Arxiu d'etiquetes: 1879

Benedito i Calzada, Manuel

(Vila-real, Plana Baixa, 31 desembre 1813 – València, 26 març 1879)

Advocat i polític. Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca (1858 i 1863) i pel de Xàtiva (1865). Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València (1871) i per Castelló (1876).

Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Col·legi d’Advocats de València.

Amb afeccions literàries, escriví entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los miliacos urbanos de Valencia.

Badenes i Benetó, Frederic

(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1879 – València, 1961)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, amb Josep Benlliure i Joaquim Agrassot.

És autor d’excel·lents aquarel·les i bodegons.

Ateneu Mercantil de València

(València, 23 març 1879 – )

Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d’altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879).

Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil.

Asprilles, marquesat d’

(País Valencià, segle XIX – )

Títol senyorial, atorgat el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar.

Continua dins la mateixa família.

Asensi i Martín, Miquel

(Llíria, Camp de Túria, 1879 – Ontinyent, Vall d’Albaida, 24 maig 1945)

Compositor. Fou director de l’Institut Musical de Giner, a València, i de la Banda de Música d’Ontinyent.

Autor d’obres corals populars, com Cançons d’alegria i Cançons per al poble, d’obres escèniques, com Ama, hi ha foc? i A la vora del riu, mare, i de contes escolars, música religiosa i música simfònica.

Almela i Company, Just

(Pego, Marina Alta, 1879 – 1957)

Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla. Visqué un temps a Lleida. Obtingué diversos premis.

Destacà com a paisatgista i pintor de gènere.

Alegre i Górriz, Pasqual

(València, segle XIX – Madrid, 2 octubre 1879)

Gravador. Fou catedràtic de l’Acadèmia de Belles Arts valenciana i del Conservatorio de Artes de Madrid.

Kindelán y Duany, Alfredo

(Castella ?, 1879 – Madrid ?, 1962)

Militar franquista. Capità general de les Balears (1939-41) i de Catalunya (1941-42).

Güell i López -germans/nes-

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Galceran i Calbetó, Avel·lí

(Barcelona, 9 octubre 1879 – març 1949)

Actor. Destacà als papers còmics. Treballà especialment als teatres Romea i Novetats.