Arxiu d'etiquetes: 1879

Gatell i Folch, Joaquim

(Altafulla, Tarragonès, 3 gener 1826 – Cadis, Andalusia, 13 maig 1879)

Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona.

Interessat pels països de l’Àfrica, estudià l’àrab. El 1859 anà a Algèria, i l’any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l’islamisme. Va ascendir a cap d’artilleria amb el nom de Caid Ismail.

Explorà les contrades del Nun, el Sus i Tekna (1864), on emmalaltí, i retornà a la Península Ibèrica, on va romandre fins al 1868, però tornà a l’Àfrica i va viatjar per l’oest d’Algèria i per Tunis.

L’any 1869 publicà L’Oued et le Tekna i va deixar les obres Revueltas en el Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus, Manual del viajero explorador en África, etc, publicades en castellà per José Gavira, el 1949.

Va morir quan preparava un tercer viatge.

Frexas, Josep

(Barcelona, segle XIX – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, octubre 1879)

Compositor i escriptor. Autor de l’òpera La figlia del deserto, estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n’havia encarregat l’harmonització a altres músics.

Publicà en defensa seva una Historia… de la ópera titulada “La figlia del deserto” (1854). Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater. Escriví també El socialismo y la teocracia (1853), on atacava Donoso Cortés.

Fontbona i Ventosa, Emili

(Barcelona, 1879 – 30 setembre 1938)

Escultor. Germà de Josep i de Marià. Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, fou deixeble d’Eduard Pagès i, sobretot, d’Eusebi Arnau i molt amic de Xavier Nogués, i s’integrà al grup d’El Rovell de l’Ou.

Vers l’any 1899 anà a París, on tractà Manuel Martínez i Hugué i Picasso, el qual es començà a formar com a escultor a casa seva. S’integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que col·laborà amb Antoni Gaudí en la decoració de la Sagrada Família. El 1906, any que perdé la raó, abandonà l’escultura.

En un principi, s’integrà dins el modernisme, però després optà per un estil molt arcaïtzant, utilitzant materials molt fràgils, que han provocat que gairebé cap obra seva no s’hagi conservat.

Font i Fargas, Joaquim

(Prats de Lluçanès, Osona, 13 agost 1879 – Girona, 30 octubre 1936)

Escriptor. Germà de Josep. Era mestre. Fou catedràtic de les Escoles Normals de Cadis i Girona. En aquesta ciutat fou diverses vegades regidor municipal.

Fundà i dirigí la revista gironina “El Tradicionalista” (1908), transformada després en el diari “El Norte”.

És autor del recull poètic Rebrolls, d’unes Nociones de Aritmética de caràcter docent, i d’unes Notas pedagógicas.

Morí afusellat al començament de la guerra civil.

Foment de la Producció Nacional

(Barcelona, desembre 1868 – 1879)

Organisme proteccionista. Creat per combatre la política lliurecanvista de Laureà Figuerola.

Fundat per Pere Bosch i Labrús, Domènec Sert i J. Puig i Llagostera, entre d’altres, i presidit per J. Güell i Ferrer; aconseguí la participació obrera en la seva campanya proteccionista.

Intentà, sense gaire èxit, l’extensió organitzadora a la resta d’Espanya i aconseguí la formació d’entitats semblants a Madrid, Santander, València i Castelló de la Plana, que pretengueren la constitució d’una Lliga Proteccionista Espanyola. El seu òrgan de premsa fou “El Protector del Pueblo”.

El 1876 una part del seus membres s’escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola.

El 1879 es fusionà amb l’Institut Industrial de Catalunya i constituí l’Institut de Foment del Treball Nacional.

Folch i Torres, Lluís

(Barcelona, 13 maig 1879 – 5 abril 1946)

Pedagog i crític d’art. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Manuel, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.

Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa.

Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants (1925-27) i creà, l’any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936.

Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el “Portaveu de l’Associació Escolar Artística” (1912-13).

Fou el pare de Lluís Folch i Camarasa.

Fabra i Ribas, Antoni

(Reus, Baix Camp, 6 abril 1879 – Cambrils, Baix Camp, 17 gener 1958)

Dirigent socialista. Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. S’uní al socialisme de molt jove i es relacionà estretament amb els grups socialdemòcrates d’Anglaterra, Alemanya i França, llocs on residí.

Tornà a Barcelona el 1908 i aviat inicià la reorganització de la Federació Socialista Catalana. Fundà, amb Josep Comaposada, “La Internacional” (1908-09). Fou membre del comitè que declarà la vaga general a Catalunya que desembocà en l’anomenada Setmana Tràgica (1909).

Exiliat a París, quan tornà (1920) treballà de funcionari a Madrid, on fou col·laborador de Largo Caballero. El 1937 fou ministre plenipotenciari de la República a Berna. Després de la Guerra Civil s’exilià a l’Amèrica del Sud. Tornà a Catalunya el 1950.

És autor d’El socialismo y el conflicto europeo (1915), La Organización Internacional del Trabajo (1929), La cooperación: su porvenir está en las Américas (1943), entre altres obres.

Espanya i Sirat, Josep Maria

(Viella, Vall d’Aran, 24 agost 1879 – Bogotà, Colòmbia, 21 juny 1953)

Polític. Va pertànyer inicialment al partit liberal i, després, a la Lliga Regionalista. President de la diputació de Lleida, representà aquesta província a la Mancomunitat des del 1914.

Membre de l’Esquerra Republicana durant la II República, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i conseller de Governació de la Generalitat (març-setembre 1936) en esclatar la guerra civil.

Intervingué en la rendició del general Goded i, durant la guerra, se significà per facilitar passaports a la gent perseguida pels incontrolats extremistes.

Exiliat a França a la darreria del 1938, després es traslladà a Colòmbia.

Escut de Catalunya, L’

(Barcelona, 5 abril 1879 – març 1880)

Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40.

Es proposava d’enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d’exemplaritat.

Esbart de Vic

(Vic, Osona, 1867 – 1879)

Grup de joves poetes.

Fundat per Jacint Verdaguer i Jaume Collell, entre altres, per tal de donar continuïtat a les sessions de lectura de poemes que tenien lloc a la font del Desmai de Folgueroles.

El 1879 va publicar La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic (antologia poètica del grup).