Rius i Taulet, i malgrat que va acabar amb un fort dèficit en coincidir amb la crisi iniciada el 1882, va contribuir a donar un gran impuls a la urbanització de la ciutat (acabament de la rambla de Catalunya, del passeig de Gràcia i de gran part del passeig de Sant Joan).

Fou instal·lada als terrenys de l’antiga Ciutadella, que fou transformada en parc (parc de la Ciutadella). La seva urbanització, traçada per Josep Fontserè l’any 1872, fou modificada per Josep Amargós amb motiu de l’Exposició.

La part arquitectònica fou dirigida per Elies Rogent, i alguns dels edificis construïts són mostres incipients de l’art modernista. Cal fer esment del restaurant (Castell dels Tres Dragons) i l’Hotel Internacional, avui desaparegut, obres de Domènech i Montaner.

Com a accés al recinte de l’Exposició, l’arquitecte Josep Vilaseca projectà l’Arc de Triomf.

Espona i Brunet, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1888 – 3 agost 1958)

Col·leccionista d’art i bibliòfil. Regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus.

Fou un dels promotors de la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on establí la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats; i patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses.

La seva col·lecció d’art actualment està repartida en diversos museus.

Escudero Uribe, Vicente

1 Resposta

(Valladolid, Castella, 27 octubre 1888 – Barcelona, 4 desembre 1980)

Ballarí. Reivindicà en tota llur puresa les danses de tradició gitana.

Després de la II Guerra Mundial s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament.

Posteriorment féu recitals i formà companyia diverses vegades.

Escolà i Marsà, Josep

Deixa un comentari

(Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1971)

Editor. El 1905 emigrà a l’Argentina. Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe. Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires.

Ha editat llibres catalans, com Ciutadania catalana (1857), de Manuel Serra i Moret, i n’ha distribuït per tota l’Amèrica Llatina.

Duran i Garrigolas, Toribi

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 30 abril 1814 – Barcelona, 16 setembre 1888)

Filantrop i industrial. Enriquit a Amèrica, donà part del seu patrimoni per a la fundació de l’anomenat Asil Duran, a Gràcia (Barcelona), perquè hi fossin instruïts i hi aprenguessin un ofici els joves internats per llur rebel·lia a l’autoritat paterna, i que fou confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula.

Finançà una institució semblant a Castelló d’Empúries, inaugurada pòstumament el 1898.

Domènech i Roura, Fèlix

3 Respostes

(Barcelona, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1977)

Heraldista. Fill de Lluís Domènech i Montaner, i germà de Pere.

Fou col·laborador en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), i publicà Nobiliari català de llinatges (1923-30), Heràldica de la catedral de Barcelona (1929) i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya (1931).

Diari de Girona

1 Resposta

(Girona, 1888–1936 / 1986 – )

Diari. Fundat amb el títol de “Diario de Gerona de Avisos y Noticias”, fins a l’1 de gener de 1932 no arribà a catalanitzar-se plenament, títol inclòs, bé que abans ja hi sovintejaven les col·laboracions en català.

Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona. Políticament simpatitzà amb la Lliga i sortí fins a l’esclat de la guerra civil.

El 1986, amb la desaparició de “Los Sitios”, la capçalera tornà a presidir un periòdic escrit en castellà, que fou catalanitzat una altra vegada el 1991.

Enllaç web: Diari de Girona

Dara i Zamora, Maria Lluïsa

Deixa un comentari

(Saragossa, 23 juny 1807 – Tortosa, Baix Ebre, 1888)

Baronessa de Purroi.

Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat.

Danés i Torras, Joaquim

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 8 juny 1888 – 11 febrer 1960)

Metge i historiador. Des de molt jove fins a la seva mort dirigí el Museu-Biblioteca d’Olot. També fou director de l’hospital olotí de Sant Jaume.

Publicà bon nombre de treballs mèdics i diverses obres d’investigació sobre temes referents a Olot i la Garrotxa, com: El centenari d’un manuscrit olotí, Historial bibliogràfic de la premsa olotina, L’epigrafia domèstica i rural, Pretèrits olotins, La plaça de braus d’Olot i El llibre d’Olot.

Gran part dels seus escrits han restat inèdits, entre ells una història extensíssima de la ciutat d’Olot.

Cuspinera i Oller, Climent

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 juny 1842 – 26 setembre 1899)

Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de diferents cors populars i fundà l’Euterpe Caldense.

Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito).

Publicà articles de crítica musical a “El Diluvio” i al “Diario de Barcelona”, els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).

Fou el pare del poeta Ramon Cuspinera i Vendrell  (Barcelona, 1888 – 1917).