(Barcelona, 2 gener 1888 – 9 setembre 1964)
Violoncel·lista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i realitzà el seu perfeccionament a Brussel·les i a Berlín.
Actuà amb gran èxit a Alemanya i fou fundador del Trio Barcelona, juntament amb Marià Perelló i Ricard Vives.
(Barcelona, 13 desembre 1888 – 15 juny 1971)
Periodista i escriptor. Fou col·laborador de “La Vanguardia”, “Revista Popular”, “La Ilustración Artística” i, especialment, “El Noticiero Universal”, del qual fou redactor des del 1926 i director en 1952-66. Dirigí les revistes “Mundo Católico”, “Alegría” i “Cristo Rey”.
Autor de teatre i de novel·les tradicionals i costumistes, com Las leyendas del Islam (1921), Muy falangista (1940), Hombres y cosas de la vieja Barcelona (1944), Hoguera de pasión (1944), Barracas (1955) i La Barcelona de Cervantes (1964).
Fou el pare de Juli Manegat i Pérez.
(Barcelona, abril 1888 – Buenos Aires, Argentina, 18 gener 1953)
Pintor i dibuixant. A l’inici de la seva carrera artística anà a Buenos Aires, on col·laborà en els principals diaris. Més tard tornà a Barcelona.
Dibuixant d’escenes populars, treballà per a diverses revistes i participà a l’exposició de dibuixants humoristes del 1933.
Conreà també l’aquarel·la i, abans de la guerra civil del 1936 tornà a Buenos Aires.
(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)
Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.
Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.
Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.
Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.
(Barcelona, 25 gener 1888 – Buenos Aires, Argentina, 14 juliol 1979)
Editor. Fill d’Antoni López i Benturas. Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret.
Format a la Llibreria Espanyola, s’independitzà des de molt jove del negoci del pare i l’any 1925 fundà la llibreria Catalònia i una impremta.
Donà aires de modernitat a la venda de llibres i, com a editor, creà les col·leccions “Quaderns Blaus”, “Biblioteca Literària”, “Biblioteca Catalònia” i “Biblioteca Univers”.
Publicà els set volums de l’inacabada obra de Rovira i Virgili Història nacional de Catalunya, i la de Pompeu Fabra Diccionari general de la Llengua catalana.
El 1936 s’exilià a França, des d’on passà a Buenos Aires, on fundà l’editorial Sudamericana.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 7 novembre 1888 – Barcelona, 1970)
Arquitecte. Fou catedràtic a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
El 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional, s’encarregà de la construcció del Palau de la Metal·lúrgia de Montjuïc, una de les primeres obres de la nova arquitectura a Catalunya, propera a l’estructuralisme.
(Barcelona, 1888 – 1936)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Germà del músic Antoni, amb qui anà a estudiar a Brussel·les.
Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 juny 1888 – Madrid, 29 novembre 1972)
Instrumentista de contrabaix. Pertanyent a una vella família de músics de Banyoles.
Fou cofundador de la cobla Barcelona (1922).
Joaquim Serra compongué en honor seu la sardana En Cacaliu, de lluïment de contrabaix.
Havia donat a conèixer algunes sardanes.
(Lleida, 1888 – Catalunya, segle XX)
Dibuixant i cartògraf. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Leipzig en 1912.
Destacà com a dibuixant industrial i de plànols. També féu gravats a l’aiguafort.
S’encarregà de la part cartogràfica de diverses publicacions importants.
(Barcelona, 11 setembre 1888 – Bombai, Índia, 14 desembre 1955)
Missioner jesuïta i historiador. L’any 1922 es traslladà a l’Índia on residí fins a la mort. Professor universitari a Bombai, fundà l’Institut de Recerques Històriques.
Sobresortí com a professor i pot ésser considerat el mestre de les següents promocions d’historiadors indis.
Dades dels Països Catalans 